Encara que des de l'assistència diària dels malalts contagiats pel SARS-CoV-2 confiem a tenir més instruments pel tractament de la malaltia Covid-19, ara mateix l'esperança d'aconseguir una immunitat de grup per l'administració de les diferents vacunes que s'han desenvolupat durant aquest any és un desig i objectiu àmpliament compartit.
Tots els estats de l'anomenat món occidental, a més a més de la Xina i Rússia han iniciat una cursa que té elements científics i polítics poderosos. Cada vegada que s'analitza la logística per immunitzar la població dels diferents estats, es fa més evident la necessitat d'aconseguir la immunitat global per a poder recuperar la mobilitat i la sanitat anterior a la pandèmia.
Així, doncs, la iniciativa multilateral coneguda amb el nom de COVAX intenta arribar al 20% d'immunització de la població dels 94 països de renda més baixa del món. Un objectiu poc agosarat, però que no podem desmerèixer ni ignorar.
COVAX és una plataforma internacional que ens presenta un multilateralisme obert a actors no exclusivament estatals i que requereix que tots els responsables polítics adquireixin i facin seu l'objectiu de seguretat comú. La principal estratègia de seguretat mundial ja no té connotació armamentista, sinó immunològica i la immunitat requereix protegir a la població de tots els indrets del planeta. Un canvi de paradigma.
En una carrera científica sense precedents, Pfizer, Sputnik V i Sinovac es col·locaven en les primeres posicions, però amb autoritzacions restringides i d'ús d'emergència per a les administracions que les havien impulsat, Unió Europea, Rússia i la Xina. En aquests moments ja són 9 les regulades i autoritzades i unes vint més en fase final per aconseguir la seva aprovació.
Produir-les a gran escala i organitzar la logística d'administració és el repte actual. En aquesta labor de producció, adquireix un paper important un nou actor, el Serum Institute de l'Índia. Xina i Rússia produeixen des d'economies amb forta participació pública, EUA i la UE van haver d'avançar diners públics per aconseguir la seva producció a gran escala.
No hem analitzat prou el que significa la iniciativa impulsada per l'Índia i Sud-àfrica de demanar a l'OMS la suspensió dels drets de propietat intel·lectual per a diagnòstics, tractaments i vacunes de la Covid-19 mentre duri la pandèmia, en un intent de transferir tecnologia i col·laborar amb els països pobres, proposta rebutjada per la majoria de països amb renda alta.
Per aquesta raó neix COVAX, per demostrar que poden construir-se plataformes de decisió global alternatives a les organitzacions multilaterals. Combina interessos públics i privats, hi ha estats de rendes baixes, mitjanes i altes, indústria farmacèutica, productors, representants de l'ONU-OMS, experts, fundacions solidàries...
Les vacunes s'han convertit, doncs, en un tema de geopolítica que no podem obviar. Estats Units surt d'una administració ultranacionalista i lesiva i Moscou i Pequín intenten ocupar l'espai que l'aïllacionisme de Trump els va deixar buit. Ucraïna rebrà vacunes gràcies a COVAX, doncs l'encara vigent prohibició d'exportar vacunes dels EUA i Rússia instigant els conflictes interns ha deixat aquest país sense subministrament.
Els EUA, per les normes que impedeixen vendre uns estocs per ara inexistents, inclòs a aliats estratègics com el Marroc, han permès a la Xina ocupar un mercat i una capacitat d'influència que fins ara no els havia estat possible. La Xina també ha subministrat a Algèria, Zimbaue i de mica en mica es va convertint en la superpotència més influent en el continent de la gran pobresa. Rússia li segueix les passes, enviant Sputnik V a Costa d'Ivori i ben segur que ben aviat estendrà la seva influència, que ja és molt important a Sud-amèrica.
El debat sobre les patents, el paper d'aquestes grans potències, la capacitat de producció de l'Índia i el futur de COVAX marcaran de manera molt important la geopolítica de la pandèmia.
Tots els estats de l'anomenat món occidental, a més a més de la Xina i Rússia han iniciat una cursa que té elements científics i polítics poderosos. Cada vegada que s'analitza la logística per immunitzar la població dels diferents estats, es fa més evident la necessitat d'aconseguir la immunitat global per a poder recuperar la mobilitat i la sanitat anterior a la pandèmia.
Així, doncs, la iniciativa multilateral coneguda amb el nom de COVAX intenta arribar al 20% d'immunització de la població dels 94 països de renda més baixa del món. Un objectiu poc agosarat, però que no podem desmerèixer ni ignorar.
COVAX és una plataforma internacional que ens presenta un multilateralisme obert a actors no exclusivament estatals i que requereix que tots els responsables polítics adquireixin i facin seu l'objectiu de seguretat comú. La principal estratègia de seguretat mundial ja no té connotació armamentista, sinó immunològica i la immunitat requereix protegir a la població de tots els indrets del planeta. Un canvi de paradigma.
En una carrera científica sense precedents, Pfizer, Sputnik V i Sinovac es col·locaven en les primeres posicions, però amb autoritzacions restringides i d'ús d'emergència per a les administracions que les havien impulsat, Unió Europea, Rússia i la Xina. En aquests moments ja són 9 les regulades i autoritzades i unes vint més en fase final per aconseguir la seva aprovació.
Produir-les a gran escala i organitzar la logística d'administració és el repte actual. En aquesta labor de producció, adquireix un paper important un nou actor, el Serum Institute de l'Índia. Xina i Rússia produeixen des d'economies amb forta participació pública, EUA i la UE van haver d'avançar diners públics per aconseguir la seva producció a gran escala.
No hem analitzat prou el que significa la iniciativa impulsada per l'Índia i Sud-àfrica de demanar a l'OMS la suspensió dels drets de propietat intel·lectual per a diagnòstics, tractaments i vacunes de la Covid-19 mentre duri la pandèmia, en un intent de transferir tecnologia i col·laborar amb els països pobres, proposta rebutjada per la majoria de països amb renda alta.
Per aquesta raó neix COVAX, per demostrar que poden construir-se plataformes de decisió global alternatives a les organitzacions multilaterals. Combina interessos públics i privats, hi ha estats de rendes baixes, mitjanes i altes, indústria farmacèutica, productors, representants de l'ONU-OMS, experts, fundacions solidàries...
Les vacunes s'han convertit, doncs, en un tema de geopolítica que no podem obviar. Estats Units surt d'una administració ultranacionalista i lesiva i Moscou i Pequín intenten ocupar l'espai que l'aïllacionisme de Trump els va deixar buit. Ucraïna rebrà vacunes gràcies a COVAX, doncs l'encara vigent prohibició d'exportar vacunes dels EUA i Rússia instigant els conflictes interns ha deixat aquest país sense subministrament.
Els EUA, per les normes que impedeixen vendre uns estocs per ara inexistents, inclòs a aliats estratègics com el Marroc, han permès a la Xina ocupar un mercat i una capacitat d'influència que fins ara no els havia estat possible. La Xina també ha subministrat a Algèria, Zimbaue i de mica en mica es va convertint en la superpotència més influent en el continent de la gran pobresa. Rússia li segueix les passes, enviant Sputnik V a Costa d'Ivori i ben segur que ben aviat estendrà la seva influència, que ja és molt important a Sud-amèrica.
El debat sobre les patents, el paper d'aquestes grans potències, la capacitat de producció de l'Índia i el futur de COVAX marcaran de manera molt important la geopolítica de la pandèmia.