La negació dels pobles com a subjectes de la seva pròpia història és la característica del neoliberalisme i el capitalisme, que desafiant qualsevol evidència fàctica es caracteritza per la impunitat, i només concedeix als tribunals internacionals i les Nacions Unides la sensació d’impotència. N’és un clar exemple la guerra de Netanyahu contra el poble palestí amb la complicitat, ara ja declarada, de Trump. Però els pobles es neguen a ser esborrats, i el poble kurd n’és una mostra.
Han passat tot just un parell de mesos des de la caiguda del règim d’Assad, i sembla que Síria ha deixat d’estar a l’agenda mediàtica i política. Poques notícies de l’evolució del nou govern d’origen islamista. Poc ressò de la reunió del president sirià amb el president turc que es va produir tot just ara fa una setmana a Ankara. Però el que la setmana passada quedava clar era l’aliança entre Erdogan, president de Turquia, i Al Jolani, president de Síria. Aquesta aliança, a priori, és una mala notícia pel poble kurd que a la regió del Nord i Est de Síria, un espai més ampli que Rojava, la part del Kurdistan sota frontera siriana, si tenim en compte les declaracions d’Erdogan on barrejava Estat Islàmic amb el PKK per mostrar el seu suport al president sirià.
Aquesta reunió es produïa a les portes de l’inici del Tribunal Permanent dels Pobles de Rojava contra Turquia, una eina que ha de servir per compilar els diferents crims turcs comesos en contra el poble kurd a la regió kurda de Síria els darrers anys. El Tribunal Permanent dels Pobles és una institució que va néixer el 1979 en el context de la Declaració Universal dels Drets dels Pobles, recollint l’experiència dels Tribunals Russell sobre Vietnam i les dictadures d’Amèrica Llatina. Moltes comunitats hi han recorregut per fer front a genocidis, neteges ètniques i crims contra la humanitat, i des de la seva creació ha celebrat més de 50 sessions per tot el món, assegurant la participació dels pobles i els moviments socials afectats.
La darrera sessió va ser la setmana passada a Brussel·les per abordar les actuacions turques. Una desena d’acadèmics i juristes fent de tribunal acompanyats per més juristes d’arreu d’Europa que actuaven com a acusació a partir de testimonis escrits o online, de fotos, vídeos, informes d’organismes diversos que relataven el que aquests darrers anys ha passat a Rojava i que el món no ha volgut veure: bombardejos a pobles per expulsar a les poblacions kurdes cap a altres zones, empresonaments i tortures especialment a dones per empènyer a les famílies a fugir i abandonar les seves llars i així substituir la població de la regió i aïllar al poble kurd.
Aquestes setmanes el tribunal està redactant el que serà la sentència. Algú podria dir que com que no té reconeixement de les institucions internacionals és paper mullat, però això seria negar la capacitat dels moviments populars de construir trinxeres de solidaritat, de donar a conèixer la realitat, d’augmentar la consciència pública i d’incidir en les agendes internacionals i, per tant, es pot entendre com a una prèvia per aconseguir que algú de la comunitat internacional finalment posi el focus en tots els crims de guerra d’Erdogan a la regió: des del 2015, el règim de l’AKP ha implementat una política d’extermini contra el poble kurd, tan dins de Turquia, com a Rojava (Kurdistan sirià) utilitzant drons, armes químiques o gasos prohibits indiscriminadament contra civils sense cap mena de reacció de les potències internacionals.
En la declaració preliminar del Tribunal es posava en relleu la inacció de la comunitat internacional i el no reconeixement de l’Administració Autònoma i Democràtica del Nord i Est de Síria (AADNES), que impossibilita cap reparació nacional o internacional. El Parlament de Catalunya és l’única institució a tot el món que ja el 2021 va reconèixer l’AADNES. Però no per això, ens hem de quedar quiets i no fer res més. És vital reconèixer l’experiència del poble kurd al nord i est de Síria, i els crims contra ells. Cal que en parlem, que ens mobilitzem, que exigim i assenyalem tots i cadascun dels atacs turcs. Qualsevol altra cosa seria ser còmplice d’un genocidi.