Opinió

Europa, més de dretes per a una agenda progressista

«No voldria que cap dia dels nostres pròxims anys oblidéssim que som europeus i que hem d’intervenir-hi activament i ens l’hem de sentir nostra»

Montserrat Tura
10 de juny del 2024
Actualitzat a les 0:29h

Europa és més de dretes i s’allunya el desig que les forces socialdemòcrates i ecologistes puguin tenir major influència. No ho era abans de les eleccions d’avui i ho serà una mica menys a partir d’ara, encara que sigui possible reeditar el pacte entre conservadors, socialdemòcrates i liberals que ha funcionat les darreres dècades.

Europa és tan diversa que l’afirmació general és el resultat de moltes situacions diferenciades. Primer destaquem que en els llocs on els socialdemòcrates i verds es presentaven units en coalició: Portugal, Suècia i Països Baixos. Cadascuna d’aquestes victòries tenen una història d’èxit darrere, ja que a Portugal, per exemple, en les darreres presidencials van guanyar els conservadors i en els Països Baixos van guanyar els d’extrema dreta.

No podem obviar el creixement dels ultres, els que volen desconstruir l’acció mancomunada dels estats europeus per fer front a grans temes globals que seria difícil fer-ho, només, des dels estats. La gran victòria del Reagrupament Nacional de Le Pen, ha provocat un avançament electoral i veurem com impacta en la futura assemblea nacional.

França, Itàlia, Països Baixos i Alemanya, el nucli fundacional europeu és on més debilitades han quedat les forces europeistes. No és una bona notícia. Que en aquests països les forces partidàries de desmuntar la Unió Europea siguin cada vegada més forts.

Però els resultats serien només un exercici matemàtic si no fos perquè la correlació de forces condicionen les polítiques. Destaquen el tema de l’agenda verda i l’alentiment per una lectura equivocada que ha fet la Comissió Europea de les mobilitzacions agrícoles i, si em permeten els pagesos, per una anàlisi equivocada que fa una part de la pagesia quan creu que alguns requisits de major sostenibilitat posen en risc la seva imprescindible producció. Han d’intentar ser prepositius i alhora pensar en les generacions futures, i les administracions properes (ajuntaments i Generalitat) han d’ajudar-los a fer que els requisits de control no els engoleixin.

L’altra política qüestionada per una part dels ultres que avui se senten més forts, és el suport a Ucraïna i la possible ampliació de la UE una vegada resolt el conflicte bèl·lic. Algunes forces amb més pes al Parlament Europeu s’han mostrat favorables a Putin.

En clau espanyola, encara que no hauria de ser així, el PP pretenia una gran victòria i creia que podria demanar aquesta nit la dissolució del Congrés, però no ha estat així. 22-20 no és un resultat equiparable a la situació francesa i Cuca Gamarra i Dolors Montserrat han obviat la comparativa amb un plebiscit que havien repetit una vegada i una altra durant la campanya.

Pel que fa a Catalunya, l’ampli suport del PSC és un suport a una Europa més social i més ecològica, però també és un suport reiterat a la força guanyadora del 12 de maig que no podem obviar les formacions independentistes que una vegada més han perdut suport popular. He dit que no m’agraden les lectures parcials perquè la grandària i grandesa d’Europa ens crida a adonar-nos que no podem fer front als problemes globals sense aquesta unió única en el món democràtic, que és la UE, quedaríem en situació molt afeblida davant les grans potencies. Un 30,6% de vot en unes europees és un bon resultat sense pal·liatius. Tant de bo la socialdemocràcia europea hagués tret aquest suport de mitjana europea.

Ursula von der Leyen s’ha encarregat de remarcar que el que ella anomena centre (populars, socialistes i liberals) ha guanyat, però les xifres indiquen que els populars han crescut, mentre que els socialistes, verds i liberals han retrocedit. S’ha desmarcat, veurem si a la futura Comissió tots se’n desmarquen, de l’extrema dreta que les seves dues famílies han crescut significativament.

No voldria que demà oblidéssim la jornada electoral d’avui. No voldria que cap dia dels nostres pròxims anys oblidéssim que som europeus i que hem d’intervenir-hi activament i ens l’hem de sentir nostra. Podeu dir-me que no és important però Catalunya ha estat sempre més europeista que Espanya i en canvi, la participació a Catalunya ha estat per primera vegada inferior que la del conjunt d’Espanya.

Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Vaig ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), diputada al Parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment, formo part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. Soc mare de dues filles.

El més llegit