Ells el full de ruta secret, nosaltres la capacitat de resposta desconeguda. Que vull dir amb això. Els que sabem el que volem, aquests quasi dos milions que volem la independència i els milers que van omplir la plaça Catalunya, que volen pertànyer a Espanya, ja esperem esdeveniment.

N’hi ha que no van sortir i també saben el que volen. També esperen esdeveniments. I n’hi ha un percentatge que encara no ha decidit el que vol i que son el target per convèncer. Però només senten arguments a favor del “sí”. Arguments per si ens pregunten si volem que Catalunya sigui un estat independent: sí o no.

Els esdeveniments que esperàvem són la consulta o referèndum però com que potser no ens és permès fer-la, esperem d’altres esdeveniments que donin resposta política a la situació de greuge a la que està sotmesa Catalunya.

La confiança en el president Mas és total. Encara que volgués ja no pot fer marxa enrere. I dijous, una altra vegada va saber estar a la altura de les circumstàncies. Ell no està per sota de la vicepresidenta espanyola com es pretenia fer palès en l’acte de Foment del Treball. De fet hauria d’estar al mateix nivell que el president espanyol. Gràcies president per defensar la dignitat del nostre poble.

La confiança en el cap de l’oposició, el senyor Junqueras, també és total. Tan en Mas com en Junqueras lideren la renovació ideològica als seus partits, prioritzant l’ objectiu nacional, deixant de banda totes les caretes que s’han anat posant en els últims 35 anys. És hora de deixar fer la política en majúscules als polítics, aquells a qui el sistema ha legitimat per representar-nos. Ells han de fer amb la major discreció, la major intel·ligència, la millor estratègia per avançar cap a la sobirania nacional. Espero que s’estiguin preparant les respostes polítiques a les agressions que vindran i no espero que ens ho diguin. Espero que la seguretat, l’economia i la internacionalització tinguin responsables quan vulguin, posem per cas, acabar amb l’ autonomia. I no cal que ho sapiguem.

I ells, els polítics a qui ha tocat i han assumit liderar una revolució nacional arrelada a la classe mitja catalana, han de tenir la mateixa confiança en nosaltres. Perquè si cal, ens haurem de mobilitzar i practicar la insubmissió. No podem parlar ni dir el com i quan però hem de saber que poble i polítics estarem a l’alçada dels moments més transcendents que una nació pot viure. Els moments d’esdevenir sobirans.