Isabel Díaz Ayuso és com una heroïna de Marvel. Com una superwoman de còmic. Tot ho fa a cops de puny de coloraines. Va alliberar el Madrid d’ultra COVID amb cervesa. Barra libre. Tots al bar a veure. A tombar el virus a bafarades d’etanol de llibertat. Poca broma amb Ayuso. Com tots els superherois, és també un estat d’ànim. Es necessita un superheroi diferent per cada ocasió. De fet, Ayuso, lluita per una causa. I d’això va la cosa.
Al còmic de la destrucció-crisi del Planeta Partit Popular són els de fora que finalment ataquen als líders de dins. Són els rebels. Els barons. Les autonomies. Les regions. Els trets diferencials. No és un fet menor. És una dada important. És la BSO del pasodoble “suspiros de Espanya” en sessió DJ “España vacía”. La kriptonita ha fet efecte. Hi ha el Madrid del poder, de l’Estat, de l’establishment i el Madrid autònom, regional, independentista. El PP està muntant una confederació: Galícia, Andalusia, Castella i Lleó i s'hi van sumant Extremadura, Castella la Manxa, Astúries, Catalunya... Però tot comença a Madrid. Tot comença amb Ayuso. Tot comença amb la independència de Madrid per alliberar, de nou, Espanya.
Díaz Ayuso és el missatge. Ho té tot. Esperarà el seu moment. Ara, després, dels mastegots de colors, cap a casa a descansar. Tornarà. La bola de cristall la veu com una pròxima presidenta d’Espanya. Ho serà? No ho sé. Ho pot ser? Sens dubte. Aquest és el tema. Ayuso és un còmic. I Espanya està en temps de còmics. Colors, colors... Pam! Zas! Crash! Ui! Ai! Aquests entrepans de vinyeta són el seu aliment. Hòsties de ficció. Quadre a quadre. Però què ens pensàvem? Espanya és una ficció. Un còmic. I Catalunya ja no surt a cap vinyeta. Per independent? No. Perquè la història de Catalunya ja no interessa a ningú. La independència del PP, i de Madrid, i d’Espanya, i com s’ha aconseguit, sí. Perquè és una victòria: la seva victòria. D’aquí la importància de les superheroïnes com Díaz Ayuso.
Al còmic de la destrucció-crisi del Planeta Partit Popular són els de fora que finalment ataquen als líders de dins. Són els rebels. Els barons. Les autonomies. Les regions. Els trets diferencials. No és un fet menor. És una dada important. És la BSO del pasodoble “suspiros de Espanya” en sessió DJ “España vacía”. La kriptonita ha fet efecte. Hi ha el Madrid del poder, de l’Estat, de l’establishment i el Madrid autònom, regional, independentista. El PP està muntant una confederació: Galícia, Andalusia, Castella i Lleó i s'hi van sumant Extremadura, Castella la Manxa, Astúries, Catalunya... Però tot comença a Madrid. Tot comença amb Ayuso. Tot comença amb la independència de Madrid per alliberar, de nou, Espanya.
Díaz Ayuso és el missatge. Ho té tot. Esperarà el seu moment. Ara, després, dels mastegots de colors, cap a casa a descansar. Tornarà. La bola de cristall la veu com una pròxima presidenta d’Espanya. Ho serà? No ho sé. Ho pot ser? Sens dubte. Aquest és el tema. Ayuso és un còmic. I Espanya està en temps de còmics. Colors, colors... Pam! Zas! Crash! Ui! Ai! Aquests entrepans de vinyeta són el seu aliment. Hòsties de ficció. Quadre a quadre. Però què ens pensàvem? Espanya és una ficció. Un còmic. I Catalunya ja no surt a cap vinyeta. Per independent? No. Perquè la història de Catalunya ja no interessa a ningú. La independència del PP, i de Madrid, i d’Espanya, i com s’ha aconseguit, sí. Perquè és una victòria: la seva victòria. D’aquí la importància de les superheroïnes com Díaz Ayuso.