Avui Barcelona ha estat escenari d’una manifestació massiva pel dret a l’habitatge. Des de la crisi “del totxo” han estat moltes les propostes, però el que realment ha esdevingut era el menys desitjable. L’especulació immobiliària s’ha posat al centre de la necessitat. Sobretot a Barcelona i a l’àrea metropolitana, però no únicament, els preus dels habitatges són cada cop més alts, tant pel que fa als de compra com als de lloguer.
L’anomenada llei magna estatal, la Constitució, recull el dret a l’habitatge digne i de qualitat, un dret que mai s’ha fet realitat i que mai s’ha desenvolupat fins a les darreres lleis d’habitatge. A banda de ser un dret no desenvolupat, tampoc aquells que vetllen pel compliment de la Constitució ho han considerat. La que va impulsar la Generalitat es va considerar inconstitucional pel Tribunal Constitucional en la part que desenvolupava com fer front a l'emergència. El TC passa per sobre dels drets de les persones.
Un cop es van rescatar els bancs, i ningú ha rescatat les persones. Les entitats bancàries, tot i la gran inversió feta per l’Estat -i, per tant, amb els diners de la ciutadania- en el seu rescat no han tingut miraments a l’hora d’executar desnonaments per manca de pagament hipotecari. Moltes han estat les famílies afectades, i sovint no parlem de grans quantitats sinó de les darreres quanties de pagament de la hipoteca que es podrien haver negociat. El benefici ha passat per sobre dels drets de les persones.
Quan parlem de lloguers el panorama és molt més complex. Sovint es confon els rendistes amb els petits propietaris que amb un habitatge van fent un extra, però el problema en realitat són els grans fons especulatius. Com deia, molt encertadament, fa uns dies l’investigador, professor universitari i benvolgut Ismael Peña (@ictlogistic) no són fons d’inversió, invertir és destinar un capital per crear valor a força de produir béns i serveis, quan l’objectiu és beneficiar-se intervenint al mercat, sense produir res ni afegir cap valor. Això no és invertir, se’n diu especular. Segons denuncia el Sindicat de Llogateres, en els darrers 15 anys la compra d’habitatge per aquests fons especuladors representa la meitat de les adquisicions d’habitatge que s’han produït. Estem parlant d’especuladors que tenen més de vuit habitatges. El mercat per sobre dels drets de les persones.
Els lloguers han anat pujant de forma desmesurada, més de la meitat del sou de llogaters i llogateres va destinat al lloguer. Un de cada quatre desnonaments a tot l’Estat es fa a Catalunya i una gran part, un 75%, són per impagament de lloguer. A banda de la manca d’habitatge assequible, l’especulació ha trobat un forat a la llei per continuar especulant encara més, si es podia, el contracte de lloguer de temporada. Moltíssimes persones i famílies no només no troben habitatges de lloguer assequible, sinó que es veuen forçades a aquest tipus de contracte que no assegura l’estabilitat habitacional. L’especulació per sobre dels drets de les persones.
I el clam és S’ha acabat. Abaixem els lloguers. Avui a Barcelona, una manifestació massiva recorria la ciutat posant els drets de les persones al centre, com pertoca en un estat de dret.