Enguany, la presència del jove ciclista eslovè Tadej Pogačar a la Volta a Catalunya ha contribuït a reforçar, més encara, la projecció d’aquesta competició ciclista, les imatges de la qual, etapa rere etapa, han estat emeses per televisions de 190 països. L’atractiu del guanyador del Tour i d’altres competicions internacionals ha estat un esquer de primera magnitud que no ha defraudat ningú, atès que no sols s’ha endut l’edició de la Volta 2024, sinó que, de les set etapes, n’ha guanyades quatre, les tres de muntanya i la darrera, la del circuit a Barcelona. En els moments previs a la sortida d’etapa, ell, el ciclista del poble de Komenda, a 20 km de Ljubljana, era el centre d’atracció per al públic nombrós que s’acostava a veure’n el campió i, sovint, tenia gestos de complicitat amb els assistents, a qui a vegades regalava objectes personals seus, com les ulleres de sol.
Però l’interès indubtable del personatge no és l’únic factor que explica el ressò de la competició. En realitat, cal tenir present que, a la península Ibèrica, la majoria d’esports moderns hi han fet l’entrada, justament, pel nostre país i el ciclisme de competició no n’és l’excepció. Hi ha, doncs, tota una llarga història al darrere. Efectivament, només cal fer una ullada a l’any de naixement dels grans esdeveniments ciclistes a Europa: Tour de França (1903), Giro d’Itàlia (1909), Tour de Bèlgica (1908), que ja no es fa, Volta a Catalunya (1911), Alemanya (1911) que es deixà de fer durant força anys, i Flandes (1913). Aquests en són, doncs, els sis països capdavanters. Ja serà força més tard, després de les interrupcions forçades per la I Guerra Mundial, que naixeran les voltes nacionals d’altres llocs com ara Portugal (1927), Suïssa (1933), Espanya (1935), Luxemburg (1935), Gran Bretanya (1945), Països Baixos (1948), Àustria (1949), Irlanda (1953), Suècia (1982), Dinamarca (1985), Eslovènia (1993) i Noruega (2011).
La Volta a Catalunya forma part de l'UCI WorldTour, la màxima categoria mundial de curses ciclistes i la seva existència, originàriament, anà lligada a la Unió Esportiva de Sants i, actualment, ho organitza l’entitat “Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva”. El director de la competició és Rubèn Peris, qui, des de fa anys, ha sabut conduir l’esdeveniment amb encert, professionalitat i rigor. L’experiència, però, compta amb un tret singular que en fa diferent la prova: els voluntaris. En un país on el voluntariat, la solidaritat i l’associacionisme són un tret nacional, la Volta n’és un exponent magnífic, ja que, tot d’homes i dones, des de jubilats fins a afeccionats al ciclisme en edat laboral, que destinen una setmana de les seves vacances a la Volta, hi fan una mica de tot: des de conduir vehicles a muntar i desmuntar les sales de premsa de cada etapa.
No és aquest, però, l’únic exemple de ciutadania. En l’edició d’enguany, la Volta decidí modificar una mica l’itinerari amb final d’etapa a Lleida, per tal de passar per Torregrossa. És d’aquesta població del Pla d’Urgell d’on era el jove ciclista professional de 23 anys Modest Capell Piró, mort a primers d’octubre de 2019, en ser atropellat per un vehicle a la Garrotxa, mentre s’entrenava amb el seu equip tarragoní. El director de la cursa s’hi avançà, abans de l’arribada dels participants, per tal de compartir una estona amb els pares del jove torregrossí, en un ambient alhora festiu, pel pas de la Volta, i de vigència sentida de la memòria de Modest Capell, en un poble amb una escultura instal·lada en record seu i on voleiava una pancarta amb la inscripció “Territori Modest”.
Després de provatures de format divers en anys anteriors, amb el nom de reVolta, i en un context d’auge progressiu de l’esport femení, aquest 2024 tindrà lloc la I Volta Ciclista a Catalunya femenina, de caràcter també professional i, per tant, reconeguda oficialment per l'UCI. Es disputarà en tres etapes, els dies 7, 8 i 9 de juny: Manresa-Manresa, la Seu d’Urgell-La Molina i l’etapa final Barcelona-Barcelona. Sembla que, amb aquesta decisió, la intenció de la Unió Esportiva de Sants és institucionalitzar la Volta femenina de cara al futur, amb l’organització anual i regular de la competició, amb la voluntat de contribuir a difondre l’afició al ciclisme femení en el si de la societat catalana, tant la pràctica d’aquest esport com l’interès per seguir-ne les incidències com a espectadors.
Des de Sebastià Masdeu, el ciclista tarragoní que guanyà la primera edició de la Volta el 1911 i s’alçà també com a triomfador en dues de les tres etapes, fins avui, els noms més destacats del ciclisme català han pres part a la Volta, on han obtingut èxits destacats i han conegut l’escalf del públic. És el cas del navarrès Marià Cañardo, establert ja d’adolescent a Catalunya, fins a Joaquim Purito Rodríguez, passant per Miquel Poblet, mític per a tota una generació, el valencià Vicent Belda o Josep Recio, d’origen andalús, però format aquí, entre molts d’altres. Sense oblidar referents del ciclisme internacional com Jacques Anquetil, Eddie Merckx, Felice Gimondi, Mikel Indurain, Luis Ocaña o Domingo Perurena. L’empremta de Cañardo va ser tan gran, per la seva força i energia, que ens n’ha quedat el mot popular “canyardo” com sinònim de “castanya”, de xut fortíssim en el futbol. I també el català Muç Miquel, el primer a guanyar la prova dos cops seguits i personatge amb un compromís polític antifeixista que li costà la vida, a la tomba del qual, a Perpinyà, dugueren un pom de flors els directius de la prova, l’any passat, en arribar a la capital rossellonesa.
L’etapa de Berga d’enguany va revestir tota l’emoció, plasticitat i assistència pròpies de les millors celebracions, com el Tour. La duresa d’una etapa de muntanya acostuma a ser un element molt potent d’atracció com tothom va poder comprovar. I la velocitat, necessàriament més reduïda dels ciclistes, facilità una proximitat enorme entre aquests i els nombrosos assistents, tal com es va poder veure en les imatges televisades, amb tot de crits d’ànim, pancartes i banderes diverses. I tal com passa en les altres grans competicions ciclistes a França, Itàlia o Espanya, les indicacions públiques, orals i escrites, s’hi fan en la llengua nacional pròpia del territori, amb tota normalitat. També per això, però, sobretot, per la història, la civilitat que la caracteritza i l’espectacle renovat que ens ofereix, any rere any, la Volta és la nostra.