Abans de començar, un avís: això no és un article de #pressingCUP. No es tracta de ficar la por al cos dels seus militants perquè la candidatura acabi de donar suport als pressupostos, sinó de preguntar-se què vol ser la CUP. Perquè, si bé l'aprovació o no dels comptes pot semblar una anècdota comparat amb tot el que hem anat deixant enrera, la posició que adopti la formació que representa l'esquerra independentista en aquest moment clau del procés la pot portar a ser un actor polític determinant o a desdibuixar-se en la marginalitat en què alguns dels seus membres demostren sentir-se com peix dins l'aigua.
La setmana passada, un servidor va tenir l'oportunitat de parlar amb el corresponsal del New York Times, Raphael Minder, ja que aquest periodista era a Berga elaborant un reportatge sobre la Patum i la ciutat més important on governa la CUP en solitari. Per què aquest partit governa en una localitat de tall conservador, on Convergència ha ocupat gairebé sempre l'alcaldia? Davant d'aquesta pregunta, no vaig dubtar ni un moment a respondre: governa perquè ha assolit una maduresa i una transversalitat prou àmplia com perquè la gent hi confiï.
Fa vuit anys, CiU -llavors encara eren una federació- va guanyar les eleccions municipals a la capital del Berguedà, però no va assolir la majoria i era la CUP qui tenia la paella pel mànec. Per primera vegada, l'esquerra independentista tenia dos regidors al consistori, i la temptació de posar-se la cresta era evident. Què van fer? Van permetre que Convergència i Unió, la candidatura més votada, governés, en lloc de forçar un canvi de govern amb partits suposadament d'esquerres que no s'hauria aguantat ni amb pinces. Amb aquest moviment, es van guanyar el respecte de la ciutadania, perquè van demostrar que no estaven per posturejos, que es diu ara, sinó per escollir la menys dolenta de les opcions o, el que és el mateix, servir a la ciutadania.
Per desgràcia, la manera de fer de la CUP de Berga no és majoritària dins dels òrgans de govern de la candidatura en l'àmbit nacional. És possible que sí que ho sigui dins la militància, i per això acabarà sent inevitable una assemblea en què es revisi tot aquest funcionament i que no es faci en unes dates en què diversos nuclis locals no poden acudir-hi. Abans, però, s'haurà de prendre una decisió sobre els pressupostos. I, si tira endavant l'esmena a la totalitat, és més que probable que la CUP emprengui un camí costa avall, com aquells rocs que no paren de rodolar des del capdamunt de la muntanya fins que arriben a la plana. S'ha de triar: ser transversals o ser residuals.
La setmana passada, un servidor va tenir l'oportunitat de parlar amb el corresponsal del New York Times, Raphael Minder, ja que aquest periodista era a Berga elaborant un reportatge sobre la Patum i la ciutat més important on governa la CUP en solitari. Per què aquest partit governa en una localitat de tall conservador, on Convergència ha ocupat gairebé sempre l'alcaldia? Davant d'aquesta pregunta, no vaig dubtar ni un moment a respondre: governa perquè ha assolit una maduresa i una transversalitat prou àmplia com perquè la gent hi confiï.
Fa vuit anys, CiU -llavors encara eren una federació- va guanyar les eleccions municipals a la capital del Berguedà, però no va assolir la majoria i era la CUP qui tenia la paella pel mànec. Per primera vegada, l'esquerra independentista tenia dos regidors al consistori, i la temptació de posar-se la cresta era evident. Què van fer? Van permetre que Convergència i Unió, la candidatura més votada, governés, en lloc de forçar un canvi de govern amb partits suposadament d'esquerres que no s'hauria aguantat ni amb pinces. Amb aquest moviment, es van guanyar el respecte de la ciutadania, perquè van demostrar que no estaven per posturejos, que es diu ara, sinó per escollir la menys dolenta de les opcions o, el que és el mateix, servir a la ciutadania.
Per desgràcia, la manera de fer de la CUP de Berga no és majoritària dins dels òrgans de govern de la candidatura en l'àmbit nacional. És possible que sí que ho sigui dins la militància, i per això acabarà sent inevitable una assemblea en què es revisi tot aquest funcionament i que no es faci en unes dates en què diversos nuclis locals no poden acudir-hi. Abans, però, s'haurà de prendre una decisió sobre els pressupostos. I, si tira endavant l'esmena a la totalitat, és més que probable que la CUP emprengui un camí costa avall, com aquells rocs que no paren de rodolar des del capdamunt de la muntanya fins que arriben a la plana. S'ha de triar: ser transversals o ser residuals.