Aquest 8 de juny, Dia Mundial dels Oceans, no serà commemorat ni celebrat per una gran part de la població, que veu en la simple idea d'acostar-se a una platja, pujar a una embarcació o nedar en aigües obertes, una angoixa intensa. Aquest sentiment s'anomena talassofòbia, una por irracional i persistent al mar o a les grans masses d'aigua.
A diferència de la por habitual que pot generar una situació de perill real, la talassofòbia és una fòbia específica que pot condicionar la vida quotidiana de qui la pateix, sobretot amb l'arribada de l'estiu, quan les activitats vinculades a la costa es multipliquen.
La talassofòbia, paraula que prové dels termes grecs thalassa (mar) i phobos (por), es tracta d'un trastorn caracteritzat per una por intensa al mar, a l'oceà o a les aigües profundes. Les persones afectades poden experimentar malestar davant situacions com:
- Nedar en aigües obertes
- Navegar en vaixell
- No veure el fons del mar
- Estar davant d'un oceà o una gran extensió d'aigua
- Veure imatges o vídeos relacionats amb el mar
- Fer activitats aquàtiques com l'apnea
I, en els casos més greus, la por apareix fins i tot sense contacte directe amb l'aigua.
Una fòbia més habitual del que sembla
No existeixen estadístiques oficials específiques sobre la talassofòbia, però diversos estudis situen les fòbies específiques entre el 7% i el 9% de la població general i, alguns experts calculen que fins a un 10% de les persones experimenten un malestar significatiu quan es troben davant del mar o quan deixen de tocar el fons amb els peus. Segons explica Miguel A. Harto, psiquiatra de la Clínica Zafra Salut Mental, moltes persones conviuen amb aquesta por sense demanar ajuda perquè sovint la perceben com una simple inseguretat o senten vergonya de reconèixer-la, i moltss casos acaben passant desapercebuts i es mantenen ocults durant anys.
Quins símptomes provoca?
Com qualsevol altra fòbia, la talassofòbia activa els mecanismes d'alarma del cervell davant un estímul percebut com a amenaçador. Els símptomes més habituals són:
- Taquicàrdia o palpitacions
- Sudoració excessiva
- Marejos
- Nàusees
- Sensació d'ofec o dificultat per respirar
- Ansietat intensa
- Atacs de pànic
A nivell psicològic també poden aparèixer pensaments obsessius sobre la possibilitat d'ofegar-se, ser arrossegat per les onades o trobar-se amb allò desconegut que s'amaga sota l'aigua.
Per què apareix aquesta por?
Els especialistes assenyalen que la causa acostuma a ser multifactorial. En alguns casos està relacionada amb experiències traumàtiques, com un ensurt al mar o una situació propera a l'ofegament, però també pot aparèixer després d'haver presenciat situacions dramàtiques relacionades amb l'aigua o fins i tot a través de pel·lícules, documentals o relats que reforcen la percepció del mar com un entorn amenaçador.
El cert és que és una fòbia superable, segons molts professionals de la salut mental que coincideixen que la teràpia cognitivoconductual és una de les eines més utilitzades perquè permet identificar les creences irracionals associades al mar i substituir-les per interpretacions més realistes. També poden resultar útils estratègies de relaxació, respiració diafragmàtica i control de l'ansietat, així com el suport de familiars i persones de confiança durant el procés.
