Un dia després de la commemoració de la revolució dels clavells, el 26 d’abril és el dia de la visibilitat lèsbica. La forma com anomenem la jornada reivindicativa ja diu molt de com estan les coses. Una jornada reivindicativa que es basa en la necessitat de visibilitat indica que el problema va més enllà de l’orientació sexual i que, en tot cas, el dolor que s’acumula és molt alt.

L’estigmatització de les dones lesbianes està clarament lligada a l’orientació sexual però, també, a la desigualtat estructural que pateix el 52% de la població, la majoria social, les dones. Aquesta desigualtat de base és provocada per un sistema basat en estereotips i models excloents. Un sistema que provoca dolor a tota aquella persona no normativa o que no segueix les normes establertes i que marca rols de comportament segons el gènere, segons l’orientació sexual, segons el sexe, l’edat, el color de la pell i els ingressos econòmics. Un sistema basat en estereotips i exclusió.

Parlem, doncs, d’invisibilitat de les invisibles. Les dones no sortim als llibres d’història (excepte quan parlem d’història de les dones) ni al llistat d’invents que ens han canviat la vida (la fotocopiadora, el típex, l’eixugaparabrises, el rentaplats, el bot salvavides...), les dones que han lluitat en la vida quotidiana, en la política, en el cinema, la supervivència, en l’art, l’economia, dones que han estat ignorades, invisibilitzades o menyspreades.

Asexuades. Aquest també ha estat un rol adjudicat. A les dones no se’ns ha reconegut la sexualitat, en tot cas era una sexualitat lligada a la pràctica heterosexual i la centralitat del plaer masculí. Les dones lesbianes, pel fet de ser invisibles doblement, eren (som) considerades amigues i, en el cas de fer militància d’una orientació sexual que trenca estereotips i normes socials sistèmiques, estigmatitzades, marcades i privades de drets.
Ser lesbiana té doble peatge social, la visibilitat és una necessitat per ser present, per demanar els drets que ens pertoquen com a ciutadanes, per viure sense estigma i poder estimar i ser estimada.

Pocs dies després de Sant Jordi, reclamem drets i visibilitat, desitjant que les roses no es tornin espines, només.