El president Quim Torra no assistí a l'acte del Foment del Treball Nacional (FTN) atès que, com a president de Catalunya, no el presidia i era relegat a ocupar una segona posició, rere una ministra del govern d'Espanya. Vaig haver de llegir diversos cops la notícia, per a creure-me-la, no pas el gest del president català, sinó el del govern espanyol emprant l'argúcia d'enviar-hi una ministra "en representació del president del govern en funcions" i la del FTN, acceptant-ne la imposició i el menyspreu cap a les institucions catalanes. Vista la història d'aital govern i de l'esmentada patronal no sé, de fet, com encara vaig tenir el coratge de sorprendre-me'n.
En plenes negociacions entre el PSOE -el partit que té un expresident inhabilitat per corrupció i un exministre a la presó pels mateixos càrrecs- i els partits independentistes, el gest espanyol crida l'atenció. Francament, si de debò es vol que algun dels tres partits independentistes faciliti la investidura de Sánchez -de Pedro Sánchez, perquè el Jordi Sànchez és a la presó- no es podia fer pitjor. Si hi ha algun lloc on les institucions d'autogovern són moltíssim més que una simple estructura de l'estat autonòmic, aquest lloc és Catalunya i, també, el País Basc. S'ha de tenir molta arrogància, molta ignorància, molta insensibilitat, molt poca traça i molta mala bava per prendre una decisió d'aquestes característiques, en plena etapa de converses.
Si aquest gest és rebutjable en qualsevol cas, ho és més encara si qui el promou figura que és el màxim responsable d'un partit autoproclamat federalista. Quin federalisme és aquest, capaç d'una desconsideració institucional antifederal d'aquesta envergadura? De fet, si ni això són capaços de fer els federals -federalitzar el protocol, expressió simbòlica del poder polític i institucional- ja em direu què podem esperar que federalitzin en altres àmbits. Un partit que en dècades de govern no ha federalitzat absolutament res, llevat de la corrupció que l'ha traspassada a Andalusia, és lògic que no mereixi cap credibilitat federal. El balanç federal, en l'obra de govern dels federals, és un zero com una casa de pagès. No han federalitzat res, ni mitja dotzena de guàrdies civils, ni un aeroport, ni una habitació en un consolat, ni un tros de via: res.
No és estrany, doncs, que als federals, se'ls oblidés d'esmentar el federalisme i la plurinacionalitat en el seu darrer programa electoral, amb la mateixa naturalitat que, com a socialistes, fa ja molts decennis que se'ls ha oblidat també parlar de socialisme. Amb un simple gest de protocol, el PSOE ha demostrat la nul·la credibilitat federal del seu projecte polític, amb una decisió del tot impensable en països realment federals, com Alemanya o bé els Estats Units. La ingenuïtat és pròpia d'aquells que pensen, de bona fe, que el federalisme pot anar de debò quan resulta que, ara i tant, el federalisme és del tot il·legal a Espanya, ja que és plenament anticonstitucional.
Ho deixa ben clar l'article 145 de la constitució espanyola, que prohibeix, explícitament, la federació de comunitats autònomes. És, exactament, un text idèntic al de l'article 13 de la constitució de la República espanyola de 1931. L'única vegada que, en una constitució i en una altra, es parla de federalisme és, doncs, per prohibir-lo. I aquesta prohibició estava i està pensada per a nosaltres: els Països Catalans, ja que es vol impedir, per tots els mitjans, una confluència progressiva que dugui a compartir, a federar, doncs, poder polític i simbòlic Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. El problema no és, per tant, que es tracti d'una constitució monàrquica, avui, ni republicana, ahir, sinó d'una constitució espanyola. Rovira i Virgili, a més, ja sostenia que el federalisme podia ser un instrument per articular territoris diversos dins d'una mateixa nació, però no pas nacions diverses, dins d'un mateix estat. I tenia tota la raó.
El federalisme del PSOE és inexistent, és una enganyifa, és fals, ja que es tracta, simplement, d'un recurs retòric per sortir del pas sempre que són preguntats per com resoldre, políticament, la qüestió de l'existència de nacions diferents dintre el mateix estat. Però, no hi ha hagut, ni hi ha, cap intenció de federalitzar res. Una actitud, aquesta, que els delata fins en els detalls aparentment més menors i l'exemple de l'acte de FTN no n'és cap excepció. Instal·lats, els federals, en el federalisme com a coartada per no federalitzar mai res, desplaçant sempre cap al futur una solució federal, el problema, aquí, el té el PSC, que queda sempre amb el cul enlaire, a cada relliscada federal.
Però el problema el podem tenir també tots si, com de vegades sembla, hi ha independentistes instal·lats en un independentisme retòric, sense gaire intenció d'independitzar res. Si el federalisme, doncs, es demostra federalitzant, l'independentisme bé es deu demostrar independitzant i no pas invocant-lo, talment una oració ritual i repetitiva. O no?
En plenes negociacions entre el PSOE -el partit que té un expresident inhabilitat per corrupció i un exministre a la presó pels mateixos càrrecs- i els partits independentistes, el gest espanyol crida l'atenció. Francament, si de debò es vol que algun dels tres partits independentistes faciliti la investidura de Sánchez -de Pedro Sánchez, perquè el Jordi Sànchez és a la presó- no es podia fer pitjor. Si hi ha algun lloc on les institucions d'autogovern són moltíssim més que una simple estructura de l'estat autonòmic, aquest lloc és Catalunya i, també, el País Basc. S'ha de tenir molta arrogància, molta ignorància, molta insensibilitat, molt poca traça i molta mala bava per prendre una decisió d'aquestes característiques, en plena etapa de converses.
Si aquest gest és rebutjable en qualsevol cas, ho és més encara si qui el promou figura que és el màxim responsable d'un partit autoproclamat federalista. Quin federalisme és aquest, capaç d'una desconsideració institucional antifederal d'aquesta envergadura? De fet, si ni això són capaços de fer els federals -federalitzar el protocol, expressió simbòlica del poder polític i institucional- ja em direu què podem esperar que federalitzin en altres àmbits. Un partit que en dècades de govern no ha federalitzat absolutament res, llevat de la corrupció que l'ha traspassada a Andalusia, és lògic que no mereixi cap credibilitat federal. El balanç federal, en l'obra de govern dels federals, és un zero com una casa de pagès. No han federalitzat res, ni mitja dotzena de guàrdies civils, ni un aeroport, ni una habitació en un consolat, ni un tros de via: res.
No és estrany, doncs, que als federals, se'ls oblidés d'esmentar el federalisme i la plurinacionalitat en el seu darrer programa electoral, amb la mateixa naturalitat que, com a socialistes, fa ja molts decennis que se'ls ha oblidat també parlar de socialisme. Amb un simple gest de protocol, el PSOE ha demostrat la nul·la credibilitat federal del seu projecte polític, amb una decisió del tot impensable en països realment federals, com Alemanya o bé els Estats Units. La ingenuïtat és pròpia d'aquells que pensen, de bona fe, que el federalisme pot anar de debò quan resulta que, ara i tant, el federalisme és del tot il·legal a Espanya, ja que és plenament anticonstitucional.
Ho deixa ben clar l'article 145 de la constitució espanyola, que prohibeix, explícitament, la federació de comunitats autònomes. És, exactament, un text idèntic al de l'article 13 de la constitució de la República espanyola de 1931. L'única vegada que, en una constitució i en una altra, es parla de federalisme és, doncs, per prohibir-lo. I aquesta prohibició estava i està pensada per a nosaltres: els Països Catalans, ja que es vol impedir, per tots els mitjans, una confluència progressiva que dugui a compartir, a federar, doncs, poder polític i simbòlic Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. El problema no és, per tant, que es tracti d'una constitució monàrquica, avui, ni republicana, ahir, sinó d'una constitució espanyola. Rovira i Virgili, a més, ja sostenia que el federalisme podia ser un instrument per articular territoris diversos dins d'una mateixa nació, però no pas nacions diverses, dins d'un mateix estat. I tenia tota la raó.
El federalisme del PSOE és inexistent, és una enganyifa, és fals, ja que es tracta, simplement, d'un recurs retòric per sortir del pas sempre que són preguntats per com resoldre, políticament, la qüestió de l'existència de nacions diferents dintre el mateix estat. Però, no hi ha hagut, ni hi ha, cap intenció de federalitzar res. Una actitud, aquesta, que els delata fins en els detalls aparentment més menors i l'exemple de l'acte de FTN no n'és cap excepció. Instal·lats, els federals, en el federalisme com a coartada per no federalitzar mai res, desplaçant sempre cap al futur una solució federal, el problema, aquí, el té el PSC, que queda sempre amb el cul enlaire, a cada relliscada federal.
Però el problema el podem tenir també tots si, com de vegades sembla, hi ha independentistes instal·lats en un independentisme retòric, sense gaire intenció d'independitzar res. Si el federalisme, doncs, es demostra federalitzant, l'independentisme bé es deu demostrar independitzant i no pas invocant-lo, talment una oració ritual i repetitiva. O no?