Júlia va ser el nom de nena més posat a Catalunya el 2025 i, segons l’expert en onomàstica i professor de la Universitat de Lleida, Albert Turull, el seu èxit s’explica perquè és un nom tradicional que ha sabut renovar la seva imatge. D’origen romà, Júlia es percep actualment com un nom "nou, jove, fresc i modern", tot i tenir segles d’història. .
Turull considera que Júlia forma part d’un grup de noms tradicionals que han aconseguit sobreviure als canvis de moda, com Martí. En canvi, altres noms tenen una trajectòria més vinculada a modes concretes o a personatges populars. És el cas de Leo, que va arribar a ser el nom de nen més posat fa tres anys però ara ha caigut fins a la desena posició, o d’Arlet.
Els noms que dominen des dels anys 2000
Segons el professor de Filologia, noms com Júlia, Martina, Biel, Nil o Marc han estat els grans dominadors de les darreres dècades després del canvi de tendència que es va produir sobretot durant els anys 2000 i 2010, quan molts noms tradicionals del segle XX van començar a perdre força. En aquest període també es van incorporar a les llistes de noms més populars opcions com Sofia, Emma i Ona.
Paral·lelament, han anat desapareixent noms compostos com Joan Antoni o Josep Manuel i noms vinculats a conceptes religiosos, com Concepció, Dolors, Immaculada o Salvador. Això no significa, però, que tots els noms tradicionals vinculats als sants hagin desaparegut: Júlia, Marc i Martí són exemples de noms d'arrel tradicional que han aconseguit mantenir-se entre les preferències de les famílies.
Noms curts i acabats en "a"
Entre les tendències actuals dels noms de nena, Turull destaca que es busquen noms curts, de dues o tres síl·labes i acabats en "a". En aquest patró encaixen noms com Júlia, Sofia, Maria, Lucía o Olívia i, en canvi, noms com Carme, Roser, Judit, Ruth, Esther, Elisabet o Jennifer han quedat més allunyats de les modes actuals. Pel que fa als nens, la tendència és encara més clara: "com més curts, millor". Biel, hipocorístic de Gabriel, i Nil en són exemples. També Jan, utilitzat com a alternativa a Joan, encaixa en aquesta preferència per noms breus.
Noms de lloc i noms sense gènere definit
Turull també identifica altres tendències més minoritàries, com l'ús de noms de lloc, entre els quals cita Aran i Isona, o els noms que poden ser utilitzats indistintament per a nens i nenes. És el cas d’Àlex o Noa. La majoria dels noms que encapçalen les preferències són catalans, però alguns noms castellans també han guanyat presència, com Hugo o Mateo.
L’expert també destaca que actualment hi ha una dispersió de noms molt més elevada que fa unes dècades. Les famílies tenen un ventall de possibilitats més ampli i, segons Turull, busquen cada vegada més l’originalitat. Aquesta recerca, però, pot tenir un efecte paradoxal: un nom que sembla original pot acabar sent habitual si moltes famílies prenen la mateixa decisió. Turull ho resumeix amb un exemple: "Nil sembla molt original fins al dia que a la classe del teu fill hi hagi quatre Nils".
