La guerra santa que fa anys que s'està predicant des dels minarets per part dels aiatol·làs del règim, amb tota la Brunete mediàtica, ha donat resultat. Tota la tropa de buròcrates de portes giratòries econòmiques i polítiques que dominen els aparells de l'Estat ha passat a la batalla. Set vots a sis en una Junta Electoral nomenada, sinó m'he mal informat, el 2011, en període PP i quan aquest anava de la mà amb CiU, han disparat un obús a la sessió d'investidura. Això ha estat l'artilleria.

La infanteria ja està convocada a una manifestació a Madrid per la unitat d'Espanya i la Constitució, aquest cap de setmana. Sobre aquest clímax d'adrenalina i hormones cavalca VOX que en les darreres enquestes se situa a menys d'un punt de percentatge del PP, mentre Cs s'enfonsa en la misèria cap al grup mixt. Sense partits perifèrics, els partits d'abast espanyol ara mateix estan en una relació del 41% per al centre-esquerra i del 43,2% per al trifachito.

Crec que el que han fet els nacionalistes bascos i canaris i les esquerres nacionals perifèriques és el que calia. Pactar un suport explícit o només d'investidura per tal, si més no, de retardar allò que sembla inevitable: el control polític d'Espanya pels hereus del franquisme que ja controlen l'aparell de l'estat.

Alguns dels valents de sofà criticaran això. Però la correlació de forces actual, havent perdut una batalla important després de la victòria de l'1 d'octubre, feia aconsellable una treva, per a refer forces i estudiar noves estratègies de confrontació que no siguin tant retòriques com les de bona part del món cupvergent.

Era tant clara l'operació de les formacions progressistes perifèriques, que les forces obscures que controlen l'estat, fan tot el possible per dinamitar-la. A l'enemic, ni aigua, i guerra d'extermini com la que va programar Franco contra rojos i separatistes. Llavors la JEC (Jolpe de Estado Cataluña) dominada  per membres de la dreta d'ADN franquista ha estat el braç executor. La situació és molt difícil. No m'agradaria estar al davant de decisions que poden ser claus.

Lamentablement, no existeix el que hem reclamat, alguns des de fa temps: una taula de partits i entitats, més enllà de les habituals, que comprengui tot el ventall autodeterminista. Per això es fa més complicat pactar una resposta compartida.

Tots els organismes, Parlament, Govern, els advocats dels afectats per les decisions d'avui de la JEC, Junqueras i Torra, han d'activar immediatament els mecanismes legals contra l'acord de la JEC;  però també els mecanismes de ratificació de la sobirania popular catalana: Parlament i ajuntaments. En paral·lel, si el govern del PSOE no fa el mateix, recórrer l'acord de la JEC, anem inevitablement a un xoc que fa inviable una investidura teixida amb filigranes. I que sigui el que déu vulgui.