Un cop passat el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, es va apagant la informació. Sembla com si només 2 dies l’any, el 8 de març i el 25 de novembre -dia internacional contra la violència a les dones- el feminisme tingués interès informatiu. D’altra banda, no cal anar molt enllà en la revisió de xarxes socials i discursos de nostàlgics de la dictadura per trobar els que banalitzen la violència masclista i presenten el feminisme com una amenaça per als homes i l’avenç social. El discurs ve avalat per un nucli de poder important, ja fa anys que tenen molts recursos a l’abast que els ha anat fent créixer.
Costa diners contractar empreses que es dediquin a crear perfils i discursos a xarxes i enalteixin allò que per moltes i molts seria pavorós: tornar a un passat en el que els drets i les llibertats eren reprimides i perseguides. Perquè quan parlem de feixisme i retorn als valors de la dictadura parlem d’això, drets que s’estan exercint per la majoria i que no convenen a uns quants. El discurs que blanqueja aquest posicionament el trobem a diversos mitjans de comunicació i a xarxes, amb missatges equivocs i plens de falsedats.
El moviment feminista neix i creix en la necessitat d’assolir els drets reals i totals per a la majoria social, les dones, però aquests drets són per tota la societat. El feminisme, en tota la seva amplitud i diversitat, no nega els drets individuals i col·lectius sinó que lluita per la llibertat i combat l’autoritarisme. El feminisme lluita contra el patriarcat en tant que estructura sistèmica que exerceix el poder i sotmetiment de les dones i, també, de totes aquelles persones que no compleixen la norma de comportament que el sistema marca.
És per això que els discursos de la dreta assenyalen el feminisme. Alhora tergiversen i utilitzen alguns posicionaments per poder seguir discriminant i atiant l’odi. Algú creu que quan fan una proposta punitiva el seu objectiu és l’exercici dels drets de les dones? Són els mateixos que neguen la violència masclista i que retallen serveis. Els que prefereixen posar als pressupostos les curses de braus enlloc de més recursos per les proves i cribats del càncer de mama. La lluita ultra contra el feminisme és una estratègia política, una estratègia obscurantista que defensa el control social i el totalitarisme.
El(s) feminisme(s) no retalla drets, els amplia, és un termòmetre social de la salut democràtica d’un país. El pensament i l’acció feminista posen la vida al centre i fan repensar l’organització social, econòmica, cultural... d’un país. Quan el feminisme avança s’eixampla la democràcia i quan retrocedeix comença el camí cap a l’autoritarisme.
El feminisme és una proposta de futur, llibertat i reconeixement, un projecte per a l’equitat front les discriminacions i les desigualtats. Qui perd quan els drets de les dones avancen? Aquesta és la pregunta a fer-se quan escoltem retrògrads i reaccionaris atacant el feminisme, i les feministes.