El preu de continuar sent

I aleshores, aquell dia que comença a fer fred, t'atures finalment davant la castanyera que ha plantat la parada a la sortida del metro de la Barceloneta. Fa dies que te la miraves, però no t'havies aturat perquè només t'hauria sortit suggerir-li que canviés les castanyes per un producte més refrescant, que ja es veia que el canvi climàtic demanava urgentment una reestructuració del seu negoci, que aviat semblaria un d'aquells Parenoels que suen llastimosament en els Grans Magatzems de Las Vegas. Per sort te n'has estat i avui ha arribat el dia en què la seva presència al carrer ha tingut un sentit, si més no, per a tu. Una paperina de castanyes calentones, et refarà del fred a les mans.

El cas és que t'hi atures i li preguntes quan costen els moniatos: et diu que dos, els petits; tres, els mitjans i quatre, els grans. I és quan recordes que cada castanyada et passa el mateix. Que primer penses que et podrien estar parlant de cèntims, però que seria massa barat, que t'estan parlant d'euros i que sí, són desmesuradament cars, que a la verduleria un quilo et surt per un euro i mig. Voldries fugir, però et ve al cap la cantarella de la castanyera que cantava la teva filla a P3, abans d'intoxicar-se de Halloween, i compres el maleït moniato per tradició mentre et preguntes quant deu pagar la bona dona per estar-se en aquesta paradeta preservant un costum que ja ha perdut tot sentit. Els números és difícil queli  surtin perquè s'ha de pagar la llicència, hi ha pocs clients per culpa que el fred arriba tard i les tradicions s'han globalitzat. Val a dir que hauries pagat més a gust els tres euros si la camisa li anés petita, la faldilla li fes campana i les sabates li fessin cloc cloc. Si juguem a tradicions, juguem-hi. La teva castanyera porta uns texans i una camisa estampada de flors. No li has vist els tatuatges, però ja hi comptes.

Després se't fon el moniato a la boca, és dolç i t'és igual si en el fons és una patata. D'aquells que les àvies deien que eren blancs i més bons, tu no n'has vist mai. Penses que, ben mirat, potser no t'ha sortit tan car, el caprici. L'hauries pogut cuinar tu al forn de casa, però aquest ha estat escalivat durant hores i es nota la diferència. Sobretot no vols que amb les castanyeres passi com tota la resta de coses que s'ha endut la implacable llei de mercat. Tantes botiguetes que se n'han anat en orris perquè al super tot era més barat. Tants establiments de barri que deixaran d'existir perquè la compra on line és més còmode. Tants artesans que seran engolits per la fabricació massiva. Ben mirat, què són, tres euros? Demà, potser hi tornaràs.