Quan falten només deu dies per tornar a ocupar el Despatx Oval, Donald Trump ja ha començat a traçar el que sembla ser una agenda presidencial radical i controvertida. Els gestos que està llançant apunten a una política exterior que no només ignora els equilibris tradicionals del poder global, sinó que també sembla preparar el terreny per a una confrontació directa amb diversos actors internacionals. Les seves últimes propostes –menystenir la Unió Europea, explorar una possible annexió del Canadà, reactivar l’interès per comprar Groenlàndia i fins i tot prendre el control del Canal de Panamà– evidencien una estratègia que podria tenir repercussions geopolítiques molt profundes.
Un desafiament a la Unió Europea
Trump ja havia mostrat durant la seva primera presidència un clar desinterès per mantenir aliances tradicionals, especialment amb la UE. Ara, els seus gestos són encara més explícits. Les declaracions de menyspreu cap a les institucions europees i el suport a moviments euroescèptics poden debilitar un bloc que, tot i els seus reptes interns, és clau en l’equilibri global. La divisió d’Europa només beneficiaria els seus rivals internacionals, com la Xina i Rússia.
L’Aspiració de Reconfigurar Fronteres
Les insinuacions sobre una annexió del Canadà i l’adquisició de Groenlàndia són exemples clars del nacionalisme expansionista que Trump ha defensat en el passat. Si bé aquestes propostes poden semblar inversemblants, el simple fet de plantejar-les genera tensions diplomàtiques i desestabilitza aliances històriques, com la de l’OTAN. El Canadà, tradicionalment aliat fidel dels Estats Units, podria veure’s forçat a reavaluar la seva relació amb Washington.
Si li sumem la dimissió de Justin Trudeau com a primer ministre del Canadà i les eleccions que es celebraran a finals d’any, on el partit conservador i més proper a Trump ideològicament parlant pot propiciar que el somni de Trump d’anexionar-se el Canadà quedi amb un no-res, però sí que pugui realment fer el que està buscant, que és renegociar el tractat de lliure comerç entre els dos països i que sigui més beneficiós per la indústria nord-americana, i així penjar-se una bona medalla de cara a l’electorat dels Estats Units.
Control estratègic del Canal de Panamà
El Canal de Panamà, una infraestructura clau per al comerç global, podria convertir-se en el nou objectiu de l’administració Trump i provocar així una altra guerra comercial i estratègica amb la Xina, que en els últims temps està també invertint al país centreamericà per així poder controlar una altra ruta marítima. Qüestió que el nou president vol evitar de totes les formes possibles, perquè deixaria els Estats Units en una posició dèbil respecte a les rutes comercials marítimes.
Quina oposició farà el Partit Demòcrata?
El partit demòcrata està en una situació molt dèbil en aquests moments, a punt de perdre la Casa Blanca, sense el control de cap de les dues cambres -ni la de Representants ni el Senat-, i amb un Trump amb majoria en les tres branques de poder: executiu, legislatiu i judicial. S'hi suma el control conservador del Tribunal Suprem. El partit demòcrata ha de fer una catarsi molt profunda i dissenyar una estratègia a mig i llarg termini per recuperar el terreny perdut ara fa tot just dos mesos i escaig.
Tenen tres opcions per exercir l’oposició i rearmar-se políticament:
- Establir una agenda moderada i pragmàtica: Adoptar una postura centrista que connecti amb votants independents i republicans desencantats amb Trump. Aquesta estratègia buscarà reconstruir el consens bipartidista en qüestions clau com la política exterior i l’economia. Segurament és la que voldran adoptar els més moderats dins el partit, però avui per avui, amb un Trump desfermat, voler adoptar aquesta línia estratègica no sembla ser la més adequada.
- Un gir progressista: Apostar per un lideratge clarament progressista, que plantegi un canvi estructural en l’economia, el medi ambient i els drets socials, capitalitzant el suport de les bases joves i de grups minoritaris. Aquesta opció és la que crec que menys rèdits li pot aportar al partit del burro, però segur que tindrà veus importants per seguir en aquesta línia, com Bernie Sanders o Alexandria Ocasio-Cortez. El risc que tenen, però, és que en un món cada cop més a la dreta, el fracàs a les midterm de 2026 pugui ser encara més gran i hagin de fer un gir copernicà a dos anys vista de les eleccions presidencials.
- La triangulació: Mantenir-se ferms amb temes que mantenen la seva base cohesionada, com el canvi climàtic, amb alguns però no tots els temes del feminisme, deixar de banda els temes que més cohesionen la dreta, com els transexuals, i adoptar temes de la dreta, com la immigració o la baixada d’algun impost, tot això revestit d’un fort patriotisme.
Els demòcrates hauran de construir una narrativa clara que no només respongui a les accions de Trump, sinó que ofereixi una visió atractiva per al futur del país. La seva capacitat per unir les diverses faccions internes serà clau per aconseguir aquest objectiu.
Els pròxims anys marcaran un punt d’inflexió per a l’ordre internacional i per a la política nord-americana. Trump sembla decidit a redefinir les regles del joc, i ja es veurà què li deixen fer la Xina i Rússia. De la UE, en aquests moments, no se'n pot esperar gaire, dividida com està i sense lideratges forts com els dels anys vuitanta del segle passat.