El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que aquest divendres hi haurà una reunió entre una delegació dels Estats Units i una de Rússia per parlar sobre la invasió a Ucraïna. La trobada es farà als marges de la Conferència de Seguretat de Múnic, que se celebra aquest divendres i dissabte per parlar sobre els reptes globals de seguretat. El país ucraïnès també hi ha estat convidat, ha dit el republicà, per bé que des de Kíev asseguren que no tenen previst parlar amb cap interlocutor rus durant la cimera.
L'anunci s'ha fet només dos dies després de l'acord entre Trump i el president rus, Vladímir Putin per iniciar un diàleg de pau. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, sí que intervindrà el dissabte a la cimera en el seu primer discurs públic després del compromís entre Washington i Moscou per negociar un pacte que acabi amb la guerra a Ucraïna. En una atenció prèvia als mitjans, aquest divendres el líder ucraïnès s'ha referit als contactes de Trump amb Putin, considera que seria "extrany" que els EUA viressin cap a la solució del conflicte que proposa Rússia i ha rebaixat l'anunci del mandatari dels EUA: "No veig un acord preparat". Aquest divendres està previst que es reuneixi amb el vicepresident dels EUA, JD Vance al marge de la cimera.
Precisament, el vicepresident dels EUA, JD Vance, ha amenaçat Rússia de desplegar tropes dels EUA a Ucraïna i a amplificar les sancions si Putin no s'obre a negociar que Kíev mantingui la sobirania. En una entrevista al Wall Street Journal, Vance assegura que si no s'intenta aconseguir un acord de bona fe hi haurà "eines econòmiques, i per descomptat eines militars per fer pressió". El missatge contrasta amb els darrers comunicats de Trump, més col·laboratiu amb Rússia.
Al fòrum de Múnic hi assisteixen dirigents com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va exhibir diferències polítiques amb Vance aquesta setmana en la cimera sobre la intel·ligència artificial a París. En la seva intervenció des de la capital de Baviera, ha contraposat la seva agenda de seguretat europea amb el model de Trump i també s'ha referit a Ucraïna "Si fos derrotada es debilitaria Europa, però també els EUA",. Von der Leyen ha advertit de l'impacte pels règims autoritaris que veurien com pots "envair un veí" i ha assegurat que s'han d'accelerar els tràmits perquè Ucraïna es pugui adherir a la Unió Europea.
La Unió Europea ha reaccionat molesta als plans de Trump per pacificar el conflicte entre ucraïnesos i russos. Aquest dijous l'alta representant de la UE, Kaja Kallas, va reclamar formar part de la taula de negociació de pau amb un rol "central". El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, també des de la cimera de Múnic, ha respost als europeus que, si volen tenir veu, abans han de presentar una proposta de pau "concreta".
Recels d'Europa envers Trump
A França, Alemanya, el Canadà i el Japó ha augmentat la percepció que els EUA són "un risc" ara que governa Trump, segons l'informe anual dels organitzadors de la conferència. L'índex elaborat per la Conferència de Seguretat de Múnic indica que aquesta percepció ha incrementat en 21 punts a Alemanya i en 12 a França des de la victòria del republicà al novembre. "Després de l'elecció del president dels Estats Units, Donald Trump, el risc percebut que suposava els EUA va augmentar molt entre els països del G7, especialment a Alemanya i Canadà, així com a l'Índia", remarca l'informe, que ho atribueix en part a la por a una guerra comercial i l'ús d'armes nuclears entre els EUA i Rússia.
El European Council for Foreign Relations ha detectat també en una recent enquesta que els europeus ja no veuen als EUA com a un aliat. Des del novembre, el 51% dels enquestats creu que ara només són un "soci necessari". Mentre a la UE gairebé un 30% dels enquestats -un 50% al Regne Unit- creuen que la tornada de Trump a la Casa Blanca és perjudicial per als americans i la pau al món, a l'Índia, l'Aràbia Saudita, Rússia, Sud-àfrica, la Xina i el Brasil consideren que serà beneficiosa.
Un món més "polaritzat ideològicament"
L'informe de la Conferència de Seguretat de Múnic parteix de la base que el món s'ha "polaritzat ideològicament". No només el creixent "populisme nacionalista" qüestiona el "liberalisme" en les democràcies, sinó que aquestes s'estan "distanciant" ideològicament de les autocràcies. El seu índex indica que els països BRICS (Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica) són més "optimistes" respecte a aquest món "multipolar", mentre que els enquestats als països del G7 (EUA, Canadà, Japó, Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit) ho veuen amb pessimisme.
Tot plegat dificulta un ordre internacional "pacífic" i que els països abordin les amenaces comunes com l'escalfament global del planeta, que els enquestats veuen com el principal risc a la seva seguretat. Els climes extrems i incendis forestals, la destrucció d'hàbitats naturals i el canvi climàtic en general lideren el rànquing sobre principals perills per a la seguretat de la Conferència de Múnic.