La investigadora Filka Sekulova explica que els resultats de projecte pilot de Barcelona B-Income -un projecte de lluita contra la pobresa i l'exclusió social que va fer l'Ajuntament el 2021 a l'eix Besòs- són positius, però una de les coses importants és com per a moltes dones el suport va significar poder tenir rentadora -ep, parlem del segle XXI a la capital de Catalunya- . La rentadora els va millorar la qualitat de vida, automatitzava tasques que havien de fer a mà durant hores, hores que sumaven a les del seu lloc de treball -precari, és clar- i un dels efectes era tenir més temps, per a elles, però, també per tenir espai per a les seves criatures.
Tenien temps per jugar, educar, tenir-ne cura més enllà de les tasques de subsistència. Educar en temps de manca de valors, en temps en què l'educació ha rebaixat el seu rendiment. El suport de les famílies en el procés educatiu és fonamental, la seva implicació en moments en què la implicació social i comunitària va de baixa. L'educació que té un paper fonamental en la cohesió social i la millora de les condicions de vida.
En els darrers anys la comunitat ha cedit espai als petits nuclis familiars, les xarxes han anat desapareixent i les polítiques comunitàries són processos excessivament llargs que no troben èxits immediats i no donen fruits en un sol mandat. L'educació ha baixat el nivell, s'han ocupat espais d'educació en valors i les famílies conviuen amb la dificultat de la precarietat laboral, la pujada dels preus de l'habitatge, l'augment de les desigualtats i els drets minvats.
El treball de cures, el comunitari, el voluntari, no són considerats treballs amb valor. Els valors de la societat capitalista de consum han trobat en la precarietat i les noves xarxes tecnològiques l'aliança per difondre una idea de creixement que poc té a veure amb el desenvolupament social i de drets. L'ascensor social ha deixat de funcionar, la manca d'oportunitats reals i la fragilitat social. La vulnerabilitat de grans sectors populars és una realitat esfereïdora.
Cal avançar cap a una societat centrada en valors ètics, de sostenibilitat social i ambiental, de millora de les condicions de vida. Cal tornar a pensar en polítiques centrades en la comunitat i no en els diners, en la construcció de benestar i no només de consum.
Hi ha una pèrdua evident de coneixements i de consciència, d'implicació social i consum desproporcionat. L'educació era el lligam d'una societat que apel·lava a la justícia, l'equitat. En un moment en què l'emergència social i climàtica és enorme, cal impulsar polítiques de reflexió d'un creixement econòmic que no posa al centre les persones sinó els beneficis. Calen polítiques que garanteixin el benestar, l'accés als drets de la ciutadania i contrarestar una mercantilització social, tòxica, contaminant, discriminatòria i injusta.