Deloitte ha emès aquests dies l'auditoria sobre els comptes de la Generalitat i la situació “real” de les finances públiques. Aquest fet és d’una extrema gravetat, amb independència del resultat quantitatiu de la investigació, per diferents motius.

En primer lloc, una qüestió econòmica: tenir tècnics de carrera a l’administració pública i encarregar per la no precisament menor xifra de 800.000 euros una auditoria a una empresa privada no és la millor manera de predicar amb l’exemple de l’eficàcia i l’eficiència en la utilització dels recursos públics, en moments ben complicats per a una gran majoria.

Clar que això de pagar dues auditories, una pública i una privada, té a veure amb una altra qüestió que afecta directament la dignitat institucional: auditar és tasca de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat, que, en ser apartada, complementada o substituïda per privats de pagament, fa palesa una opinió del Govern que, tot i ser molt compartida, no havia estat mai admesa de forma explícita: el caràcter polític de tots els òrgans de control de l'estat de dret ha acabat per assassinar la seva credibilitat. Allà col·loquen els compromisos i els dinosaures, però Deloitte és la prova que CiU no hi confia, i això succeeix amb tota mena d’òrgans i per part de tothom.

En tercer lloc, una qüestió estètica que, com quasi sempre, afecta directament l’ètica: fer l’encàrrec just a l’empresa que acabava de contractar David Madí com a director de l’àrea de consultoria estratègica fa pensar en la gran “estratègia” que hi ha darrere l’encàrrec: comencem a teixir una nova teranyina de favors ara que una cosa és molt més important que els importants números vermells públics: no hi ha una sola idea en la política capaç de redreçar la situació. No depèn d’ells, com demostra el fracàs i el bescanvi electoral de tot color polític a tota Europa; si tinguessin diners, també l’actual Govern se’ls gastaria, perquè tot rau en no haver estalviat en moments de bonança.

El què digui Deloitte no és l’important, tot i essent-ho. L’important és Deloitte, de bracet d’un Govern... el símbol d’una decadència necessària.