D'entrada, podríem dir que és una bona notícia que el 3Cat presentés, fa pocs dies, un pla per reimpulsar el català a tota la teranyina de la corporació de ràdio i televisió de Catalunya. Són un seguit de 30 mesures, entre les quals hi ha la voluntat de reforçar la corresponsabilitat lingüística de tota la plantilla de l’ens públic. És a dir, recordar als treballadors de la casa que un dels objectius fundacionals de TV3 i de Catalunya Ràdio és, precisament, fer de la llengua catalana l'espina dorsal de la seva raó de ser.
Com dic, d'entrada és una bona notícia, sí, perquè indica que per fi el Govern comença a adoptar mesures per corregir una tendència que fa anys i panys que es denuncia: la deixadesa dels mitjans públics envers la llengua pròpia del país. La mala notícia és, òbviament, que això vol dir que durant lustres, l'obligació dels mitjans públics de promocionar, garantir i fer del català l'única llengua vehicular a tots els espais de l'actual 3Cat ha quedat massa vegades en un segon pla, oblidant el fet fundacional de garantir el futur de la llengua i deixant de banda milers de catalans que no saben castellà, perquè per molt que alguns encara no ho hagin entès, Catalunya no acaba a l'Albera.
Sigui com sigui, endavant les atxes si aquest pla és la punta de llança d'una voluntat real de promocionar el català i no pas una eina propagandística amb la vista posada a les pròximes eleccions. Ja que hi som, també estaria bé recordar al 3Cat que no n'hi ha prou amb dir que parles català, també es tracta de parlar-lo bé. Em sembla bastant increïble que ara com ara hi hagi locutors, presentadors i col·laboradors de la casa, que per molts seguidors que tinguin a TikTok i a Instagram, siguin incapaços de pronunciar una sola vocal neutra o es dediquin a farcir de castellanismes cada frase que pronuncien, sense que ningú els digui que això no és el seu canal de YouTube i els convidi a buscar-se una altra feina.
Al cap i a la fi, el que ha passat a TV3 i a Catalunya Ràdio durant aquests anys, no és altra cosa que el reflex d'una tendència clarament lingüicida de molts catalans. Les dades són molt alarmants. De mitjana, només el 12% de catalanoparlants manté la seva llengua quan els hi contesten en castellà. Un fet doblement preocupant si parem atenció que són precisament les generacions més joves —les que han de garantir el futur de la llengua— les que tenen més tendència a renunciar al seu idioma quan algú els respon en castellà. Un fenomen que no s'explica sense l'actitud irresponsable de molts pares, avis, mestres i educadors diversos, que practiquen irreflexivament la genuflexió lingüística quan algú els hi parla en castellà. Una actitud irresponsable, sí, però també és de justícia dir que no s'explica sense els segles de persecució, submissió i anorreament per tots els mitjans possibles de la llengua pròpia de Catalunya.
És per això, que el primer pas per revertir aquesta situació és prendre consciència de la vulnerabilitat i submissió del català, tot adoptant una actitud conseqüent. És entendre que si quan hom parla en català a Catalunya i el seu interlocutor ho fa en castellà, si algú ha de canviar de llengua "per educació" és precisament és el que parla en castellà. Prendre consciència també vol dir saber que el català només sobreviurà si aquells que no el parlen tenen la necessitat de fer-ho: el català ha de ser una llengua útil i alhora imprescindible per a poder treballar o comunicar-te amb l'administració. Prendre consciència vol dir denunciar totes i cadascuna de les vulneracions dels drets lingüístics que patim els catalanoparlants arreu. Prendre consciència vol dir que tu, que ets comunicador, expert en tal matèria o et dediques al vaporós món de la creació de continguts, si no utilitzes el català a les teves xarxes per allò "d'arribar a més gent", no t'estranyis quan el dia de demà, quan menys t'ho esperis, els teus nets no t'entenguin quan els diguis un "t'estimo". No se't trenca el cor en mil bocins només de pensar-ho?
Com dic, d'entrada és una bona notícia, sí, perquè indica que per fi el Govern comença a adoptar mesures per corregir una tendència que fa anys i panys que es denuncia: la deixadesa dels mitjans públics envers la llengua pròpia del país. La mala notícia és, òbviament, que això vol dir que durant lustres, l'obligació dels mitjans públics de promocionar, garantir i fer del català l'única llengua vehicular a tots els espais de l'actual 3Cat ha quedat massa vegades en un segon pla, oblidant el fet fundacional de garantir el futur de la llengua i deixant de banda milers de catalans que no saben castellà, perquè per molt que alguns encara no ho hagin entès, Catalunya no acaba a l'Albera.
Sigui com sigui, endavant les atxes si aquest pla és la punta de llança d'una voluntat real de promocionar el català i no pas una eina propagandística amb la vista posada a les pròximes eleccions. Ja que hi som, també estaria bé recordar al 3Cat que no n'hi ha prou amb dir que parles català, també es tracta de parlar-lo bé. Em sembla bastant increïble que ara com ara hi hagi locutors, presentadors i col·laboradors de la casa, que per molts seguidors que tinguin a TikTok i a Instagram, siguin incapaços de pronunciar una sola vocal neutra o es dediquin a farcir de castellanismes cada frase que pronuncien, sense que ningú els digui que això no és el seu canal de YouTube i els convidi a buscar-se una altra feina.
Al cap i a la fi, el que ha passat a TV3 i a Catalunya Ràdio durant aquests anys, no és altra cosa que el reflex d'una tendència clarament lingüicida de molts catalans. Les dades són molt alarmants. De mitjana, només el 12% de catalanoparlants manté la seva llengua quan els hi contesten en castellà. Un fet doblement preocupant si parem atenció que són precisament les generacions més joves —les que han de garantir el futur de la llengua— les que tenen més tendència a renunciar al seu idioma quan algú els respon en castellà. Un fenomen que no s'explica sense l'actitud irresponsable de molts pares, avis, mestres i educadors diversos, que practiquen irreflexivament la genuflexió lingüística quan algú els hi parla en castellà. Una actitud irresponsable, sí, però també és de justícia dir que no s'explica sense els segles de persecució, submissió i anorreament per tots els mitjans possibles de la llengua pròpia de Catalunya.
És per això, que el primer pas per revertir aquesta situació és prendre consciència de la vulnerabilitat i submissió del català, tot adoptant una actitud conseqüent. És entendre que si quan hom parla en català a Catalunya i el seu interlocutor ho fa en castellà, si algú ha de canviar de llengua "per educació" és precisament és el que parla en castellà. Prendre consciència també vol dir saber que el català només sobreviurà si aquells que no el parlen tenen la necessitat de fer-ho: el català ha de ser una llengua útil i alhora imprescindible per a poder treballar o comunicar-te amb l'administració. Prendre consciència vol dir denunciar totes i cadascuna de les vulneracions dels drets lingüístics que patim els catalanoparlants arreu. Prendre consciència vol dir que tu, que ets comunicador, expert en tal matèria o et dediques al vaporós món de la creació de continguts, si no utilitzes el català a les teves xarxes per allò "d'arribar a més gent", no t'estranyis quan el dia de demà, quan menys t'ho esperis, els teus nets no t'entenguin quan els diguis un "t'estimo". No se't trenca el cor en mil bocins només de pensar-ho?