Aquest dimarts, sabrem si la Candidatura d'Unitat Popular segueix asseguda a la taula del procés o si se n'aixeca. Si prospera l'esmena a la totalitat dels pressupostos, el més probable és que hi hagi eleccions anticipades, per més que el vicepresident Junqueras intenti posar pau i conservar l'optimisme. Perquè el missatge que es donarà va més enllà dels números: voldrà dir que el sector de la CUP que no és capaç d'entendre's amb ningú més que amb ells mateixos ha guanyat la partida.
Seria paradoxal que es mantingués l'esmena a la totalitat, perquè s'imposaria la tesi d'Endavant. La paradoxa rau en què aquesta organització és la de tall més socialista, en el pla teòric, de les que integren la CUP. I el que s'aconseguiria és llançar la burgesia catalana als braços de l'espanyola. El missatge que se'ls estaria donant és: amb qui més podeu confiar és amb els poders estatals; us entendreu més amb ells que amb qui representa o vol representar la unitat popular a casa nostra. Dit d'altra manera, s'estaria apostant més per l'internacionalisme que per l'aplicació del socialisme en el terreny local, i aquesta no era la fórmula amb què s'ha construït l'esquerra independentista des dels anys seixanta als Països Catalans.
Dit això, també cal fer un toc d'alerta, i ben gran, a Convergència Democràtica de Catalunya, que està exercint de bomber piròman des de fa mesos. Si la retirada d'Artur Mas significava que a partir de llavors ja no es creia en el procés, que es digui clar. Si el que s'està fent és aprofitar la conjuntura per agafar força de cara a les eleccions del 26 de juny, s'està actuant amb el mateix grau d'irresponsabilitat que alguns imputen a la CUP. I si el que passa és que la direcció convergent encara no ha entès que a la Candidatura d'Unitat Popular hi ha un pols intern i amb segons quines idees l'únic que es fa és atiar encara més el conflicte, n'hi ha per llogar-hi cadires.
Seria paradoxal que es mantingués l'esmena a la totalitat, perquè s'imposaria la tesi d'Endavant. La paradoxa rau en què aquesta organització és la de tall més socialista, en el pla teòric, de les que integren la CUP. I el que s'aconseguiria és llançar la burgesia catalana als braços de l'espanyola. El missatge que se'ls estaria donant és: amb qui més podeu confiar és amb els poders estatals; us entendreu més amb ells que amb qui representa o vol representar la unitat popular a casa nostra. Dit d'altra manera, s'estaria apostant més per l'internacionalisme que per l'aplicació del socialisme en el terreny local, i aquesta no era la fórmula amb què s'ha construït l'esquerra independentista des dels anys seixanta als Països Catalans.
Dit això, també cal fer un toc d'alerta, i ben gran, a Convergència Democràtica de Catalunya, que està exercint de bomber piròman des de fa mesos. Si la retirada d'Artur Mas significava que a partir de llavors ja no es creia en el procés, que es digui clar. Si el que s'està fent és aprofitar la conjuntura per agafar força de cara a les eleccions del 26 de juny, s'està actuant amb el mateix grau d'irresponsabilitat que alguns imputen a la CUP. I si el que passa és que la direcció convergent encara no ha entès que a la Candidatura d'Unitat Popular hi ha un pols intern i amb segons quines idees l'únic que es fa és atiar encara més el conflicte, n'hi ha per llogar-hi cadires.