L'arxivament de la suposada “trama russa del procés” i l’absolució de l’exconseller Lluís Puig evidencia, una vegada més, l'ús sistemàtic, pervers i espuri que l'estat espanyol fa de la justícia per reprimir la dissidència política a Catalunya. Aquestes operacions, que han acabat amb totes les causes arxivades per manca absoluta de fonament, en el primer cas, i en absolució en el segon, demostren com el sistema judicial espanyol s'utilitza com a arma política per desgastar, intimidar i silenciar les veus dissidents mitjançant estratègies conegudes com a SLAPP per la seva sigla en anglès: Strategic Lawsuits Against Public Participation. És un joc lingüístic que juga amb el mot slap, que vol dir bufetada.
Aquest tipus de demandes judicials tenen per objectiu principal generar un desgast econòmic, psicològic i polític, obligant els afectats a invertir recursos i esforços a defensar-se d'acusacions sense base. Els casos contra l’independentisme en són exemples claríssims. En el millor dels casos, després de mesos d'acusacions mediàtiques, judicis paral·lels i linxament públic, les causes s'esfumen amb un simple arxivament per manca de proves i irregularitats en la instrucció. En el pitjor, es produeixen condemnes injustes i desproporcionades.
És especialment preocupant comprovar que aquests abusos no desapareixen ni canvien substancialment segons el partit que governi a l'estat espanyol. Tant amb el PP com amb el PSOE al poder, les dinàmiques repressives i l'ús polític de la justícia segueixen el mateix patró. Els socialistes poden suavitzar les formes, intentar aparentar un respecte més gran per les llibertats, però en essència mantenen intacte el nucli de repressió institucional contra Catalunya.
És ingenu esperar un canvi substancial, perquè la repressió de la dissidència és part integral de l’ADN polític i institucional d’Espanya. L'única via realista per trencar aquest cercle viciós és que Catalunya assoleixi la independència. Tanmateix, avui en dia sembla que ni els mateixos partits independentistes estan disposats a assumir amb determinació aquesta via, atrapats com estan en disputes internes i estratègies contradictòries. Malgrat els canvis polítics evidents a Catalunya i a Espanya, el conflicte polític encara és ben viu. Aquesta setmana ho hem tornat a comprovar.