"El català no està en perill". La senyora Toom ho va dir abans de tornar a casa, després de tres dies de visita a Catalunya. La senyora Toom és Yana Toom (Renew Europe), eurodiputada d'Estònia i presidenta de la delegació dels parlamentaris europeus que aquesta setmana ha sigut a Catalunya per analitzar l'aplicació del model d'immersió. Una delegació gens diversa en termes polítics, convenientment orientada -tenia com a guia la també eurodiputada Dolors Montserrat (PP)-, amb una agenda poc equilibrada i una dosi notable de prejudicis sobre el funcionament de l'escola catalana.
En només tres dies de visita, la senyora Toom s'ha fet una idea de la salut de la llengua i del seu suposat predomini asfixiant a les aules, dels dèficits lingüístics dels centres educatius -tot i haver-ne visitat només dos del Prat de Llobregat-, de les llacunes del sistema en el seu conjunt, dels maldecaps irresolubles de les famílies que volen més castellà a les aules i de l'allargada ombra del Govern sobre cadascun dels docents. Una tasca titànica aconseguida en temps rècord, que ara plasmarà en un informe -amb l'ajuda solidària dels companys de delegació-, i d'aquí a tres mesos es presentarà i votarà a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu.
Malgrat que la responsabilitat era aclaparadora i el temps limitat, perquè la diversitat d'un país i els seus problemes requereixen perícia analítica, la senyora Toom s'ha vist capacitada per determinar l'èxit que proporciona el bilingüisme quan es practica a les aules catalanes -malauradament només per imposició judicial- i per assenyalar que la immersió és un model que, més que projectar voluntat integradora, produeix exclusió social. Ens ha dit, fins i tot, una cosa que feia temps que no ens deien: que el nostre és un cas únic en aquest planeta. Agafem-nos-ho com el millor dels elogis, que no són temps en què proliferin els copets a l'esquena.
La senyora Toom -perdonin la simplificació- és fantàstica. Perquè, en tres dies, ha detectat perills, ha elaborat diagnòstics i ha aportat solucions. És tal la rapidesa que li ha sobrat temps per visitar -no una altra escola- sinó la Sagrada Família. I al temple d'Antoni Gaudí no va deixar de treballar. De fet, no li va passar per alt que hi havia informació a dojo en català, anglès, japonès i xinès, però no en castellà. Això és el que va dir en la roda de premsa de comiat, per sostenir que la llengua catalana no està en perill. Ni a la Sagrada Família ni enlloc.
Observada la diligència de la senyora Toom, segur que amb ajuda inestimable de l'eurodiputada Dolors Montserrat, caldria advertir el Govern des d'aquesta tribuna que encara hi és a temps. Que la senyora Toom ha de tenir un lloc en la comissió de 15 experts que en els pròxims mesos discutirà la manera que l'escola catalana ha de sortir del pou que ha descrit l'informe PISA. No estem en condicions de renunciar a un talent tan pur, que m'ha fet pensar en un altre personatge amb ull clínic. L'Inspector Sito, el detectiu més espavilat que existeix, un conte que cada nit entusiasma els meus fills de 6 i 4 anys. L'Inspector Sito no deixa ni un cas sense resoldre, com la senyora Toom.
En només tres dies de visita, la senyora Toom s'ha fet una idea de la salut de la llengua i del seu suposat predomini asfixiant a les aules, dels dèficits lingüístics dels centres educatius -tot i haver-ne visitat només dos del Prat de Llobregat-, de les llacunes del sistema en el seu conjunt, dels maldecaps irresolubles de les famílies que volen més castellà a les aules i de l'allargada ombra del Govern sobre cadascun dels docents. Una tasca titànica aconseguida en temps rècord, que ara plasmarà en un informe -amb l'ajuda solidària dels companys de delegació-, i d'aquí a tres mesos es presentarà i votarà a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu.
Malgrat que la responsabilitat era aclaparadora i el temps limitat, perquè la diversitat d'un país i els seus problemes requereixen perícia analítica, la senyora Toom s'ha vist capacitada per determinar l'èxit que proporciona el bilingüisme quan es practica a les aules catalanes -malauradament només per imposició judicial- i per assenyalar que la immersió és un model que, més que projectar voluntat integradora, produeix exclusió social. Ens ha dit, fins i tot, una cosa que feia temps que no ens deien: que el nostre és un cas únic en aquest planeta. Agafem-nos-ho com el millor dels elogis, que no són temps en què proliferin els copets a l'esquena.
La senyora Toom -perdonin la simplificació- és fantàstica. Perquè, en tres dies, ha detectat perills, ha elaborat diagnòstics i ha aportat solucions. És tal la rapidesa que li ha sobrat temps per visitar -no una altra escola- sinó la Sagrada Família. I al temple d'Antoni Gaudí no va deixar de treballar. De fet, no li va passar per alt que hi havia informació a dojo en català, anglès, japonès i xinès, però no en castellà. Això és el que va dir en la roda de premsa de comiat, per sostenir que la llengua catalana no està en perill. Ni a la Sagrada Família ni enlloc.
Observada la diligència de la senyora Toom, segur que amb ajuda inestimable de l'eurodiputada Dolors Montserrat, caldria advertir el Govern des d'aquesta tribuna que encara hi és a temps. Que la senyora Toom ha de tenir un lloc en la comissió de 15 experts que en els pròxims mesos discutirà la manera que l'escola catalana ha de sortir del pou que ha descrit l'informe PISA. No estem en condicions de renunciar a un talent tan pur, que m'ha fet pensar en un altre personatge amb ull clínic. L'Inspector Sito, el detectiu més espavilat que existeix, un conte que cada nit entusiasma els meus fills de 6 i 4 anys. L'Inspector Sito no deixa ni un cas sense resoldre, com la senyora Toom.