Si es pregunta a l'Ajuntament de Barcelona per l'evolució del nombre d'autobusos que entren i surten cada dia de la ciutat, la resposta és contundent. "Ha crescut molt", insisteixen les fonts oficials. Els càlculs són difícils d'acotar, ja que hi ha diverses administracions amb concessions i recomptes diferents que cal anar posant d'acord de tant en tant, i s'hi barregen autocars que connecten diversos punts de Catalunya amb els que circulen per l'Estat i els que se'n van cap a Europa o cap al Marroc. El resum, però, és que la darrera xifra disponible apunta que a Barcelona hi ha 7.000 autobusos que entren i surten cada dia, segons el consistori. És la conseqüència d'un boom en el transport de passatgers per carretera. Un augment de tràfec i de passatgers que la capital catalana intenta apamar amb noves infraestructures. Ara, Nació repassa els projectes en marxa, així com les idees que hi ha sobre la taula però que encara esperen confirmació.
L'exemple més recent de l'evolució de la demanda en el sector dels autocars el protagonitza l'estació del Nord. Des del 2019, la xifra de viatgers anuals que passa per aquell equipament ha crescut un 50%, apuntava l'equip de govern de Jaume Collboni. Així, s'ha arribat a superar els tres milions de passatgers per any. I la projecció és que el nombre d'usuaris encara creixi un 30% més fins al 2030, insistien.
La clau per poder donar encaix a aquesta pressió sobre la mobilitat mira cap a la resta de la ciutat. "El que hem de fer a partir d’avui és preparar les infraestructures del futur", establia Collboni, durant l'atenció als mitjans de comunicació. Es mencionava la futura estació d'autobusos de la Sagrera, que ha de posar-se en marxa alhora que entri en funcionament l'alta velocitat ferroviària en aquell punt, cap al 2032, però també s'assenyalava cap a l'altra punta de la ciutat a la plaça Espanya, on hi ha un altre projecte pendent d'emergir.
La gran incògnita, mentrestant, és com i quan es vol abordar la possible construcció d'una altra estació: la que s'ubicaria a la part alta de l'avinguda Diagonal, una iniciativa que fa temps que s'estudia però que encara no té cap garantia. Tot plegat se sumaria a les tres estacions principals ja actives: la del Nord, la de l'Estació de Sants i la de Fabra i Puig.
Segons el projecte de la futura estació d'AVE a la Sagrera, el hub d'autobusos interurbans estarà enganxada a la part ferroviària i serà un paradigma de la intermodalitat, també amb busos urbans, bicing i metro disponible. La data que actualment es planteja des de les administracions és el 2032, però l'obra que l'acompanya fa temps que és al·lèrgica a les previsions temporals estrictes.
Mentrestant, a la plaça Espanya, existeix una adjudicació de la Generalitat per redactar un projecte que doni forma a una futura estació d'autocars soterrada, que en aquest cas tindria la connexió amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) com a principal al·licient, a més de la via directa amb les línies vermella (L1) i verda (L3) del metro. En aquest cas, els terminis tampoc no estan clars, però es treballa amb la idea que aparegui més enllà del 2030, si el compromís pressupostari i les obres al voltant de Montjuïc ho permeten.
El Departament de Territori fa temps que també mira amb atenció la part alta de la Diagonal, un dels corredors principals d'entrada i sortida dels vehicles carregats de passatgers, juntament amb la Gran Via de les Corts Catalanes -per les dues bandes- i l'avinguda Meridiana. El diari El Periódico informava dos anys enrere que un estudi inicial plantejava fins a tres possibles ubicacions d'una estació d'autobusos en aquest entorn: a tocar de Francesc Macià, al davant del gratacels de La Caixa o cap a la Zona Universitària.
Si actualment es pregunta a l'administració pel projecte de l'avinguda Diagonal, es llencen pilotes fora. Tanmateix, aquest diari té coneixement que des de l'Ajuntament de Barcelona s'està treballant en un esborrany de futures estacions d'autobusos interurbans, i que entre les possibilitats que es plantegen hi ha el de la zona alta de la ciutat. Fonts oficials del consistori assenyalen que estan preparant una proposta conjuntament amb la Generalitat "perquè Barcelona tingui la infraestructura necessària de grans intercanviadors de bus interurbà". En aquesta línia, assenyalen que "el mapa d'intercanviadors ha de donar servei als quatre corredors d'accés a la ciutat, cadascun amb una solució adequada a les necessitats de cada corredor".
La prioritat dels experts: la intermodalitat
Tant l'argument de l'administració local com la visió de diversos experts és que actualment la ciutat no té prou múscul per assumir les anades i vingudes d'autocars de mitja o llarga distància. "Barcelona no està preparada per a tantes expedicions com té", situa com a punt de partida Sergi Saurí, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i director del Centre d'Innovació del Transport del CIMNE. Malgrat això, sosté que les iniciatives que s'estan debatent podrien resoldre gran part del maldecap urbà "si s'aprofita la intermodalitat i s'aconsegueix el màxim número de connexions entre transports possible".
En el mateix sentit, la catedràtica a l'àrea de geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i experta en mobilitat urbana Carme Miralles insisteix que el que marcarà el futur d'aquestes infraestructures és la potència de la intermodalitat, és a dir, de facilitar que els usuaris puguin passar d'un mètode de transport a un altre sense haver de caminar gaire. Connectar el transport per carretera amb el sistema ferroviari -des del metro a Rodalies o mitjà distància- és la clau, insisteix Miralles, tot recordant que abans existien certes resistències d'empreses privades d'autocars a operar molt a prop d'epicentres ferroviaris per por a perdre passatgers. "Abans, ho veien com a competència, fins que van entendre que es necessiten aquests punts intermodals perquè la xarxa de transport públic sigui més forta", remata l'experta.
Mentre la demanda dels autobusos creix, Sergi Saurí apunta a la millora de Rodalies com a únic mecanisme que podria alleugerir una mica la pressió actual sobre el sector del transport per carretera. "Si Rodalies funcionés com ha de funcionar, potser et canviaria la data de la urgència, però com no està garantit, has de continuar treballant per donar-hi resposta", puntualitza, mentre aclareix que ell és partidari de cobrir el corredor de l'avinguda Diagonal amb un intercanviador potent que doni espai d'arribada i sortida als autocars. "S'ha d'adreçar sobretot la part de la sortida. Fixa't que ja es van fer aquells dos carrils busos a la Diagonal pels problemes que hi havia. I ara encara es preveu que augmentin el nombre d'expedicions", comenta el director del CIMNE.
