Gisèle Pélicot és una dona valenta, protagonista involuntària de l’actualitat i alhora centre de les mirades de forma volguda i coratjosa. Gisèle, com ja gairebé tothom sap, va ser violada durant 10 anys per més de 80 homes, en base a la submissió química. El seu marit la drogava i oferia a altres homes perquè la violessin a la deep web. No content amb això també enregistrava totes les violacions, vídeos que després convidava a veure a altres.
Aquest home, marit i pare, ho tenia tot en el seu ordinador, els vídeos i fotos. Fotos on també es troba la seva filla nua mentre dormia -en el millor dels casos perquè podria estar inconscient sota els efectes d’alguna droga, també- i fotos diverses de les dues. L’ordinador també contenia material gràfic de pornografia infantil. Un home normal que anteriorment havia estat detingut per enregistrar, en un supermercat, vídeos sota les faldilles de diverses dones. També va ser acusat, l’any 1991, de la violació i assassinat de Sophie Narme de 23 anys, i també va ser acusat d’un intent de violació el 1999.
Ella, Gisèle, ha volgut ser al centre, ha volgut donar la cara, ha volgut que no resti ni impune ni invisible. Perquè ella ni tan sols ho sabia fins que la investigació ho va destapar. No era conscient ni ho recordava, però havia patit 92 violacions sota els efectes de lorazepam. Gisèle ha decidit plantar cara als 51 acusats -només han pogut identificar 51 del 83 acusats-. Ella dona la cara mentre ells se la tapen. La vergonya ha de canviar de bàndol, ens diu.
Ells, els que es tapen són homes normals: professors, comerciants, periodistes, bombers... tota mena de professions i situacions familiars i d’edats compreses entre els 26 i els 74 anys. Eren homes que contactaven per internet, desconeguts majoritàriament però també veïns del barri. Més de 80 violadors en un entorn petit: Masan, una població d’uns 5.000 habitants i el seu entorn.
Gisèle, als seus 72 anys, amb tres fills i set nets, havent patit violacions entre 2011 i 2020 posa la cara, sense vergonya, mirant-los als ulls, directament als acusats, mentre ells baixen la mirada. I ho fa perquè pensa en altres dones que han pogut patir una situació similar. Vol que tot el que va passar sigui públic i el judici notori per què fer-ho és ajudar altres dones que puguin estar en la mateixa situació.
L’escriptora francesa i Premi Nobel de Literatura de 2022, Annie Ernaux, escriu en un dels seus llibres -L’esdeveniment, en el que explica el procés d’avortament que va tenir de jove-: “Podria ser que un relat així provoqués malestar o repulsió, que fos titllat de tenir mal gust. Haver viscut una cosa, sigui quina sigui, dona el dret imprescriptible d’escriure-la. No hi ha veritats inferiors. I, si no vaig fins al fons d’aquesta experiència, estic contribuint a enfosquir la realitat de les dones i em poso al costat de la dominació masculina del món”. Just això és el que fa Gisèle, exposar el seu drama, no per fer espectacle sinó perquè no es torni a repetir, perquè cap altra dona hagi de patir-ho mai. Gràcies!