Hi ha una certa tendència a culpabilitzar el passat de totes les incapacitats presents. Certament, el nostre passat no ha estat fàcil i no ho ha estat el de moltes nacions del món. L’Estat del qual formem part ha viscut guerres, cops d’estat i més dictadures durant el segle XX de les que van haver de patir altres estats occidentals. No hauríem d’oblidar, però que també van patir la invasió dels nazis, l’expansió del monstre.

Arribada la democràcia alguns van fer-la responsable del fet que les desigualtats no haguessin desaparegut i els serveis no fossin els que voldríem. Molts desenganys van provocar el ressorgiment de la culpabilització de la política. Les crítiques al bipartidisme es van posar de moda i, ja fa temps, després de demostrar la incapacitat d’arribar a acords per a modernitzar lleis electorals, que els parlaments són molt fragmentats.

El progrés social és innegable. Alguns dels nostres serveis públics han aconseguit ser millors que els del nostre entorn (l’accés a la sanitat, per exemple) i d’altres sumen el retard a la incapacitat i ofereixen una imatge que no voldríem, com els serveis de transport ferroviari.

Però som on som i més val saber-ho i dir-ho. Els parlaments fragmentats dificulten l’acció legislativa i de retruc la governamental. Però seguim escoltant propostes de pactes d’estat i de reformes de lleis orgàniques. Seria bo que el pacte d’estat per a l’emergència climàtica acordés un nou model de l’economia del camp, ara que sortim d’un estiu amb molts incendis. I seria bo que la llei de reforma del Poder Judicial arribés a bon port en alguns dels seus objectius com aconseguir facilitar l’accés a la judicatura ara que ens acabem de viure un inici d’any judicial on cada poder intenta recordar-li a l’altre les seves obligacions.

Però els parlaments seguiran fragmentats i la cultura del pacte ja fa temps que ha estat substituïda per la mera pressió dels vots i el diàleg ha estat substituït per l’insult.

Serà difícil l'acord de l’abast que menciono i, ja que fa 50 anys que el darrer dictador que ha marcat la nostra història va morir seria bo que deixéssim d'atorgar tant de pes a les nostres incapacitats per a dictadura viscuda.

Les nostres incapacitats no són gaire diferents de les que viuran aquesta pròxima setmana a França i per les que viuen en tots els parlaments on l’extrema dreta inocula adulació pels autòcrates i la dreta, en lloc de combatre-la, es deixa arrossegar.

Dels dos temes que he posat com a exemple, l’emergència climàtica i la reforma de la llei orgànica del poder judicial, en el nostre cas s’ha de tenir present que col·lectivament vam optar per unes responsabilitats descentralitzades i des de temps molt reculats l’extrema dreta no només és negacionista de la llosa cultural en el masclisme que mata, negacionista en l’emergència climàtica, sinó que també s’ha caracteritzat per negar l’existència de realitats nacionals diverses i de descentralitzar responsabilitats governamentals amb lleialtat institucional.

En l’Europa dels valors democràtics hi ha una brama entre nosaltres que no necessita emmirallar-se en el passat, senzillament vol copiar autoritarismes del present. 

En l’inici d’aquest nou curs parlamentari, els ciutadans es mereixen que el llistó del debat polític tingui substància social i no baralla constant, desqualificació i insolència.