Opinió
Tribuna

La deriva dels joves cap al nacionalpopulisme: quan oblidem els valors democràtics

«El problema no és només polític o econòmic; és també cultural i educatiu. Les famílies ja no transmeten el fervor democràtic i, en molts casos, ni tan sols discuteixen qüestions polítiques a casa»

Ferran Fernandez Pintó
22 de febrer de 2025, 20:00
Actualitzat: 20:04h

Els darrers anys, Europa i moltes altres parts del món han estat testimonis d’un preocupant auge del nacionalpopulisme d'extrema dreta. Aquest fenomen, que havia quedat marginat després dels horrors de la Segona Guerra Mundial, ha ressorgit amb força, apel·lant a discursos simplistes, xenòfobs i autoritaris que troben ressò en una part significativa de la població, especialment entre els joves. Les dades són alarmants: més del 25% dels joves entre 18 i 30 anys creuen que una dictadura podria ser millor que una democràcia. Aquesta dada no només és esfereïdora, sinó que posa en evidència un fracàs col·lectiu en la transmissió dels valors democràtics.

El problema no és només polític o econòmic; és també cultural i educatiu. Fa quaranta anys, moltes famílies inculcaven als seus fills la importància de la democràcia. Els pares portaven els seus fills a votar, explicant-los el valor simbòlic i real de dipositar una papereta en una urna. Era un acte pedagògic, un ritual democràtic que servia per reforçar els principis de llibertat, participació i responsabilitat cívica. Avui dia, aquest costum gairebé ha desaparegut. Les famílies ja no transmeten aquest fervor democràtic i, en molts casos, ni tan sols discuteixen qüestions polítiques a casa. El debat s'ha substituït pel silenci o per discursos simplistes, sovint amplificats per les xarxes socials.

Les escoles tampoc estan fent els deures. L'ensenyament dels valors democràtics s'ha diluït entre currículums cada vegada més carregats de continguts tècnics i proves estandarditzades. Els joves passen anys a l'escola sense que ningú els expliqui realment què significa viure en una democràcia o quines són les conseqüències devastadores d’una dictadura. No es parla de llibertat d’expressió, de drets fonamentals ni de la importància del vot. I el que és pitjor: tampoc es reflexiona sobre el patiment i la repressió que han comportat les dictadures al llarg de la història.

En aquest context de buit educatiu i familiar, els joves esdevenen preses fàcils per als discursos nacionalpopulistes. Amb propostes aparentment senzilles a problemes complexos, l'extrema dreta sedueix aquells que se senten desencantats amb el sistema actual. La precarietat laboral, la crisi econòmica i la manca de perspectives de futur són el caldo de cultiu perfecte perquè aquestes ideologies arrelin. Si a això hi sumem una manca d’esperit crític i una educació deficient en valors democràtics, el resultat és el que estem veient: una generació que, en una proporció alarmant, qüestiona la democràcia i idealitza sistemes autoritaris.

És imprescindible revertir aquesta situació. Cal que les famílies recuperin el seu paper educador en matèria cívica. Portar els fills a votar, parlar obertament de política i fomentar el debat crític són passos essencials. No es tracta d’imposar ideologies, sinó d’ensenyar a valorar la llibertat i la responsabilitat que comporta viure en democràcia.

Les escoles, per la seva banda, han de repensar el seu enfocament. És urgent introduir programes educatius que no només expliquin el funcionament institucional de les democràcies, sinó que també fomentin la reflexió crítica sobre els perills dels règims autoritaris. Cal parlar dels drets humans, de la importància del sufragi universal i de les conseqüències de la intolerància i la repressió. Perquè un jove que entén el valor de la democràcia difícilment caurà en les trampes del nacionalpopulisme.

Finalment, els mitjans de comunicació i les xarxes socials també tenen una responsabilitat clau. No es pot normalitzar el discurs de l'odi ni donar veu a ideologies que amenacen els fonaments democràtics. Al contrari, cal fomentar espais de debat plural i promoure continguts que ajudin els joves a entendre la complexitat del món en què viuen.

La democràcia no és un sistema perfecte, però és el millor que tenim. És un fràgil equilibri que cal protegir dia rere dia. Si abandonem l’educació en valors democràtics, correm el risc de perdre allò que tantes generacions van lluitar per aconseguir. I, com diu el vell adagi, qui oblida la història està condemnat a repetir-la.

Arxivat a

CEO a Fernandez-Pintó consultoria Política & Public Affairs. Soci Fundador de l'Associació Catalana de Comunicació i Estratègia Política (ACCIEP). Membre de la Asociación de Comunicación Política (ACOP). Membre de l'Asociación de Profesionales de las Relaciones Institucionales (APRI)

El més llegit