Anar a dormir un dissabte sabent que hi ha hagut un atemptat ja no és notícia i l’endemà les ràdios i les televisions sempre ens veiem superades pel mateix, la incapacitat per aportar noves informacions sobre aquest terrorisme low cost que genera psicosi col·lectiva.
Informem del lloc dels fets, de les dades que confirmen les fonts oficials, el corresponsal explica les últimes hores, l’anàlisi el fan els bons de sempre –Jofre Montoto, Sònia Andolz i Anna Teixidó s’han convertit en uns imprescindibles- i, finalment, s’hi afegeixen les declaracions espontànies al llarg del matí –en aquest cas, la conferència de premsa del comissionat auxiliar d’operacions especials d’Scotland Yard, Mark Rowley, que n’ha confirmat els detalls, i la compareixença de la primera ministra Theresa May per dir que les eleccions són intocables-.
Aquest matí hem tornat a sentir coses que ja sabíem. "Una altra vegada el terrorisme provoca pànic a Londres". "Una altra vegada una furgoneta atropella una munió de gent com a Niça, Berlín o Estocolm". "Una altra vegada insistim que la única manera de combatre això és amb l’educació i la cultura". "Una altra vegada diem prou".
Potser el periodisme hauria de reaccionar a aquests atacs d’una forma més original. Ho hem de repensar. A banda de la informació pura i, s’hi s’escau, fer-ne l’anàlisi corresponent, proposo afegir-hi la idea del silenci. La televisions podrien recuperar la carta d’ajust i les ràdios posar una llista musical i, de tant en tant, un blanc, de cinc segons, elegant.
Potser serà la millor manera de frenar les ànsies comunicatives que tens en un dia així. Amb la música, posant color a la vida, estarem adequant-nos millor a les circumstàncies, a la notícia, i no contribuiríem a alimentar la por, la fam dels terroristes. M’interessa: què en penseu, vosaltres?
Informem del lloc dels fets, de les dades que confirmen les fonts oficials, el corresponsal explica les últimes hores, l’anàlisi el fan els bons de sempre –Jofre Montoto, Sònia Andolz i Anna Teixidó s’han convertit en uns imprescindibles- i, finalment, s’hi afegeixen les declaracions espontànies al llarg del matí –en aquest cas, la conferència de premsa del comissionat auxiliar d’operacions especials d’Scotland Yard, Mark Rowley, que n’ha confirmat els detalls, i la compareixença de la primera ministra Theresa May per dir que les eleccions són intocables-.
Aquest matí hem tornat a sentir coses que ja sabíem. "Una altra vegada el terrorisme provoca pànic a Londres". "Una altra vegada una furgoneta atropella una munió de gent com a Niça, Berlín o Estocolm". "Una altra vegada insistim que la única manera de combatre això és amb l’educació i la cultura". "Una altra vegada diem prou".
Potser el periodisme hauria de reaccionar a aquests atacs d’una forma més original. Ho hem de repensar. A banda de la informació pura i, s’hi s’escau, fer-ne l’anàlisi corresponent, proposo afegir-hi la idea del silenci. La televisions podrien recuperar la carta d’ajust i les ràdios posar una llista musical i, de tant en tant, un blanc, de cinc segons, elegant.
Potser serà la millor manera de frenar les ànsies comunicatives que tens en un dia així. Amb la música, posant color a la vida, estarem adequant-nos millor a les circumstàncies, a la notícia, i no contribuiríem a alimentar la por, la fam dels terroristes. M’interessa: què en penseu, vosaltres?