El 2025 ha començat amb el senyor més insultantment ric del món, Elon Musk, fent la salutació hitleriana i participant de la campanya del partit neonazi Alternativa per Alemanya, partit que en totes les enquestes per a les eleccions alemanyes de finals de febrer, se situa com a possible segona força. Però no podem circumscriure l’onada reaccionària al propietari de X, o a un sol país. Trump, Meloni, Milei i Orbán són alguns dels noms d’aquesta internacional reaccionària, a la que hi podem sumar Erdogan, també com a president, però on participen amb més o menys protagonisme Vox i Aliança Catalana.
Invoquen un passat gloriós, pura mitificació d’una suposada època gloriosa, de fet, als Estats Units es podria dir que invoquen l’esclavisme. Aprofundeixen i consoliden les jerarquies i divisions socials, i aprofiten per generar por al diferent i a les minories. Juguen al victimisme quan una minoria avança en algun sentit o assoleix el reconeixement d’un dret fins al moment negat i així es refermen en la jerarquia i la desigualtat.
Tot això, ho amaneixen amb la repetició constant de mentides evidents per destruir els mitjans de comunicació, però també, per discutir la ciència en totes les seves expressions, com a via per desplegar les teories de la conspiració i instaurar la paranoia i la desconfiança en l’altre, l’exemple obvi i evident, és la construcció de falses notícies a través de les xarxes socials. Perquè busquen aplicar la dita d'"una mentida repetida moltes vegades es converteix en veritat". I no, una mentida és una mentida, com una salutació nazi és una salutació nazi.
Trobarem exemples de cadascuna d’aquestes característiques en tots els components de la internacional reaccionària. I en totes hi trobarem similituds i veurem com repliquen una vegada i una altra els missatges, les estratègies i les propostes. Si ens hi fixem, entre el “Make Great America, again” i el “Salvem Catalunya” hi podem trobar trets comuns i marcs compartits d’un suposat passat gloriós que obvia la història i reflecteix un nacionalisme al servei de la dominació d’uns pocs a la majoria, que vol fer-se, quan no és mantenir, amb una posició privilegiada: assolir l’escalafó més alt de la jerarquia del poder i de classe.
No hi ha cap diferència entre el nou Guantánamo de Trump o les deportacions massives a Albània de Meloni, que són el clar menyspreu als drets humans sorgits com a resposta a la barbàrie del feixisme. Una manera de fixar-se en els més desafavorits i assenyalar-los com a culpables de tots els mals i així, evitar dir res sobre els autèntics responsables de la misèria. Com si no s’entén que deshumanitzin a comunitats senceres i no diguin res dels beneficis desorbitats i insultants de La Caixa i el BBVA?
La internacional reaccionària va desfermada, i Vox i Aliança són les expressions locals d’aquesta onada feixista que recorre el món. Si hi ha qui s’escandalitza amb Trump o Milei, però encara considera que no cal fer un cordó sanitari a l’extrema dreta catalana que miri la compareixença de Donald Trump utilitzant la mentida per desqualificar les polítiques públiques sobre la diversitat després de l’accident de dijous o escolti el discurs reaccionari de Milei a Davos parlant d’extirpar el feminisme, la diversitat, la inclusió, l’equitat, la immigració o l’ecologisme.
Mobilitzacions massives el cap de setmana passat a Alemanya, milers de persones autoconvocades a Buenos Aires contra l’odi promogut per Milei a Davos, noves mobilitzacions a Argentina l’1 de febrer que sumen Londres com a ciutat mobilitzada. El que estem veient a Catalunya o a l’Estat és l’expressió de la internacional reaccionària. Podem pensar que aquí encara no els tenim liderant institucions, però cal esperar-nos? Als Països Catalans, cal plantar-los cara en tots els àmbits: al carrer, per no normalitzar la seva presència; a les institucions, no permetent els seus discursos d’odi i assenyalant les seves mentides; i a Ripoll, fent-los fora de l’alcaldia.