El conservadorisme més radical i insolidari ha fet del National Harbor Maryland, en la costa atlàntica dels Estats Units el lloc d'expressió de les formes més radicalitzades dels ultres. L'escenari d'aquest centre de convencions ha sentit les veus més reaccionàries del planeta afirmant que les polítiques feministes, de sostenibilitat o de justícia social són polítiques assassines.
Cridar histriònicament a favor de la llibertat només per als que pensen com ells, de la raó que significa no poder dissentir de les seves mentides, la fe com una apropiació del que pugui quedar de caritat i compassió en les religions, a favor de la família tradicional que ha estat l'espai reclòs de les dones durant segles o de la propietat en el sentit de no ajudar als que puguin tenir dificultats i de la sobirania nacional com a negació de qualsevol organització mancomunada d'estats siguin americans o europeus.
Si fos una congregació de dictadors imposats faria basarda, però fa més basarda encara perquè és una congregació de persones que es presenten a les eleccions i tenen possibilitats d'ostentar molt poder legítim, popular, sortit de les urnes.
He escrit moltes vegades que Trump és abominable, però el que és realment preocupant és la quantitat de seguidors encegats que poden tornar-lo a la Casa Blanca. El trumpisme després de Trump és el que ens ha de preocupar.
En l'escenari de Maryland l'han acompanyat Bukele de El Salvador, Milei d'Argentina, Farage del Regne Unit, Abascal d'Espanya, Bolsonaro (fill) del Brasil i -evidentment- Bannon el gran estratega de la fatxenderia mundial.
Tot i aquesta voluntat de coordinar-se a escala global, el lema de la convenció era "On el globalisme morirà". Tots els intervinents insulten els tribunals de justícia quan no els són favorables, tots diuen sentir-se discriminats per les polítiques feministes i envaïts per a tots els que siguin diferents.
Poden governar o influir en la governabilitat de milers de milions d'habitants del planeta. Només travessen en les fronteres amb murs cada vegada més alts pels que fugen de la misèria i les guerres però no perquè circulin els seus capitals. Podria ser una pel·lícula apocalíptica si no fos que és veritat.
Segons els intervinents, els governants de caràcter progressista són mentiders i corruptes. Ells han fet de la mentida i la promesa de solucions simples i falses el seu discurs electoral. No és casualitat que aquesta convenció comencés durant la campanya de Reagan a la Casa Blanca i ara sigui tan esperpèntica com ho és el líder republicà Donald Trump.
En la cita no hi va assistir Meloni, la primera ministra d'Itàlia, però atenció a la reorganització territorial que s'ha debatut el senat i que és la gran victòria de Salvini, el que un dia fou exponent de l'extrema dreta i ara sembla un moderat per comparació amb les noves formes d'expressió del conservadorisme implacable que vol acabar amb la solidaritat. Itàlia pot ser molt més desigual i empobrida en el sud si no s'estableixen sistemes de desenvolupament territorial i sanejament de les administracions de les zones més pobres (Calàbria, Campània i Sicília. Si el PIB de Milà és de 56.000 euros, el d'Agrigento, la ciutat de la vall dels temples és de 15.500 euros, xifra similar a Albània. La solidaritat està morint i l'extrema dreta és el botxí.
Cridar histriònicament a favor de la llibertat només per als que pensen com ells, de la raó que significa no poder dissentir de les seves mentides, la fe com una apropiació del que pugui quedar de caritat i compassió en les religions, a favor de la família tradicional que ha estat l'espai reclòs de les dones durant segles o de la propietat en el sentit de no ajudar als que puguin tenir dificultats i de la sobirania nacional com a negació de qualsevol organització mancomunada d'estats siguin americans o europeus.
Si fos una congregació de dictadors imposats faria basarda, però fa més basarda encara perquè és una congregació de persones que es presenten a les eleccions i tenen possibilitats d'ostentar molt poder legítim, popular, sortit de les urnes.
He escrit moltes vegades que Trump és abominable, però el que és realment preocupant és la quantitat de seguidors encegats que poden tornar-lo a la Casa Blanca. El trumpisme després de Trump és el que ens ha de preocupar.
En l'escenari de Maryland l'han acompanyat Bukele de El Salvador, Milei d'Argentina, Farage del Regne Unit, Abascal d'Espanya, Bolsonaro (fill) del Brasil i -evidentment- Bannon el gran estratega de la fatxenderia mundial.
Tot i aquesta voluntat de coordinar-se a escala global, el lema de la convenció era "On el globalisme morirà". Tots els intervinents insulten els tribunals de justícia quan no els són favorables, tots diuen sentir-se discriminats per les polítiques feministes i envaïts per a tots els que siguin diferents.
Poden governar o influir en la governabilitat de milers de milions d'habitants del planeta. Només travessen en les fronteres amb murs cada vegada més alts pels que fugen de la misèria i les guerres però no perquè circulin els seus capitals. Podria ser una pel·lícula apocalíptica si no fos que és veritat.
Segons els intervinents, els governants de caràcter progressista són mentiders i corruptes. Ells han fet de la mentida i la promesa de solucions simples i falses el seu discurs electoral. No és casualitat que aquesta convenció comencés durant la campanya de Reagan a la Casa Blanca i ara sigui tan esperpèntica com ho és el líder republicà Donald Trump.
En la cita no hi va assistir Meloni, la primera ministra d'Itàlia, però atenció a la reorganització territorial que s'ha debatut el senat i que és la gran victòria de Salvini, el que un dia fou exponent de l'extrema dreta i ara sembla un moderat per comparació amb les noves formes d'expressió del conservadorisme implacable que vol acabar amb la solidaritat. Itàlia pot ser molt més desigual i empobrida en el sud si no s'estableixen sistemes de desenvolupament territorial i sanejament de les administracions de les zones més pobres (Calàbria, Campània i Sicília. Si el PIB de Milà és de 56.000 euros, el d'Agrigento, la ciutat de la vall dels temples és de 15.500 euros, xifra similar a Albània. La solidaritat està morint i l'extrema dreta és el botxí.