“Ens adormiran políticament a tots —s’esforcen a consciència i ho aconsegueixen— però quan ens despertarem, ens trobarem, nosaltres i ells, amb què el dinosaure encara hi és”. “Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era”. Així comença i acaba el microrelat de l’escriptor guatemalenc Augusto Monterroso. Fent una adaptació a la realitat del país, podem ironitzar que quan la política catalana es desperti de la letargia decretada pels principals partits de l’arc parlamentari, es trobarà que el conflicte polític irresolt entre Catalunya i Espanya encara hi serà.
D’una banda, el partit socialista ha començat a executar amb eficàcia un pla destinat a convèncer els ciutadans que el que importa és que tot funcioni, més enllà de la titularitat de les competències. Si els trens arriben a l’hora, és indiferent si són de la Generalitat o del Ministeri de Foment. La tesi és que un bon govern, eficient, resolutiu i complidor farà oblidar els greuges de l’encaix fallit de Catalunya dins d’una Espanya al·lèrgica a la diversitat.
Per l’altra banda, els partits independentistes parlamentaris, atrapats pel pecat mortal de no admetre el fracàs de 2017, enfronten la missió impossible de convèncer l’electorat abstencionista i decebut que seran capaços d’obtenir resultats diferents amb les mateixes cares i els mateixos lideratges. Mentrestant, fan política a Madrid com si l’esperit de Roca i Junyent s’hagués apoderat de tots plegats.
L’espectacle és una font continuada de frustració per a la massa cada cop més voluminosa de votants independentistes que es queden a casa elecció rere elecció. Junts torna a negociar el que ja havia obtingut a canvi d’investir Sánchez i fa amenaces que no pot complir. Esquerra envia el seu tradicional globus sonda (més conegut com a Joan Tardà) per explorar una modificació dels seus estatuts cap a una proposta política “no exclusivament independentista”. És com voler estar “una mica” embarassada.
El problema de les estratègies dels tres partits és que ni aborda ni resol el conflicte de fons. Ens adormiran políticament a tots —s’esforcen a consciència i ho aconsegueixen— però quan ens despertarem, ens trobarem, nosaltres i ells, amb què el dinosaure encara hi és. Bon any a tothom!