Cadascú té una història de descoberta del plaer de llegir, el primer pas per perfeccionar l'art de comprendre. Per a molts dels que ens dediquem al periodisme, el gust per la lectura va cultivar-se amb els diaris que entraven a casa. No s'emprenyava el pare si passava pàgines amb el cafè al costat i tampoc es molestava la mare quan es relaxava a la butaca. Però els diaris sempre eren a la tauleta del menjador i resultava impossible no aturar-s'hi. Fullejant s'obria una finestra per desxifrar el món. Sense adonar-nos-en, s'edificava l'esperit crític de nens amb ànsies d'entendre, que és el mateix que aprendre.
Els diaris feien que a casa es mamés l'actualitat i el salt als llibres només podia ser natural. Aquell record edulcorat de la infantesa pausada sembla encara més llunyà ara que es llegeixen els diaris a l'esprint i les capçaleres temen per la pèrdua de lectors mentre pensen en tants formats que és lícit preguntar-se si el menys rellevant és escriure i, per tant, ser llegit. No es tracta de recórrer al plany pel temps canviants ni refugiar-se en el romanticisme del paper, cada cop més engroguit en quioscos que tanquen. El que ens ocupa és escatir si el que està en retrocés és la voluntat de saber, que per força comença per la comprensió lectora.
Llegir a casa, èxit a l'escola. Una correlació de conceptes que repeteixen els docents i certifiquen les estadístiques. Un qüestionari elaborat pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu fa dos cursos a alumnes de sisè de primària certificava que en només un 21,5% de llars catalanes s'hi llegien llibres habitualment i, en un 13% de cases, mai o només un cop l'any. Dades que fan pensar en la distància a la qual se situen molts escolars de la lectura en la seva vida quotidiana. Si des de la docència s'estableix que uns minuts de lectura diària a casa durant la primària equival al pes formatiu d'un curs escolar, la rellevància del temps dedicat a llegir -diaris o llibres- queda clarament quantificat.
La reflexió és pertinent ara que la comissió d'experts per aplicar millores al sistema educatiu ha presentat un document amb propostes per revertir els mals resultats detectats per l'informe PISA, de les matemàtiques a la comprensió lectora. El document, d'una naturalesa propositiva que requerirà determinació del Govern si vol generar la percepció que aplica una sacsejada de fons, demana avaluar els beneficis que tindrien els canvis en els horaris escolars -principal diferència entre l'escola pública i la concertada- i també fa una aposta decidida per desplegar les activitats extraescolars gratuïtes, pensant especialment en els col·lectius més vulnerables. Els experts parlen, doncs, del que es pot fer també més enllà del temps lectiu que s'aplica avui.
Ningú s'atreveix a exigir sense vacil·lar que la recuperació de la sisena hora a primària i l'aplicació de l'horari partit a secundària ens ajudaria a millorar el rendiment i revertir desigualtats. De moment, es repeteix, també des de la conselleria d'Anna Simó, la necessitat de l'educació a temps complet. Un sintagma prou ampli per continuar pensant el que més convé a l'escola. Una manera de dir, al cap i a la fi, que no n'hi ha prou amb el que passa ara a l'aula. Com que la reforma del sistema sembla una paret alta d'escalar, mentre s'esperen inversions i apostes decidides als centres per no deixar ningú enrere, pensem en el que podem fer a casa. Inoculem el gust per la lectura, que és també l'art de comprendre. Llegir a casa, èxit a l'escola.
Els diaris feien que a casa es mamés l'actualitat i el salt als llibres només podia ser natural. Aquell record edulcorat de la infantesa pausada sembla encara més llunyà ara que es llegeixen els diaris a l'esprint i les capçaleres temen per la pèrdua de lectors mentre pensen en tants formats que és lícit preguntar-se si el menys rellevant és escriure i, per tant, ser llegit. No es tracta de recórrer al plany pel temps canviants ni refugiar-se en el romanticisme del paper, cada cop més engroguit en quioscos que tanquen. El que ens ocupa és escatir si el que està en retrocés és la voluntat de saber, que per força comença per la comprensió lectora.
Llegir a casa, èxit a l'escola. Una correlació de conceptes que repeteixen els docents i certifiquen les estadístiques. Un qüestionari elaborat pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu fa dos cursos a alumnes de sisè de primària certificava que en només un 21,5% de llars catalanes s'hi llegien llibres habitualment i, en un 13% de cases, mai o només un cop l'any. Dades que fan pensar en la distància a la qual se situen molts escolars de la lectura en la seva vida quotidiana. Si des de la docència s'estableix que uns minuts de lectura diària a casa durant la primària equival al pes formatiu d'un curs escolar, la rellevància del temps dedicat a llegir -diaris o llibres- queda clarament quantificat.
La reflexió és pertinent ara que la comissió d'experts per aplicar millores al sistema educatiu ha presentat un document amb propostes per revertir els mals resultats detectats per l'informe PISA, de les matemàtiques a la comprensió lectora. El document, d'una naturalesa propositiva que requerirà determinació del Govern si vol generar la percepció que aplica una sacsejada de fons, demana avaluar els beneficis que tindrien els canvis en els horaris escolars -principal diferència entre l'escola pública i la concertada- i també fa una aposta decidida per desplegar les activitats extraescolars gratuïtes, pensant especialment en els col·lectius més vulnerables. Els experts parlen, doncs, del que es pot fer també més enllà del temps lectiu que s'aplica avui.
Ningú s'atreveix a exigir sense vacil·lar que la recuperació de la sisena hora a primària i l'aplicació de l'horari partit a secundària ens ajudaria a millorar el rendiment i revertir desigualtats. De moment, es repeteix, també des de la conselleria d'Anna Simó, la necessitat de l'educació a temps complet. Un sintagma prou ampli per continuar pensant el que més convé a l'escola. Una manera de dir, al cap i a la fi, que no n'hi ha prou amb el que passa ara a l'aula. Com que la reforma del sistema sembla una paret alta d'escalar, mentre s'esperen inversions i apostes decidides als centres per no deixar ningú enrere, pensem en el que podem fer a casa. Inoculem el gust per la lectura, que és també l'art de comprendre. Llegir a casa, èxit a l'escola.