13
de març
del
2024
Actualitzat
a les
16:33h
Observar els gestos del president Pere Aragonès durant el debat de pressupostos s'ha convertit en el mirall més precís per determinar el punt que travessa la legislatura a Catalunya, que penja d'un fil. L'oposició -amb els comuns, amb qui s'ha negociat fins al final, i Junts, que ha vist com el Govern rebutjava l'última proposta verbalitzada al ple, com a principals protagonistes- ha tombat els comptes per al 2024 i s'obre un període que comportarà conseqüències imprevisibles tant al Parlament com al Congrés dels Diputats, encadenades com estan les dues cambres. Els gestos d'Aragonès, ja fossin de sorpresa, seriositat, ironia o malestar, indiquen que el seu mandat entra en una cruïlla incerta i de calendari també incert. Aragonès ha reunit d'urgència els consellers i hi haurà compareixença a la tarda. No es pot descartar un avançament electoral.
Sense pressupostos i amb la legislatura que penja d'un fil, el debat dels pressupostos ha escenificat el trencament. Malgrat que, en públic, els negociadors insistien que hi havia opcions fins a última hora de retirar les esmenes a la totalitat, el cert és que els últims missatges intercanviats entre el Govern i els comuns de bon matí ja deixaven entreveure que les possibilitats d'acord eren pràcticament zero. L'última proposta d'Aragonès als comuns ha estat descartada d'entrada pels negociadors, i el moviment de Junts al ple tampoc ha estat ben rebuda per l'executiu. Al final, Aragonès només ha mantingut el suport del PSC, protagonista indirecte de tot el debat, per l'exigència, entre d'altres, de mantenir viu el Hard Rock a canvi dels seus vots als comptes. També hi ha votat a favor Cristina Casol, exdiputada de Junts i ara com a no adscrita. El resultat final, no sense problemes tècnics d'última hora, ha estat de 67 a 68.
La jornada ha arrencat amb la intervenció de la consellera d'Economia, Natàlia Mas, que ha desgranat els comptes de manera tècnica i amb apel·lacions polítiques de baixa intensitat cap als comuns i cap a Junts. Abans de començar el ple, de fet, el Govern ja sabia que la formació liderada per Jéssica Albiach havia rebutjat l'últim plantejament pels comptes, relacionat amb el Hard Rock i la possibilitat de fer retocs fiscals sobre el projecte. En la intervenció davant del ple, la cap de files dels comuns ha instat a una "rectificació", ja pràcticament amb el rellotge vençut, que no ha acabat mai del tot. Aragonès només s'ha aixecat un moment quan ha acabat Albiach, però ràpidament ha tornat a l'hemicicle. El seu equip feia valoracions des dels passadissos.
El PSC ha estat especialment dur contra els comuns pel bloqueig, però ha recordat que és responsabilitat del Govern lligar els suports als pressupostos. La portaveu, Alícia Romero, ha recordat als de Jéssica Albiach que fa anys que donen suport als pressupostos del Govern, i en algunes ocasions sí que hi ha hagut partides concretes -de fins a 120 milions d'euros- per al Hard Rock l'any 2022. No és el cas dels números que s'han presentat enguany, ni tampoc és el cas de l'acord del Govern amb el PSC, que no hi fa cap referència. "Què ha canviat? Ha canviat que estem al final de la legislatura i vostès estan en campanya electoral", ha etzibat Romero als comuns. Els socialistes, favorits a les enquestes, han tret pit de l'oposició feta durant tota la legislatura, que ha servit, diuen, per donar respostes a la ciutadania.
L'encarregada del bàndol republicà per manifestar la profunda distància que cada dia creix més entre els exsocis ha estat Marta Vilalta, que ha titllat de "teatre" el moviment de Junts. En total totes dues parts han dut a terme quatre reunions pels comptes, i el dilluns els juntaires demanaven a Aragonès que els convoqués a una nova trobada per elaborar uns "pressupostos de país" perquè encara tenia "marge". Vilalta, amb un to més elevat de l'habitual -ha rebut crítiques per part de la bancada de Junts- ha disparat contra Batet assegurant que en cap moment han tingut una voluntat real de negociar, sinó que buscaven "desgastar el Govern". A més, ha acusat el partit de Laura Borràs i Jordi Turull d'acostar-se a la vella Convergència amb la proposta de rebaixa fiscal: "No representen la Catalunya sencera, sinó a la Catalunya burgesa".
La CUP, soci clau per a la investidura, ja llunyana, d'Aragonès, ha confirmat el final d'una etapa i la decepció que ha estat el Govern d'ERC. Si la legislatura començava el 2021 amb cert optimisme per la majoria d'esquerres dins del moviment independentisme, tres anys després la sensació és de decepció. El diputat Xavier Pellicer, uns dels noms forts dels cupaires el Parlament, ha lamentat la poca claredat del Govern a l'hora de definir un model de país, que li permet travar una aliança estable amb el PSC -que "consolida" el Hard Rock- mentre flirteja amb una negociació amb la CUP que, diuen els anticapitalistes, mai no ha estat sincera. "El seu Govern no posa límits als poderosos", li ha retret Pellicer a Aragonès. I en una legislatura catalana entrellaçada amb Madrid, la CUP ha lamentat que Aragonès, i no Illa, sigui "l'home de Sánchez a Catalunya".
Sense pressupostos i amb la legislatura que penja d'un fil, el debat dels pressupostos ha escenificat el trencament. Malgrat que, en públic, els negociadors insistien que hi havia opcions fins a última hora de retirar les esmenes a la totalitat, el cert és que els últims missatges intercanviats entre el Govern i els comuns de bon matí ja deixaven entreveure que les possibilitats d'acord eren pràcticament zero. L'última proposta d'Aragonès als comuns ha estat descartada d'entrada pels negociadors, i el moviment de Junts al ple tampoc ha estat ben rebuda per l'executiu. Al final, Aragonès només ha mantingut el suport del PSC, protagonista indirecte de tot el debat, per l'exigència, entre d'altres, de mantenir viu el Hard Rock a canvi dels seus vots als comptes. També hi ha votat a favor Cristina Casol, exdiputada de Junts i ara com a no adscrita. El resultat final, no sense problemes tècnics d'última hora, ha estat de 67 a 68.
La jornada ha arrencat amb la intervenció de la consellera d'Economia, Natàlia Mas, que ha desgranat els comptes de manera tècnica i amb apel·lacions polítiques de baixa intensitat cap als comuns i cap a Junts. Abans de començar el ple, de fet, el Govern ja sabia que la formació liderada per Jéssica Albiach havia rebutjat l'últim plantejament pels comptes, relacionat amb el Hard Rock i la possibilitat de fer retocs fiscals sobre el projecte. En la intervenció davant del ple, la cap de files dels comuns ha instat a una "rectificació", ja pràcticament amb el rellotge vençut, que no ha acabat mai del tot. Aragonès només s'ha aixecat un moment quan ha acabat Albiach, però ràpidament ha tornat a l'hemicicle. El seu equip feia valoracions des dels passadissos.
El PSC ha estat especialment dur contra els comuns pel bloqueig, però ha recordat que és responsabilitat del Govern lligar els suports als pressupostos. La portaveu, Alícia Romero, ha recordat als de Jéssica Albiach que fa anys que donen suport als pressupostos del Govern, i en algunes ocasions sí que hi ha hagut partides concretes -de fins a 120 milions d'euros- per al Hard Rock l'any 2022. No és el cas dels números que s'han presentat enguany, ni tampoc és el cas de l'acord del Govern amb el PSC, que no hi fa cap referència. "Què ha canviat? Ha canviat que estem al final de la legislatura i vostès estan en campanya electoral", ha etzibat Romero als comuns. Els socialistes, favorits a les enquestes, han tret pit de l'oposició feta durant tota la legislatura, que ha servit, diuen, per donar respostes a la ciutadania.
Albert Batet i Pere Aragonès, aquest dimecres. Foto: Hugo Fernández
L'última oferta de Junts
Bona part d'aquestes intervencions en privat han estat destinades a avaluar l'última oferta que ha verbalitzat Junts des del faristol. Fonts coneixedores dels contactes sostenen que el Govern estava avisat que arribaria una proposta, però a l'executiu ho neguen i retreuen als juntaires una manca de voluntat real d'arribar a acords. En què consistia el plantejament d'Albert Batet? En matisar l'eliminació de l'impost de successions, fonamentalment, però també quedaven incloses mesures com l'obligació d'acreditar el català per a metges o bé l'existència de menys traves burocràtiques. Batet, en tot cas, ha estat taxatiu a l'hora de reclamar eleccions "per patriotisme" si els comptes no tiraven endavant. Junts, tanmateix, no té triat el candidat de cara a uns eventuals comicis al Parlament.L'encarregada del bàndol republicà per manifestar la profunda distància que cada dia creix més entre els exsocis ha estat Marta Vilalta, que ha titllat de "teatre" el moviment de Junts. En total totes dues parts han dut a terme quatre reunions pels comptes, i el dilluns els juntaires demanaven a Aragonès que els convoqués a una nova trobada per elaborar uns "pressupostos de país" perquè encara tenia "marge". Vilalta, amb un to més elevat de l'habitual -ha rebut crítiques per part de la bancada de Junts- ha disparat contra Batet assegurant que en cap moment han tingut una voluntat real de negociar, sinó que buscaven "desgastar el Govern". A més, ha acusat el partit de Laura Borràs i Jordi Turull d'acostar-se a la vella Convergència amb la proposta de rebaixa fiscal: "No representen la Catalunya sencera, sinó a la Catalunya burgesa".
La CUP, soci clau per a la investidura, ja llunyana, d'Aragonès, ha confirmat el final d'una etapa i la decepció que ha estat el Govern d'ERC. Si la legislatura començava el 2021 amb cert optimisme per la majoria d'esquerres dins del moviment independentisme, tres anys després la sensació és de decepció. El diputat Xavier Pellicer, uns dels noms forts dels cupaires el Parlament, ha lamentat la poca claredat del Govern a l'hora de definir un model de país, que li permet travar una aliança estable amb el PSC -que "consolida" el Hard Rock- mentre flirteja amb una negociació amb la CUP que, diuen els anticapitalistes, mai no ha estat sincera. "El seu Govern no posa límits als poderosos", li ha retret Pellicer a Aragonès. I en una legislatura catalana entrellaçada amb Madrid, la CUP ha lamentat que Aragonès, i no Illa, sigui "l'home de Sánchez a Catalunya".