Pressupostos tombats i eleccions anticipades. Així s'han concatenat els fets de les últimes hores. Ni les cimeres d'urgència a Palau entre el Govern i els comuns, ni les contraofertes d'última hora, ni la discussió agònica al Parlament han canviat el curs dels esdeveniments, com si el guió ja estigués escrit. Potser perquè, parcialment, el guió ja estava escrit.
La decisió dels comuns de vetar els comptes si no es frenava el Hard Rock tenia una base política. Per això, el que Jéssica Albiach exigia a Pere Aragonès era un pronunciament públic en contra d'un projecte que sí que lligava els vots del PSC als pressupostos. El Hard Rock era una bandera clara per als comuns: els permetia ratificar el seu ADN ecologista, agrupar la parròquia, desmarcar-se dels socialistes i acumular protagonisme. L'error del Govern ha estat no saber llegir les coordenades de l'estratègia a temps i arribar tard a pressionar els aliats circumstancials de Madrid, començant per la Moncloa. Uns pressupostos a canvi dels altres.
El Hard Rock és un projecte extemporani en temps d'emergència climàtica -ho escrivia a finals de febrer en aquesta columna- i difícilment veurà la llum. No perquè, sense pressupostos, quedi al calaix sine die, sinó per la dificultat d'alinear-hi els astres a favor. L'inversor privat fa anys que espera i el moment ja no és el del 2010, quan al Govern es perseguien propostes de forma desesperada, fins i tot en el negoci del joc, sense ponderar les externalitats negatives. Els comuns sempre han renegat del Hard Rock, certament, però semblen haver-se'n convençut del tot aquest 2024. L'any passat, pensant el mateix i amb referències explícites del macrocomplex d'oci als comptes -ara no passava-, es van fotografiar amb Aragonès i van ser un soci solidari.
Què ha canviat un any després? Res que tingui a veure amb el Hard Rock. El que és diferent és que Ada Colau ja no és alcaldessa de Barcelona i els comuns no tenen opcions d'entrar al govern municipal, vetats pel PSC amb la complicitat d'ERC, que en els últims mesos ha cenyit els seus contactes a discutir amb Collboni els seus pressupostos i instal·lar la idea que era viable un executiu bipartit a la capital amb els socialistes. Per cert, un possible bipartit que ara trontollarà. Colau, ferida, deslliurada de compromisos i apartada del terreny de joc a Barcelona, s'ha cobrat la factura. Ha rebut Aragonès. A l'estiu, el damnificat va ser Xavier Trias. El Hard Rock ha servit d'argument per alimentar de coherència una decisió estrictament política.
La decisió dels comuns de vetar els comptes si no es frenava el Hard Rock tenia una base política. Per això, el que Jéssica Albiach exigia a Pere Aragonès era un pronunciament públic en contra d'un projecte que sí que lligava els vots del PSC als pressupostos. El Hard Rock era una bandera clara per als comuns: els permetia ratificar el seu ADN ecologista, agrupar la parròquia, desmarcar-se dels socialistes i acumular protagonisme. L'error del Govern ha estat no saber llegir les coordenades de l'estratègia a temps i arribar tard a pressionar els aliats circumstancials de Madrid, començant per la Moncloa. Uns pressupostos a canvi dels altres.
El Hard Rock és un projecte extemporani en temps d'emergència climàtica -ho escrivia a finals de febrer en aquesta columna- i difícilment veurà la llum. No perquè, sense pressupostos, quedi al calaix sine die, sinó per la dificultat d'alinear-hi els astres a favor. L'inversor privat fa anys que espera i el moment ja no és el del 2010, quan al Govern es perseguien propostes de forma desesperada, fins i tot en el negoci del joc, sense ponderar les externalitats negatives. Els comuns sempre han renegat del Hard Rock, certament, però semblen haver-se'n convençut del tot aquest 2024. L'any passat, pensant el mateix i amb referències explícites del macrocomplex d'oci als comptes -ara no passava-, es van fotografiar amb Aragonès i van ser un soci solidari.
Què ha canviat un any després? Res que tingui a veure amb el Hard Rock. El que és diferent és que Ada Colau ja no és alcaldessa de Barcelona i els comuns no tenen opcions d'entrar al govern municipal, vetats pel PSC amb la complicitat d'ERC, que en els últims mesos ha cenyit els seus contactes a discutir amb Collboni els seus pressupostos i instal·lar la idea que era viable un executiu bipartit a la capital amb els socialistes. Per cert, un possible bipartit que ara trontollarà. Colau, ferida, deslliurada de compromisos i apartada del terreny de joc a Barcelona, s'ha cobrat la factura. Ha rebut Aragonès. A l'estiu, el damnificat va ser Xavier Trias. El Hard Rock ha servit d'argument per alimentar de coherència una decisió estrictament política.