Opinió

Fem avançar Catalunya

«Tenim el repte que el clam sobiranista i democràtic expressat durant tants anys al carrer de forma massiva, cívica i pacífica no acabi en decepció»

Elisenda Alamany
27 de novembre del 2017
Actualitzat a les 23:02h
Amb la suspensió de l’autonomia liderada pel Partit Popular, Rajoy no ha buscat una altra cosa que la derrota moral de Catalunya i fer amb la força allò que no ha estat capaç de fer per la paraula. Davant de les eleccions del 21 de desembre convocades per primera vegada pel president de l’Estat i no de la Generalitat, les forces que sempre hem apostat per un canvi a Catalunya tenim una enorme responsabilitat. Rajoy espera trobar les forces catalanistes a contrapeu, i tenim el repte que el clam sobiranista i democràtic expressat durant tants anys al carrer de forma massiva, cívica i pacífica no acabi en decepció. El fracàs d’un full de ruta no pot ser la frustració de tot un país.

Catalunya es troba avui en una situació de bloqueig provocada pels que no volen que res canviï i que si poguessin retornarien, fins i tot, al passat, i aquells que no han aconseguit que canviï res i que avui han fet que ens trobem en la trista situació d’haver de defensar el mateix autogovern. És l’hora de sortir del bucle i fer avançar Catalunya i és aquest 21 de desembre que tenim l’oportunitat de fer-ho perquè qui ens ha dut fins aquí, difícilment ens en podrà treure. Necessitem inaugurar un nou temps que parteixi dels consensos de tota la ciutadania: l’estat autonòmic està esgotat i som una nació amb dret a decidir.

És des d’aquesta línia de treballar a partir d’allò que ens uneix, que des de Catalunya En Comú-Podem dilluns vam llançar la proposta per encarar el nostre futur col·lectivament sense tornar a deixar, mai més, ningú enrere. Aquesta proposta es desenvolupa en tres eixos: el primer, un nou acord social i polític dins d’un nou marc constituent català; el segon, la Hisenda pròpia i solidària; i el tercer, un Pacte de Claredat.

Per impulsar un nou marc constituent és la ciutadania la que ha de recuperar la paraula. Des de la premissa de tornar als carrers, promourem una xarxa d’assemblees de debat ciutadà on siguin les demandes de la gent les que ens permetin construir un nou acord de convivència que blindi la nostra sobirania i els nostres drets socials i democràtics.

La creació d’una Hisenda pròpia, redistributiva i solidària ha de permetre superar el problema del finançament des de Catalunya posant al centre, per una banda, totes les persones que han carregat sobre les seves espatlles la crisi i, per una altra, el combat davant del model recuperació econòmica asimètrica i estacional del Partit Popular i Convergència.

Finalment, creiem que és el moment d’aturar el videojoc de les pantalles passades que van i venen i centrar-nos en el fet d’aconseguir el que per a tothom segueix sent un consens a Catalunya: el referèndum. En aquesta línia proposem un Pacte de Claredat (un pacte que hauria de definir les característiques específiques que hauria de tenir el referèndum d’autodeterminació català) que caldria elaborar amb tots els actors socials i polítics favorables al dret a decidir i que entenen que l’estat autonòmic, tal i com el coneixem, està esgotat.

Paral·lelament, aquesta proposta la durem també al Congrés dels Diputats amb una Llei de Claredat que avui ja compta, d’entrada, amb 1/3 del suport de la Càmera gràcies a les nostres forces aliades a l’Estat, però, també, amb el del 60% de la ciutadania de tot l’Estat que avui creu que l’única solució per superar l’atzucac és que es faci un referèndum a Catalunya.

Volem construir un projecte de país que doni respostes a la gent, no només perquè sigui necessari enfrontar l’emergència social del país, sinó perquè és només amb la gent que serem capaços de representar els anhels del canvi que ja són majoritaris a Catalunya.

Filòloga catalana i, ara, docent a la reserva. Presidenta del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Barcelona.

El més llegit