Abans d’abordar les crítiques al programa, cal destacar la importància de dedicar l'horari de màxima audiència de la televisió pública a abordar el present i el futur de la llengua catalana, encara minoritzada, encara amenaçada, encara ferida de mort per un cúmul de circumstàncies legals, socials, econòmiques i demogràfiques. Només si parlem del tema podrem trobar-hi solucions i assegurar el futur del principal senyal d’identitat dels catalans.
L’especial Català al rescat de 3Cat va posar l’èmfasi en el comportament individual dels catalanoparlants i col·lectiu de la societat civil, sobretot en el costum nefast de canviar de llengua d'entrada, per vergonya, per mandra, per amabilitat o pel fenotip diferent de l’interlocutor. Des d’aquestes mateixes línies hem blasmat aquest capteniment que entorpeix l’adopció del català com a llengua d’ús social per part d’aquells que no tenen una llengua materna diferent.
Però és encara més important admetre que el marc normatiu actual és insuficient per salvar el català. Acceptar aquesta realitat és el primer pas per canviar-la. El programa hi passa de puntetes i en cap cas explica quina és la situació: no s’exigeix català per treballar a Catalunya, ni tan sols en llocs que depèn directament de les administracions catalanes. El cas del metge que fa quinze anys que treballa a l’Hospital del Mar ho deia tot sense dir res. No se li va demanar cap coneixement de català per contractar-lo. En una dècada i mitja no se li ha exigit en cap moment que n’acrediti el coneixement. Ell ha fet el pas de manera voluntària per una decisió personal, però el seu cap des de fa quinze anys, catalanoparlant, li parla en castellà des del primer dia, i encara avui ho fa, tot i que el metge ja gasta un català més que correcte. La degana del Col·legi de Metges explicava que el 50% dels nous col·legiats són estrangers, i no se’ls demana acreditar cap nivell de català ni al cap de sis mesos, ni un any, ni 15.
El cantant perpinyanenc Julien és enviat a fer un recorregut pels Països Catalans (sense esmentar aquest nom en cap noment, no fos cas que algú s'enfadés) i visita la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes, però —ai, las!— no va tenir temps per visitar Andorra, l’únic estat del món on el català és l’única llengua oficial. Andorra ha reformulat el seu marc normatiu lingüístic per revertir el retrocés del català. És evident que no és una solució màgica, però la realitat avui és que hi ha cues per apuntar-se als cursos de català i que fins i tot els youtubers insolidaris fiscals s’hi han apuntat.
Només algunes de les veus que es van sentir al programa especial de 3Cat van fer algun esment a l’elefant a l’habitació: Catalunya no s’atreveix ni tan sols a aplicar les seves competències per protegir i estimular el català. No aplica el Codi de Consum, no aplica la Llei del Cinema, no aplica les quotes de català als mitjans audiovisuals, fa els ulls grossos davant la ficció de la immersió al sistema educatiu —zero percent d’instituts amb el català com a llengua principal al Baix Llobregat. ZERO!— i no implementa cap sistema per assegurar que els metges i infermers estrangers —imprescindibles, no ens equivoquéssim— puguin aconseguir un nivell mínim de català en sis mesos per mantenir o renovar els seus vincles laborals.
És evident que l’entorn no ajuda. Els fluxos migratoris, la pressió incessant de l’Estat en detriment del català i l’aposta social per un fals bilingüisme que només fa que el peix gros es mengi el petit són elements molt negatius. Però Catalunya, des de la Generalitat fins als municipis, tenen encara un marge normatiu ampli, no explorat, no desplegat, no executat, que milloraria de forma notable les condicions de supervivència del català. Només cal mirar a Andorra, que no va sortir ni un segon a l’especial de 3Cat.