La veritat sempre la tenen els morts. A tot el cos. És el cas d’aquella dona que vivia a la plaça Vila de Madrid de Barcelona. Vull dir al seu nínxol xalet. Ella és la prova. La sepultura, la tomba, l’enterrament... El testimoni més antic que es coneix de tots ells: els agricultors i ramaders que van venir a viure a Barcelona fa... 7.500 anys! Els primers barcelonins són pagesos. BarceNeolític! Aquest dimecres 24 de maig de 2023 se’ls hi recorda als barcelonins qui són i qui poden deixar de ser. Perquè el Neolític no és el passat: és el futur.
Escolta, Barcelona. Escolta, Catalunya. Venen els pagesos. Perdó, no venen els pagesos: venen les persones. Els pagesos són persones. Els pagesos són el país. 0 Pagesos: 0 País. No aigua: no menjar: no vida. I tot així. Us ve a veure (també) la Catalunya real, la Catalunya de veritat. Els pagesos són l’avantguarda: fa 7.500 anys i ara. Xavals, que venen esses de carretera letal. O mengem pomes o ens fotrem asfalt, cables coaxials, tubs de PVC... Nyam-nyam. La realitat és una poma. No hi ha més. Perquè ens sap greu: Catalunya no és “un territori” i “el territori” no són els altres. Els pagesos són, també, Catalunya. Què és Catalunya?
Catalunya és un país. Ple, sencer, ric, divers, farcit... Bufet lliure de tot. Inacabable. Infinit. Per menjar-se sempre. Sense fi. Per això, no hi ha cap Catalunya buida: només hi ha una Catalunya plena de persones. Aquestes persones o es veuen, o no es volen veure, però hi són. Per això, us venen a explicar que existeixen i que ho fan tot perquè vosaltres també existiu. I venen a casa vostra, que és casa de tots, perquè Barcelona és la capital de Catalunya. Si és així tots els alcaldables barcelonins i els ciutadans els haurien de rebre, escoltar, aquest dimecres. Si Barcelona és la capital de Catalunya i no d’un “territori”, ni d’una reserva índia, ni una conserva en almívar, escolta, Barcelona i escolta, Catalunya.
Sent les veus, de fa 7.500 anys i les d’ara. Això s’acaba. Volem aigua? Volem menjar? Volem viure? Sí? S’està fent un avís. Intermitents. Pampallugues a la foscor. Espelmes a contravent. Cal tornar a ser un país que té gana i ganes de menjar. Davant d’una Barcelona des de fa anys dimitida com a capital de Catalunya. Desnonada realment i espiritualment. Davant d’una Barcelona rentadora, que tot ho centrifuga, tot ho blanqueja. No pot valer més un pis ocupat a la Bonanova que tot un país que fa i dona menjar: a tu, a tots. Barcelona no es pot independitzar de Catalunya. No hi ha ventre sense boca. No. No i no. I sí, sí, sí: és l’avís darrere del qual hi ha 7.500 anys de pagesos, persones i país. Tornen i retornen.
Si ho fan és perquè tots els règims contraris a la llibertat han volgut separar Barcelona de Catalunya i al revés. Ni barcelonisme, ni comarquisme... País. Som un ésser amb un sol cos. No pot ser que el cap vagi per una banda i el cos per una altra, com un pollastre decapitat, amb un camí de sang per horitzó finit. Cal loctite, cola, cosir, lligar, relligar, però sobretot calen mans i neurones. Cal un nou pacte humà: aigua, menjar, persones, país. Cal una Catalunya d’existència confederal. Cal veure el país amb dos ulls, caminar amb dues cames: amb infraestructures tècniques i humanes. Ni distàncies físiques ni mentals. Cal horitzó, cal futur. Cal independència de la boca i la panxa. Cal autosuficiència alimentària i espiritual. Calen totes les persones. Un país no compta si descompta persones. Un país no és si no respecta les persones. No hi ha persones que són més o menys perquè viuen a un lloc o un altre, perquè fan una cosa o una altra. Menysprear, menystenir, ignorar, humiliar, oblidar, espolsar, arraconar és anar contra els nuclears, genètics principis de la vida.
Si hi ha persones que fa més de 7.500 anys que continuen fent el mateix serà per alguna raó, oi? Mereixen admiració, consideració, respecte. La millor tecnologia és la perseverança perquè produeix responsabilitat i llibertat. Fa més de 7.500 anys que els pagesos treballen per una raó: pel futur, per les persones. La llibertat és pels vius, la veritat la tenen els morts. I tots ens avisen: ara decidim pels que no hi són, pels que hi són i pels que hi seran. Escolteu-los.
Escolta, Barcelona. Escolta, Catalunya. Venen els pagesos. Perdó, no venen els pagesos: venen les persones. Els pagesos són persones. Els pagesos són el país. 0 Pagesos: 0 País. No aigua: no menjar: no vida. I tot així. Us ve a veure (també) la Catalunya real, la Catalunya de veritat. Els pagesos són l’avantguarda: fa 7.500 anys i ara. Xavals, que venen esses de carretera letal. O mengem pomes o ens fotrem asfalt, cables coaxials, tubs de PVC... Nyam-nyam. La realitat és una poma. No hi ha més. Perquè ens sap greu: Catalunya no és “un territori” i “el territori” no són els altres. Els pagesos són, també, Catalunya. Què és Catalunya?
Catalunya és un país. Ple, sencer, ric, divers, farcit... Bufet lliure de tot. Inacabable. Infinit. Per menjar-se sempre. Sense fi. Per això, no hi ha cap Catalunya buida: només hi ha una Catalunya plena de persones. Aquestes persones o es veuen, o no es volen veure, però hi són. Per això, us venen a explicar que existeixen i que ho fan tot perquè vosaltres també existiu. I venen a casa vostra, que és casa de tots, perquè Barcelona és la capital de Catalunya. Si és així tots els alcaldables barcelonins i els ciutadans els haurien de rebre, escoltar, aquest dimecres. Si Barcelona és la capital de Catalunya i no d’un “territori”, ni d’una reserva índia, ni una conserva en almívar, escolta, Barcelona i escolta, Catalunya.
Sent les veus, de fa 7.500 anys i les d’ara. Això s’acaba. Volem aigua? Volem menjar? Volem viure? Sí? S’està fent un avís. Intermitents. Pampallugues a la foscor. Espelmes a contravent. Cal tornar a ser un país que té gana i ganes de menjar. Davant d’una Barcelona des de fa anys dimitida com a capital de Catalunya. Desnonada realment i espiritualment. Davant d’una Barcelona rentadora, que tot ho centrifuga, tot ho blanqueja. No pot valer més un pis ocupat a la Bonanova que tot un país que fa i dona menjar: a tu, a tots. Barcelona no es pot independitzar de Catalunya. No hi ha ventre sense boca. No. No i no. I sí, sí, sí: és l’avís darrere del qual hi ha 7.500 anys de pagesos, persones i país. Tornen i retornen.
Si ho fan és perquè tots els règims contraris a la llibertat han volgut separar Barcelona de Catalunya i al revés. Ni barcelonisme, ni comarquisme... País. Som un ésser amb un sol cos. No pot ser que el cap vagi per una banda i el cos per una altra, com un pollastre decapitat, amb un camí de sang per horitzó finit. Cal loctite, cola, cosir, lligar, relligar, però sobretot calen mans i neurones. Cal un nou pacte humà: aigua, menjar, persones, país. Cal una Catalunya d’existència confederal. Cal veure el país amb dos ulls, caminar amb dues cames: amb infraestructures tècniques i humanes. Ni distàncies físiques ni mentals. Cal horitzó, cal futur. Cal independència de la boca i la panxa. Cal autosuficiència alimentària i espiritual. Calen totes les persones. Un país no compta si descompta persones. Un país no és si no respecta les persones. No hi ha persones que són més o menys perquè viuen a un lloc o un altre, perquè fan una cosa o una altra. Menysprear, menystenir, ignorar, humiliar, oblidar, espolsar, arraconar és anar contra els nuclears, genètics principis de la vida.
Si hi ha persones que fa més de 7.500 anys que continuen fent el mateix serà per alguna raó, oi? Mereixen admiració, consideració, respecte. La millor tecnologia és la perseverança perquè produeix responsabilitat i llibertat. Fa més de 7.500 anys que els pagesos treballen per una raó: pel futur, per les persones. La llibertat és pels vius, la veritat la tenen els morts. I tots ens avisen: ara decidim pels que no hi són, pels que hi són i pels que hi seran. Escolteu-los.