L’article 26 de l’Estatut recull que les persones sense recursos suficients tenen dret a un habitatge digne. La Constitució recull el dret a un habitatge digne i adequat a tots els ciutadans i ciutadanes, en l'article 47. El passat mes de març els 27 ministres de la Unió Europea van evidenciar la necessitat d’habitatge digne, reconeixien la manca de despesa pública i reclamaven a la Comissió Europea un nou acord europeu per a l’habitatge social i assequible.
Cada dia tenim exemples al nostre entorn d’aquesta mancança. Són exemples dolorosos, que ens interpel·len. Gent del barri, del poble que és desnonada, sovint amb molta incertesa de tenir una alternativa ocupacional. L’habitatge és un dret, el dret a tenir un sostre digne per a tothom és reconegut i la necessitat d’actuar un clam.
Un exemple, a Esplugues el preu mitjà de lloguer és de 1.033 €, un preu que es manté a l’alça i el problema s’agreuja amb la manca d’oferta, tant pública com privada. Qualsevol cerca ens mostra que no hi ha parc de lloguer suficient i que no hi ha res, avui dia, per sota dels 1.200 €. Ahir, a Esplugues van desnonar una família, la mare i cinc fills, 3 d’ells menors -ni és l'única, ni la primera ni serà la darrera malauradament-. La situació econòmica, social i de salut de la família és preocupant i, ara per ara, només té alternativa habitacional per un mes. És una situació molt preocupant i, alhora, massa quotidiana, excessivament normalitzada i desmesuradament invisibilitzada.
Algunes dades importants, la primera ens arriba de la Fundació Arrels, que denuncia que fins a 18.000 persones viuen al ras o en centres residencials i albergs per a persones sense llar. Una segona dada important és que Catalunya lidera el rànquing de desnonaments a l’estat espanyol, un de cada quatre desnonaments que es produeixen a l’Estat es fa a Catalunya -1.390 desnonaments durant el 2024, una dada que segueix pujant. A partir d’aquesta dada es pot enfocar clarament quins són els interessos i preocupacions de la ciutadania de Catalunya en un moment que puja el preu de l’habitatge, de compra o de lloguer, i de forma molt especial el de lloguer. També s’evidencia la necessitat de regulació, tal com reivindiquen diferents plataformes, de forma especial el sindicat de llogateres. Encara una darrera dada, una dada que impressiona, l’any 2024 s’han produït tres suïcidis a Catalunya per la pèrdua d’habitatge.
El Congrés va debatre la tramitació de llei que permetia la regulació dels lloguers de temporada i d’habitacions. Aquesta tramitació es va aturar amb els vots contraris de PP, Junts i Vox. Tramitar una llei vol dir poder-la debatre, simplement això. D’altra banda, el que proposava la proposta era aprofundir sobre els forats de la llei d’habitatge estatal, per poder aplicar la limitació que la mateixa llei recull i combatre així l’especulació. Bloquejar un debat com aquest amb la situació que hi ha no és anar a favor dels interessos de la ciutadania, o potser sí, però només d’una determinada, minoritària i privilegiada ciutadania.