Mirant les xarxes socials aquest migdia he llegit un titular que m’ha espantat. He decidit que el més correcte era anar a la font original: escoltar directament l’entrevista que aquest matí Jordi Basté ha fet al president de l’ANC. Més enllà del titular, que per sort ja ha estat rectificat via xarxes socials per l’Assemblea, es reprodueixen una sèrie d’afirmacions, no només imputables a Lluís Llach, que fa massa que circulen i que són falses o que són alimentades per la Internacional Reaccionària liderada per Trump.
Ja fa molt, massa, que es reparteixen culpes a l’esquerra per, suposadament, no haver abordat el debat migratori o el securitari. L’esquerra té propostes en el debat migratori, propostes diametralment oposades a les de l’extrema dreta. El problema és que s’acaba assumint com a camp de joc del debat el marc i el vocabulari que genera l’extrema dreta, i per això s’és més dur amb l’esquerra i més tou amb l’extrema dreta. Segur que l’esquerra ni ho ha fet, ni ho fa tot bé, a la vista estan els resultats electorals, les polítiques que se’n deriven i la capacitat de mobilitzar-se i organitzar-se actualment. I sí, és necessari ser dur, clar que sí, però també ser conscient que l’extrema dreta no és que sigui demagògica, és que és xenòfoba. L’extrema dreta és tancar i reduir drets, i l’esquerra és obrir i conquerir drets.
Estic convençuda que la Diada nacional ha de servir per celebrar-nos com a país i com a poble, per reivindicar i reivindicar-nos, i també perquè el moviment independentista s’expliqui, s’imagini i es posi deures. La frustració del postprocés i el fangar en què viu ara el moviment independentista no pot ser l’excusa per assumir l’extrema dreta catalana com una opció vàlida en el recompte i la reconstrucció d’un moviment que treballi per l’emancipació nacional i social. Cap societat està deslliurada del virus de l’odi, del racisme i la xenofòbia. I molt probablement, durant els anys àlgids del procés vam viure en la inòpia, i ens vam arribar a creure que a Catalunya érem éssers de llum que no ens vèiem travessats per la deriva general liderada per la Internacional Reaccionària de Trump, Bolsonaro, Orban o Le Pen. I d’aquí venen tots els mals.
Ara bé, l’independentisme es construeix sobre la base que en el marc del règim del 78 i en la seva crisi estructural i persistent, els drets polítics, socials i nacionals als Països Catalans han de passar inevitablement per l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació i en conseqüència una república independent. Sota aquesta premissa, qui divideix el poble català és impossible que lluiti pel seu alliberament, o dit d’altra manera, com es pot creure que lluita per la independència qui vol expulsar i aniquilar a la meitat del poble català? L’independentisme és la lluita per la llibertat, és llibertat quan només es busca per a una part i no per un tot?
Marcia Tiburi, filòsofa i membre del Consell Assessor de l’Escola Guillem Agulló, explica que el feixisme té com a objectiu fer realitat l’imperi de la mort, i que “és utilitzat pel neoliberalisme que pretén destruir l’Estat democràtic i el benestar per mantenir un Estat rígid al servei de qui controla la mort“. Partint d’aquesta base, és impossible que els qui atien l’odi, el racisme i la xenofòbia formin part de la solució al conflicte del poble català amb el Règim del 78, i en conseqüència amb l’estat espanyol.
Comença el curs polític i tenim molts deures: treballar per recuperar l’ús social del català i poder viure parlant la nostra llengua, assegurar que no hi ha un desnonament cada hora a Catalunya i que tothom té un habitatge digne per viure sense deixar-hi la vida, reobrir i aprofundir l’esquerda que es va generar a l’Estat que ens permeti autodeterminar-nos en tots els aspectes de la nostra vida, evitar que l’economia depredadora especuli amb el nostre país i impedir que ens segueixin tractant com a mers figurants d’un escenari regalat a la indústria turística en són només alguns. I en aquesta trinxera, l’extrema dreta no hi serà mai.
Com deia Hannah Arendt “el poder només sorgeix quan les persones s’uneixen per fer alguna cosa”. La Diada ha de ser un dia de trobada, de mobilització, d’organització i de construcció. Bona Diada!