Aquest dijous ha arrancat la 28a edició de la COP: estem instades a seguir un any més que passa a la conferència dels estats que són part de l’Acord de París. L’any passat t’explicàvem aquí què havia passat a Egipte. Ara, el que emmarca particularment la controvèrsia de l’edició d’enguany és que es fa als Emirats Àrabs Units, un país no democràtic i en el qual un terç del PIB prové dels combustibles fòssils.
Que aquestes conferències continuïn tenint lloc és molt important. Les COP són un esdeveniment de diplomàcia internacional i més enllà dels acords que s’assoleixen entre països, les conferències posen cada any sobre la taula l’emergència climàtica que vivim. Ens recorden que necessitem prendre mesures urgents, de manera col·lectiva i individual, per no passar de l’augment dels 1,5 °C i evitar així el desastre climàtic i planetari. En cap altre moment som tan conscients de l’emergència que vivim com abans i després d’aquesta cita anual.
Però principalment, aquesta COP és una oportunitat per poder assenyalar incoherències que ja existien d’abans, però que aquesta edició veiem més clarament. La que abordem a continuació tracta sobre l’última clatellada a la coherència de la conferència, que ha estat el descobriment per part de la BBC que l’equip del país amfitrió té pensat fer servir la COP28 per tancar acords sobre combustibles fòssils amb almenys 15 països estrangers, així com que l’agència nacional de petroli del país discutirà oportunitats amb altres territoris, particularment del continent africà.
És una realitat que es fan servir estructures de governança com l'ONU per afavorir interessos privats o empresarials, i més sovint del que pensem. La Xarxa DESC defineix la captura corporativa com “les maneres en què una elit econòmica soscava la realització dels drets humans i perjudica el medi ambient mitjançant l'exercici d'una influència indeguda sobre les institucions i els encarregats de prendre les decisions en l'àmbit nacional i internacional". Descobriments com el de la BBC ens han de fer reflexionar com podem assegurar que els espais nominalment multilaterals com els de les Nacions Unides no siguin cooptats pels interessos de l’1% més ric en detriment dels drets del 99%.
Així i tot, organitzacions com Power Shift Africa defensen que la COP és un dels pocs espais on els països del Sud Global poden fer sentir la seva veu en matèria de polítiques climàtiques. Tot i que en la COP en particular i en l'ONU en general els poders no estiguin equilibrats, i encara que tampoc són esdeveniments lliures d’influències externes, aquests espais multilaterals són la manera menys injusta que hem trobat per arribar a acords conjunts. Cal reformular-los, sí: però no descartar-los.
Agraïments a: Alessandra Palomar i a la resta de dones de l’Espai Zero Vuit, així com a la Claudia Custòdio
Que aquestes conferències continuïn tenint lloc és molt important. Les COP són un esdeveniment de diplomàcia internacional i més enllà dels acords que s’assoleixen entre països, les conferències posen cada any sobre la taula l’emergència climàtica que vivim. Ens recorden que necessitem prendre mesures urgents, de manera col·lectiva i individual, per no passar de l’augment dels 1,5 °C i evitar així el desastre climàtic i planetari. En cap altre moment som tan conscients de l’emergència que vivim com abans i després d’aquesta cita anual.
Però principalment, aquesta COP és una oportunitat per poder assenyalar incoherències que ja existien d’abans, però que aquesta edició veiem més clarament. La que abordem a continuació tracta sobre l’última clatellada a la coherència de la conferència, que ha estat el descobriment per part de la BBC que l’equip del país amfitrió té pensat fer servir la COP28 per tancar acords sobre combustibles fòssils amb almenys 15 països estrangers, així com que l’agència nacional de petroli del país discutirà oportunitats amb altres territoris, particularment del continent africà.
És una realitat que es fan servir estructures de governança com l'ONU per afavorir interessos privats o empresarials, i més sovint del que pensem. La Xarxa DESC defineix la captura corporativa com “les maneres en què una elit econòmica soscava la realització dels drets humans i perjudica el medi ambient mitjançant l'exercici d'una influència indeguda sobre les institucions i els encarregats de prendre les decisions en l'àmbit nacional i internacional". Descobriments com el de la BBC ens han de fer reflexionar com podem assegurar que els espais nominalment multilaterals com els de les Nacions Unides no siguin cooptats pels interessos de l’1% més ric en detriment dels drets del 99%.
Així i tot, organitzacions com Power Shift Africa defensen que la COP és un dels pocs espais on els països del Sud Global poden fer sentir la seva veu en matèria de polítiques climàtiques. Tot i que en la COP en particular i en l'ONU en general els poders no estiguin equilibrats, i encara que tampoc són esdeveniments lliures d’influències externes, aquests espais multilaterals són la manera menys injusta que hem trobat per arribar a acords conjunts. Cal reformular-los, sí: però no descartar-los.
Agraïments a: Alessandra Palomar i a la resta de dones de l’Espai Zero Vuit, així com a la Claudia Custòdio