Opinió
La veu de Nació

Europa a la trinxera: més armes o més benestar?

«L’OTAN pressiona per incrementar la despesa militar, sota l'ombra allargada de Washington. Però, a quin preu?»

Germà Capdevila
14 de febrer de 2025, 19:00
Actualitzat: 19:01h

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha encès les alarmes a Brussel·les: Europa ha d’augmentar la seva despesa en defensa i accelerar la producció d’armament. A més a més, s’ha de fer ràpidament, si pot ser abans d’un any. La justificació és clara: "Si no invertim més ara per prevenir la guerra, pagarem un preu molt més alt després per combatre-la". Aquesta crida, però, arriba amb la insistència nord-americana com a teló de fons.

Donald Trump, sempre bel·ligerant amb la despesa europea en defensa –i no exempt de raó–, ha deixat clar que els EUA no estan disposats a continuar pagant la festa. El seu ultimàtum és simple: els aliats haurien d’elevar la seva inversió fins al 5% del PIB, una xifra que posaria contra les cordes els pressupostos públics de molts països europeus.

I aquí és on Europa es troba davant d’una cruïlla difícil: augmentar la despesa militar vol dir, inevitablement, treure diners d’altres partides. Més tancs són menys hospitals. Més míssils són menys escoles. La cultura, la sanitat i l’educació podrien ser les primeres víctimes d’aquesta nova cursa armamentista.

Després de dècades de reducció de la despesa militar aprofitant el "dividend de la pau", ara el debat és si Europa ha de tornar a posar les armes al centre de la seva agenda. Però la factura pot ser altíssima, no només en termes econòmics, sinó també socials. Si les retallades en serveis essencials es fan evidents, ¿quanta estona trigarà la ciutadania a revoltar-se contra aquesta nova prioritat?

A més, l’impacte financer pot anar més enllà dels pressupostos anuals. L’agència S&P ja adverteix que el deute europeu podria patir, i amb ell, les qualificacions creditícies dels estats membres. Una Europa carregada d’armes, però amb menys benestar, podria convertir-se en un polvorí social abans que en un baluard de seguretat.

Europa ha de prendre una decisió: seguir la pauta marcada per Washington o trobar un equilibri propi. Però la pregunta clau és una altra: de què serveix blindar-se contra un enemic extern, si l’erosió interna pot ser encara més devastadora?

Faig de periodista des de fa més de 30 anys. Les he vist de tots colors i he treballat i col·laborat amb molts mitjans escrits i audiovisuals d’aquí, d’allà i i de més enllà. Ara soc el director de RAB Ràdio, l’emissora de la Catalunya Exterior i l'editor de la Revista Esguard. Tinc un interès especial per la història i la política però la meva passió de veritat és el rugbi.

El més llegit