La temporada actual epidèmica de grip presenta més extensió a nivell de Catalunya, igual que a tot l’hemisferi nord i similar a la de l'hemisferi sud. La societat actual infravalora la grip i ha anat disminuint els darrers anys la vacunació recomanada a les persones de més risc i dels professionals essencials. La pandèmia de la COVID-19 ha contribuït a minimitzar els riscos de la grip estacional. Cal tenir respecte a la grip.
La grip és una malaltia infecciosa que afecta mamífers i ocells provocats per un virus ARN, de la família dels ortomixovírids. El terme grip deriva del francès gripper (agafar de sobte) o de l’alemany suís grüpen (tremolar de fred o de febre). El nom “influença”, sinònim de grip, deriva de l’italià influenza, influenciar. La transmissió és aèria, per secrecions nasals, respiratòries, principalment, però també en contacte en superfícies contaminades. La grip es transmet de mamífers infectats a través de l’aire per la tos o per esternuts, creant aerosols portadors dels virus i d’ocells infectats a partir dels seus excrements. La majoria de soques del virus de la grip es poden desactivar fàcilment amb desinfectants i detergents.
La grip s’estén arreu del món en epidèmies estacionals, causant la mort de centenars de milers cada any i milions en els anys de pandèmies per l’aparició de noves soques i circumstàncies de context que l’afavoreixen, entre ells migracions, conflictes bèl·lics i estats vacunals i de salut poblacionals. Al segle XX es produïren diferents pandèmies de grip amb desenes de milions de persones mortes.
Els símptomes habituals de la malaltia són esgarrifances, febre, faringitis, dolors musculars, mals de cap forts, tos, feblesa i malestar general. La grip pot complicar-se i generar pneumònia i descompensacions de patologies prèvies, en especial, en persones grans, en persones amb malalties cròniques (respiratòries, cardíaques, tabaquisme, alcoholisme, diabetis…) i amb nens menors de sis anys. La grip s’associa, en pacients amb feblesa immunitària aguda o crònica, a altres infeccions víriques o bacterianes. La grip no és un refredat sinó que una malaltia sistèmica produïda per un virus diferent dels dels refredats comuns. Els refredats són produïts per rinovirus, adenovirus, entre altres. La grip pot causar nàusees i vòmits, especialment en nens.
Els símptomes de la grip humana foren descrits per Hipòcrates fa 2.400 anys. El primer registre convincent d’una pandèmia de grip fou un brot l’any 1580, que comença a Rússia i s’estengué a Europa via Àfrica. Les pandèmies continuaren esporàdicament al llarg dels segles XVII-XVIII. La pandèmia del 1830 fou estesa. El brot més letal fou l’anomenada “grip espanyola” (grip tipus A, subtipus H1N1) que durà entre 1918 i 1919. S’estima que varen morir fins a 100 milions de persones, gairebé el 5% de la població mundial. La Primera Guerra Mundial va ser un detonant de moviments poblacionals, especialment entre soldats joves, sumat a la fragilitat nutricional i condicions de vida precàries.
Les següents varen ser la grip asiàtica del 1957 (tipus A, soca H2N2), la grip de Hong Kong l’any 1968 (tipus A, soca H3N2) i la grip A l’any 2009 (tipus A, H1N1). L’any 1997 aparegué una nova soca de grip aviària del tipus H5N1, motiu de vigilància epidemiològica mundial per si pot ser la causa d’una nova pandèmia mundial. La pandèmia de la grip A, dita grip nova, va tenir una incidència molt alta, superior a 1.000 casos/100.000 habitants, i especialment alta arribant a 1200 entre 5 i 14 anys i més de 1000 en menors de quatre anys però amb un nivell general moderat per la menor afectació entre adults grans, probablement per immunitat creuada d’infeccions gripals anteriors i per vacunació prèvia en majors de 60 anys. Les hospitalitzacions es varen donar entre adults joves, amb una mitjana d’edat de 37,5 anys. Els factors de risc de més gravetat varen ser el tabac, l’obesitat, les cardiopaties, les malalties respiratòries i cardíaques i l’embaràs.
La primera vacuna contra la grip és de l'any 1945 durant els estralls de la grip a les guerres mundials i progressivament s’ha anat millorant amb la vigilància genòmica dels virus circulants de la grip. La vacuna actual recomanada per enguany consta de virus de la grip atenuats de la grip A (H1N1), A (H3N2) i virus grip B.
Aquesta temporada de grip estacional a l’hemisferi nord està produïda predominantment, més del 80%, pel virus A (H3N2), variant mutant K, no inclosa específicament en la vacuna subministrada, però que continua sent efectiva per reduir la gravetat de manera significativa. El virus A (H1N1) també circula, però no és el dominant. L’inici de la grip estacional s’ha avançat unes setmanes i fins al moment, vuitena setmana, afecta, amb una incidència molt alta comparada a les temporades anteriors. El nombre de casos de grip entre els menors de 14 anys és molt alta i creixent en adults joves fins als 60 anys, similar a la temporada de la grip A 2009-2010.
El Departament de Salut ha decidit que cal tornar a l’ús de mascaretes en els centres sanitaris i residencials i recomanable a llocs tancats amb persones amb factors de risc. S’espera que continuï augmentant durant les festes de Nadal i cal seguir sí, afectarà massivament o no a adults majors de 60 anys. Pocs ingressos fins al moment per grip i, d’aquests, el 76% en adults menors de 60 anys.
La cobertura vacunal de la grip ha arribat al 66% per als majors de 80 anys i 52% entre 70 i 79 anys, 38% entre 6 mesos i 59 mesos. La cobertura vacunal entre professionals essencials, inclosos els sanitaris, és baixa. La cobertura de vacunació del SARS-CoV-2 és del 54% en majors de 80 anys i 38% entre 70 i 79 anys. La cobertura vacunal del virus respiratori sincitial (VRS) és del 89% i han reduït en més del 80% les hospitalitzacions per bronquiolitis a Catalunya i nens menors de quatre anys. La vacunació del pneumococ a la infància i a les persones de 65 anys o més, ajuda a minimitzar les complicacions de la grip en pacients amb factors de risc.
La pressió assistencial al sistema sanitari és deguda a l’augment continuat de la població catalana, de 7.4, l’any 2009, a 8,2 milions l’any 2025, a l’augment de persones majors de 80 anys (any 2009, 4,8% de la població tenia 80 anys o més, 359.964 persones i aquest any 2025, 6% de la població, 485.958, que suposo un increment en quinze anys de gairebé 127.000 persones), a la més fragilitat social i a les infeccions respiratòries agudes hivernals, enguany amb més incidència.
L’hemisferi sud certifica que la grip estacional ha sigut més extensiva i més greu que l’habitual, però en estats on la vacunació i el sistema sanitari són fràgils. A Austràlia i a Nova Zelanda la grip estacional va començar a l’agost i el comportament va ser de més extensió, especialment en nens, joves i adults abans dels 60 anys i no s’ha confirmat més mortalitat.
Cal estar amatents setmanalment a l’evolució de la grip i, en especial, durant les setmanes festives de Nadal i Reis. Cal cuidar-se, fer tot el que està a les nostres mans per millorar la immunitat (alimentació, activitat física ...), prendre mesures higièniques, de ventilació, revisar el nostre estat vacunal i consultar al sistema sanitari, 061, els centres de salut, urgències o hospitals davant de símptomes de la grip amb afectació. El sistema sanitari i social ha d’evolucionar davant dels canvis de la societat, revisant l’oferta i la demanda.