L'estiu ha arribat a la seva fi, i amb ell també conclou el període d’escalfar motors per al nou Govern. Ara és el moment de posar fil a l'agulla i afrontar els reptes que marcaran el futur de Catalunya en els pròxims anys. El discurs d’investidura va marcar les línies mestres i les primeres setmanes han servit per definir equips a cada departament. Ara és el moment de començar a fer feina.
L'objectiu de destinar un 2% del pressupost a la cultura és un repte ambiciós que el Govern no pot defugir. No es tracta només d'una qüestió de números, sinó de garantir la continuïtat i consolidació de sectors fonamentals com l’edició, el teatre, la música, l’audiovisual, el circ o la cultura popular. Les regles del joc han de ser clares i estables, allunyades de canvis improvisats que només generen incertesa i debiliten el teixit cultural. Un país sense una cultura forta és un país sense ànima, i el govern ha de ser conscient d’aquesta realitat.
El president Illa va afirmar que la llengua catalana ha de ser "la columna vertebral de la nació". Això no pot quedar-se en un simple eslògan. La creació d'un Departament de Política Lingüística és un pas important, però insuficient si no es tradueix en accions concretes i valentes. El català ha de recuperar el terreny perdut, i això passa per una estratègia que, inevitablement, haurà de fer retrocedir el castellà en alguns àmbits. Aquesta realitat pot generar una reacció contundent per part del nacionalisme espanyol més ranci –que existeix a banda i banda de l’espectre polític–, però no per això s'ha de renunciar a defensar el que és propi. La llengua és la clau de volta de la nostra identitat, i com a tal, ha de ser protegida i fomentada.
El futur econòmic de Catalunya està estretament lligat al model de finançament, un sistema que, actualment, ens perjudica de manera flagrant. El govern Illa ha d'encarar aquesta qüestió amb determinació, sabent que no trobarà gaires aliats a Espanya. Però la lluita per un finançament més just és essencial per garantir l'estat del benestar i la competitivitat de l'economia catalana. El principi de solidaritat ha de ser compatible amb el d'ordinalitat, i aquest equilibri és el que s'haurà de buscar en les negociacions que vindran. Del resultat d'aquesta batalla dependrà no només l'economia, sinó també la salut, l'educació, la seguretat i el medi ambient a Catalunya.
L’acció exterior ha de ser una altra de les prioritats del govern de Salvador Illa. El canvi en l'ordre del nom del Departament, prioritzant la Unió Europea per sobre de l'Acció Exterior, no és un detall menor. Es tracta d'una declaració d'intencions del nou conseller, Jaume Duch –potser el català que millor coneix el funcionament de les institucions comunitàries–, que reflecteix la necessitat d'alinear les prioritats catalanes amb les de la UE en un moment clau per al continent. Catalunya ha de jugar un paper actiu en el repensament de les polítiques europees i globals, assegurant-se que les seves necessitats i interessos no queden diluïts en el context comunitari. Alhora, no es pot oblidar la importància de la diàspora catalana, una assignatura pendent que requereix una atenció especial dins de les polítiques públiques.
En resum, el govern d'Illa té davant seu un camí ple de reptes, però també d'oportunitats per demostrar que el seu compromís amb el país no ve forçat per l’aritmètica parlamentària. La cultura, la llengua, l'economia i la projecció exterior són àmbits clau que marcaran el seu èxit o fracàs. És el moment de passar de les paraules als fets.