“Em sorprèn veure que a Valladolid cada cop hi ha més gent que veu subtitulats els discursos de Sílvia Orriols". Per què? Això és el que em pregunto. Crec que no n’hi ha prou amb dir que és d’extrema dreta. Aquestes etiquetes ja no serveixen”. És José Luís Argüello, arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Espanyola, a La Vanguardia fa uns dies. És la primera vegada en la història contemporània d’Espanya que el cap dels bisbes espanyols es refereix a un líder polític sense representació al Congrés de Diputats i que té només 2 diputats al Parlament de la seva comunitat autònoma. Deliberadament –la cúria no improvisa–, Argüello opta per no desqualificar Orriols. Més aviat li dóna un cop de mà: no l’etiqueteu, si la gent l’escolta deu ser per alguna cosa. A la zona zero del conservadurisme espanyol -la cúpula dels bisbes, els mòbils de Valladolid–, Orriols sona bé.

A ella també li sona bé el que diu i fa la dreta espanyola. Aquesta setmana ha estat la primera a saltar en defensa de Xavier Garcia Albiol pel desallotjament del B9: “tots aquests que critiqueu el que ha passat a Badalona, doneu-nos l’adreça que us en durem un”, va ser el seu tuit. El pacte no escrit és clar: oi que ara la cosa ja no va d’independència sí o no? Doncs ajudem-nos en allò que coincidim. La derrota del procés ha capgirat l’agenda política a Catalunya. On es dirimia si una nació pot exercir el seu dret d’autodeterminació en el marc d’un estat membre de la UE i de l’OTAN, ara es debat sobre si hi cabem tots o no, sobre quin és el pitjor immigrant –latino o musulmà–, i sobre si l’expulsió ha de ser per a tots, només per als il·legals o només per als que delinqueixen. Als que impugnaven el procés per “reaccionari”, que Santa Llúcia els conservi la vista. Es van ben lluir.

Cada ultradreta nacional té les seves característiques, però n’hi ha una que les travessa totes, des dels EUA fina a l’Europa de l’Est, passant per Catalunya: la manca d’humanitat. És cert que els partits sistèmics de centre-esquerra i centre-dreta que han governat els darrers 50 anys han permès que la democràcia es degradés, que la classe mitjana s’empobrís i que les desigualtats es disparessin, i aquest és l’humus on creix el populisme ultra. Però hi ha una cosa que és responsabilitat exclusiva d’Orriols, Garcia Albiol, Abascal, Le Pen, Meloni, Farrage i Trump: la crueltat. Aquest menyspreu i manca d’empatia amb què parlen d’altres éssers humans. La nota dels bisbes catalans sobre el desallotjament de Badalona ha fet la pregunta exacta: “No són persones?”. Aquesta cosa tan bàsica és el que ens juguem en el combat polític dels pròxims anys.