En una demostració d'ignorància supina memorable, l'alcalde més mortífer que ha tingut mai Badalona - no s'havia documentat mai un nombre de morts de persones sense sostre tan elevat, i l'actual concentració de morts coincideix amb els efectes del tancament que ell ha fet de l'alberg municipal i el menjador social, i la seva negativa a oferir recursos alternatius -es va atrevir a dir a Catalunya Ràdio que a Barcelona les xifres eren pitjors-.
La ignorància és atrevida, i el càlcul comparatiu respectant les proporcionalitats segons nombre d'habitants, però sobretot sobre nombre de persones dormint al carrer, ens aporta dades com que la probabilitat de morir al carrer a Badalona és entre tres i cinc vegades més alta que a Barcelona, i fins i tot que a París, una ciutat que va reaccionar de forma contundent quan a finals de l'any 2025 va registrar tres morts concentrades, o dit d’una altra manera, si el mateix nivell proporcional de morts es produís a Barcelona o París, parlaríem de desenes o fins i tot centenars de morts, no només de quatre.
Que entitats de referència, com Arrels o qualsevol altra, de les impulsores de la llei per erradicar el sensellarisme que va quedar estancada al Parlament amb la interrupció de la legislatura passada posin l'accent en què el problema de sensellarisme no és exclusiu de Badalona, assenyala una urgència de país. Però no resta responsabilitat a un govern municipal del PP que passarà a la història per la seva crueltat política i retallada de serveis.
És paradigmàtic que el PP d’Albiol, tenint majoria absoluta i una inèdita acumulació de milions d’euros per executar, esculli com a obra de govern més simbòlica la seva obsessió per deixar la gent sense posada, abandonada al carrer, ja sigui tancant l'alberg i altres serveis públics, promovent desnonaments sense alternativa o directament vulnerant la infància badalonina. Badalona retorna diners destinats al sensellarisme perquè no els gasta i diu no necessitar-los. Quatre morts en dos mesos.
Demanar que Albiol comparegui per donar explicacions al Parlament és un gest polític de responsabilitat i s'agraeix que la CUP es comprometi per no deixar Badalona abandonada a la seva sort. Perquè Badalona és una qüestió de país i també una qüestió d'estat. El drama dels assentaments tampoc és exclusiu de Badalona, però la dimensió que ha pres el desallotjament del B9 l’ha situat com a referent internacional en aquest àmbit. Viure sota les polítiques d’Albiol posa en alt risc a la població badalonina, i és pertinent demanar empara al Govern.
En l’intent de l’alcalde de negar la importància de tenir quatre morts en dos mesos després d’haver tancat els serveis bàsics i aprimat les polítiques socials envers les persones sense sostre, s’hi intueix una certa preocupació tàctica per com l’excés de crueltat pot impactar en un electorat que li va donar la majoria absoluta confiant en les seves promeses i ara comprova la seva incapacitat per complir-les: fracàs en la gestió, fracàs en el model securitari, fracàs en la projecció positiva de Badalona.
Dilluns 9 de març la ciutat en majúscules liderada per Badalona Acull i centenars d'adhesions, va celebrar un digne homenatge a les quatre víctimes, en una concorreguda concentració a la Plaça de la Vila. L'Ajuntament ni tan sols va emetre un missatge de condol. El govern gira l’esquena i l'oposició fa pinya. Ho vulgui o no, l’alcalde haurà de convocar un ple extraordinari forçat per l'oposició. La inhumanitat política el fa créixer per l’extrema dreta, però li pot fer perdre vot prestat el 2023.
I és només aquesta lleu preocupació electoral el que el fa buscar excuses per justificar l’injustificable. Mentrestant, el perill de viure sota la seva política de despossessió augmenta i posa en risc cada dia més la població badalonina L’alcalde encara té obert el cas Virginijus en què, per contrarestar la frase “viure al carrer mata”, va acabar imputat, però és evident que per sortir d’aquesta amenaça pública, és la ciutadania qui ha de reaccionar i plantar-li cara.