A alguns els sorprendrà, però la Patum que enguany s'ha celebrat a Berga pot donar moltes idees de cara a com s'ha de continuar amb el procés independentista. No és estrany si es té en compte que es tracta d'una festa popular en el sentit més profund del terme, i que el procés només tindrà sentit si és el poble el que el tira endavant. Així doncs, obrim la llibreta i prenem alguns apunts constructius.
La Patum d'enguany era especial perquè coincidia amb el 150è aniversari dels Gegants Vells i el 125è dels Nous. Per celebrar-ho, la seva comparsa va preparar una sèrie d'actes que culminaven aquest diumenge, amb una posada en escena espectacular a la plaça a base d'una projecció a la façana de l'església, i amb l'arranjament de la cançó de Bruce Springsteen "If I should fall behind". La primera conseqüència d'aquest fet és que a la plaça no s'hi cabia.
El primer salt de la Patum del vespre, que culminaria amb tot aquest espectacle, va començar amb tensió. Mai no s'havia vist tanta gent a Sant Pere. Per primera vegada, es van tancar els accessos i fins i tot es van haver d'evacuar persones que havien quedat aixafades. Va ser un moment molt dur, i es van arribar a aturar els salts de les Guites i de l'Àliga. En resum, el guió, tal com estava previst, es va haver de modificar. I no va ser fàcil adaptar-s'hi.
Malgrat les dificultats, el resultat final va ser un èxit. La projecció a la plaça i el ball de Gegants van entusiasmar fins i tot als que eren escèptics davant de la combinació patumaire amb la cançó d'Springsteen. I si tot això va sortir bé va ser perquè tant les comparses com la gent que hi havia a la plaça, davant d'una situació complicada, van cooperar. Les tradicionals empentes de la Patum van desaparèixer, i tothom va ajudar-se per tal de facilitar els salts i combatre el sentiment de por que s'havia instal·lat.
Ara mateix, el procés independentista està en un moment complicat, com quan els salts de Patum van quedar parats. Les tensions dins de Junts pel Sí i les exigències de la CUP amb vista als pressupostos creen una situació d'incertesa. És molt possible que el guió inicial es modifiqui tant que acabem avançant les eleccions, guardant la candidatura unitària al calaix. Però això no vol dir que tot el que s'ha fet fins ara quedi en no res. L'independentisme no és un tren que només passa una vegada, sinó un projecte de llarg abast. I, sobretot, de poder popular.
La Patum d'enguany era especial perquè coincidia amb el 150è aniversari dels Gegants Vells i el 125è dels Nous. Per celebrar-ho, la seva comparsa va preparar una sèrie d'actes que culminaven aquest diumenge, amb una posada en escena espectacular a la plaça a base d'una projecció a la façana de l'església, i amb l'arranjament de la cançó de Bruce Springsteen "If I should fall behind". La primera conseqüència d'aquest fet és que a la plaça no s'hi cabia.
El primer salt de la Patum del vespre, que culminaria amb tot aquest espectacle, va començar amb tensió. Mai no s'havia vist tanta gent a Sant Pere. Per primera vegada, es van tancar els accessos i fins i tot es van haver d'evacuar persones que havien quedat aixafades. Va ser un moment molt dur, i es van arribar a aturar els salts de les Guites i de l'Àliga. En resum, el guió, tal com estava previst, es va haver de modificar. I no va ser fàcil adaptar-s'hi.
Malgrat les dificultats, el resultat final va ser un èxit. La projecció a la plaça i el ball de Gegants van entusiasmar fins i tot als que eren escèptics davant de la combinació patumaire amb la cançó d'Springsteen. I si tot això va sortir bé va ser perquè tant les comparses com la gent que hi havia a la plaça, davant d'una situació complicada, van cooperar. Les tradicionals empentes de la Patum van desaparèixer, i tothom va ajudar-se per tal de facilitar els salts i combatre el sentiment de por que s'havia instal·lat.
Ara mateix, el procés independentista està en un moment complicat, com quan els salts de Patum van quedar parats. Les tensions dins de Junts pel Sí i les exigències de la CUP amb vista als pressupostos creen una situació d'incertesa. És molt possible que el guió inicial es modifiqui tant que acabem avançant les eleccions, guardant la candidatura unitària al calaix. Però això no vol dir que tot el que s'ha fet fins ara quedi en no res. L'independentisme no és un tren que només passa una vegada, sinó un projecte de llarg abast. I, sobretot, de poder popular.