Comencem el nou any 2024 pensant en una de les mesures que va aprovar el Govern abans de marxar de vacances, el decret llei de pisos turístics, i que en els pròxims mesos es tramitarà com a projecte de llei i permetrà que els altres partits presentin modificacions. Una proposta d’un projecte inicialment ambiciós que es va convalidar quasi el dia de Nadal i que podria ser un regal pels grans tenidors propietaris de pisos destinats al lloguer turístic o pels llogaters i llogateres, depenent de quines modificacions es facin. Les modificacions proposades per alguns partits unides als alts tipus d’interès podrien vaticinar un any 2024 complicat per a totes aquelles persones que proven d’accedir a l’habitatge.
El 20 de desembre de 2023, el Parlament va convalidar la proposta del Govern després de llargues negociacions. El decret aprovat per l'executiu i vigent actualment preveu un topall de 10 pisos turístics per cada 100 habitants. També s'estableix un règim de llicència prèvia a 262 municipis amb problemes d’accés a l’habitatge. El que planteja el Govern hauria de resultar en el tancament de 28.000 pisos turístics de 47 poblacions que ja superen el topall plantejat. Aquesta proposta de decret era ambiciosa i pionera a Europa i podia suposar retornar milers de pisos turístics al mercat tradicional de l’habitatge. Finalment, el PSC va negociar per a introduir modificacions en el projecte de llei que, si s’aproven, resultaran en l’eliminació del topall de 10 pisos per cada 100 habitants, que quedarà a discreció dels ajuntaments. A més, es redueixen el nombre de municipis subjectes a la regulació a 140. D’acord amb la proposta final, caldrà una llicència prèvia per convertir un immoble en un pis turístic, la qual s’aprovarà en funció del pla urbanístic de cada ciutat i després de comprovar que existeix suficient sòl dedicat al lloguer tradicional. El Govern espera que, tot i les modificacions plantejades pel PSC, això freni el creixement de l’oferta de pisos turístics, ja que aquests 140 municipis ho tindran més difícil per justificar la concessió de noves llicències.
Aquesta regulació podria complementar la que ja va promulgar l’estat espanyol el passat mes de maig. La llei estatal d’habitatge va deixar fora els lloguers temporals i pisos turístics, com explicàvem aquí, amb la promesa de regular-los després de les eleccions del 23-J. Aquestes fórmules permeten als propietaris i propietàries evitar la regulació estatal dels preus de lloguer. Els pisos turístics són una amenaça a la funció principal de l’habitatge: ser una llar. Aquest tipus de contractes tensen el mercat de l’habitatge: es produeix una fuga d’habitatges cap a aquest mercat on es poden augmentar els preus de lloguer sense límit i encadenant contractes de curta durada. Segons dades de l’IDRA (Institut de Recerca Urbana de Barcelona), el 70,5% de les llars ha canviat d’habitatge en els últims 5 anys, cosa que suposa un augment de la rotació respecte al 2019 (65%). A més, el 38% de les mudances són forçoses, és a dir, desnonaments invisibles sense ordre judicial. Entre aquests s’inclouen contractes que no es renoven, pujades del preu de lloguer, incapacitat per a seguir pagant i assetjament immobiliari. Els pisos turístics substitueixen una població estable i que fa vida de barri per una població flotant que consumeix la vida del barri, però no fa comunitat.
La discussió del projecte de llei ha enfrontat ERC i Junts, qui defensa que cada ajuntament hauria de tenir autonomia per decidir com volen regular els pisos turístics del seu municipi, argumentant que molts viuen del turisme. Però la pregunta que ens hauríem de fer és qui viu realment del turisme i com ho fa. Gran part del mercat es troba en grans tenidors, en especial fons d’inversió i grans immobiliàries, qui concentren en les seves mans centenars d'immobles, i que tenen capacitat de manipular els preus de lloguer i assetjar els veïns i veïnes per a expulsar-los i augmentar el seu parc d’immobles. Els beneficis d’aquest negoci es concentra en poques mans, les de sempre, que a més dediquen grans recursos a eludir al màxim possible els impostos. A més, contribueix al monocultiu turístic, que suposa centrar l’economia i els recursos en un sector actualment insostenible i irrespectuós amb la vida dels veïns i veïnes i el medi ambient. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, aquest és el sector amb menys nivell salarial i un dels que ha experimentat una pèrdua més elevada de poder adquisitiu des del 2010.
En els pròxims mesos, els partits podran presentar modificacions al projecte de llei, que s’haurà d’aprovar com a molt tard a finals de març. Mentrestant, estarà vigent el decret del Govern, que és bastant ambiciós respecte la regulació dels pisos turístics. Perquè, com ja ha demostrat la llei estatal de l’habitatge, cal una regulació estable i completa que inclogui tots els tipus de contractes per tal de garantir que l’habitatge es dediqui principalment a la seva funció més important, ser una llar.
El 20 de desembre de 2023, el Parlament va convalidar la proposta del Govern després de llargues negociacions. El decret aprovat per l'executiu i vigent actualment preveu un topall de 10 pisos turístics per cada 100 habitants. També s'estableix un règim de llicència prèvia a 262 municipis amb problemes d’accés a l’habitatge. El que planteja el Govern hauria de resultar en el tancament de 28.000 pisos turístics de 47 poblacions que ja superen el topall plantejat. Aquesta proposta de decret era ambiciosa i pionera a Europa i podia suposar retornar milers de pisos turístics al mercat tradicional de l’habitatge. Finalment, el PSC va negociar per a introduir modificacions en el projecte de llei que, si s’aproven, resultaran en l’eliminació del topall de 10 pisos per cada 100 habitants, que quedarà a discreció dels ajuntaments. A més, es redueixen el nombre de municipis subjectes a la regulació a 140. D’acord amb la proposta final, caldrà una llicència prèvia per convertir un immoble en un pis turístic, la qual s’aprovarà en funció del pla urbanístic de cada ciutat i després de comprovar que existeix suficient sòl dedicat al lloguer tradicional. El Govern espera que, tot i les modificacions plantejades pel PSC, això freni el creixement de l’oferta de pisos turístics, ja que aquests 140 municipis ho tindran més difícil per justificar la concessió de noves llicències.
Aquesta regulació podria complementar la que ja va promulgar l’estat espanyol el passat mes de maig. La llei estatal d’habitatge va deixar fora els lloguers temporals i pisos turístics, com explicàvem aquí, amb la promesa de regular-los després de les eleccions del 23-J. Aquestes fórmules permeten als propietaris i propietàries evitar la regulació estatal dels preus de lloguer. Els pisos turístics són una amenaça a la funció principal de l’habitatge: ser una llar. Aquest tipus de contractes tensen el mercat de l’habitatge: es produeix una fuga d’habitatges cap a aquest mercat on es poden augmentar els preus de lloguer sense límit i encadenant contractes de curta durada. Segons dades de l’IDRA (Institut de Recerca Urbana de Barcelona), el 70,5% de les llars ha canviat d’habitatge en els últims 5 anys, cosa que suposa un augment de la rotació respecte al 2019 (65%). A més, el 38% de les mudances són forçoses, és a dir, desnonaments invisibles sense ordre judicial. Entre aquests s’inclouen contractes que no es renoven, pujades del preu de lloguer, incapacitat per a seguir pagant i assetjament immobiliari. Els pisos turístics substitueixen una població estable i que fa vida de barri per una població flotant que consumeix la vida del barri, però no fa comunitat.
La discussió del projecte de llei ha enfrontat ERC i Junts, qui defensa que cada ajuntament hauria de tenir autonomia per decidir com volen regular els pisos turístics del seu municipi, argumentant que molts viuen del turisme. Però la pregunta que ens hauríem de fer és qui viu realment del turisme i com ho fa. Gran part del mercat es troba en grans tenidors, en especial fons d’inversió i grans immobiliàries, qui concentren en les seves mans centenars d'immobles, i que tenen capacitat de manipular els preus de lloguer i assetjar els veïns i veïnes per a expulsar-los i augmentar el seu parc d’immobles. Els beneficis d’aquest negoci es concentra en poques mans, les de sempre, que a més dediquen grans recursos a eludir al màxim possible els impostos. A més, contribueix al monocultiu turístic, que suposa centrar l’economia i els recursos en un sector actualment insostenible i irrespectuós amb la vida dels veïns i veïnes i el medi ambient. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, aquest és el sector amb menys nivell salarial i un dels que ha experimentat una pèrdua més elevada de poder adquisitiu des del 2010.
En els pròxims mesos, els partits podran presentar modificacions al projecte de llei, que s’haurà d’aprovar com a molt tard a finals de març. Mentrestant, estarà vigent el decret del Govern, que és bastant ambiciós respecte la regulació dels pisos turístics. Perquè, com ja ha demostrat la llei estatal de l’habitatge, cal una regulació estable i completa que inclogui tots els tipus de contractes per tal de garantir que l’habitatge es dediqui principalment a la seva funció més important, ser una llar.