La Unió Europea i els ministres de defensa de l'OTAN reclamen que Ucraïna i Europa siguin part de les negociacions de pau entre Donald Trump i Vladímir Putin. L'anunci d'aquest dijous de la UE i dels membres de l'Aliança Atlàntica arriba hores després que el president dels Estats Units i el seu homòleg rus es comprometessin a negociar "immediatament" per arribar a un acord de pau amb Ucraïna.
En una conversa telefònica la tarda de dimecres, ambdós mandataris van obrir la porta fins i tot a viatjar als respectius països per conversar. Unes negociacions que, segons els titulars de defensa de l'OTAN -reunits a Brussel·les- cal que aconsegueixin una pau "duradora" i un acord "que no s'enfonsi". El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha dit que és "crucial" que Kiïv estigui "molt implicada en qualsevol cosa que passi sobre Ucraïna".
L'alta representant de la UE, Kaja Kallas, també ha exigit la implicació del govern ucraïnès i d'Europa. "La nostra prioritat ara ha de ser reforçar Ucraïna i oferir sòlides garanties de seguretat", ha escrit en una publicació a X.
Ukraine's independence and territorial integrity are unconditional.
— Kaja Kallas (@kajakallas) February 12, 2025
Our priority must now be strengthening Ukraine and providing robust security guarantees.
In any negotiation, Europe must have a central role.
Our Weimar+ statement ↓ pic.twitter.com/PfdvQ4UND1
De moment, Trump ha encomanat les negociacions al secretari d'Estat, Marco Rubio, al director de la CIA, John Ratcliffe, al conseller de Seguretat Nacional, Michael Waltz, i a l'ambaixador i enviat especial Steve Witkoff. Els dos presidents es reuniran a l'Aràbia Saudita.
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, condiciona la participació d'Ucraïna i Europa en aquesta taula de negociació per assolir uns resultats satisfactoris. El secretari general de l'OTAN vol evitar que es torni a viure un "Minsk 3", fent referència als pactes de Minsk que van cloure en fals el conflicte a l'est d'Ucraïna l'any 2014.
"La veu d'Ucraïna ha d'estar en el cor de qualsevol conversa", ha sintetitzat el titular de Defensa britànic, John Healey. Una posició compartida per la majoria dels ministres de Defensa aliats, que també volen que Europa hi prengui part. "Europa ha de ser part d'aquestes negociacions, no és un fet qüestionable. D'altra manera no serà la pau duradora que volem veure", ha subratllat el ministre estonià, Hanno Pevkur.
Albares, en una entrevista a Radio France, s'ha mostrat sorprès pel fet que cap líder europeu havia estat avisat de les converses entre Trump i Putin. Segons el ministre, Trump "és sobirà per decidir el que cregui convenient", però aquesta és "una guerra d'agressió, una guerra injusta" i "no pot acabar amb una pau injusta".
"No podem acabar precipitadament amb una pau que no respecti els principis mínims de la Carta de les Nacions Unides ni garanteixi una pau veritablement duradora", ha dit, i això passa per un acord "que inclogui Ucraïna i la veu d'Europa", ha afegit el ministre espanyol.
Espanya resta importància al compromís del 2% del PIB en defensa
Entre els ministres de Defensa de l'OTAN hi ha reticències sobre el fet que hagin de ser Putin i Trump els que tractin temes de seguretat dels aliats europeus. La ministra de Defensa lituana, Dovile Sakaliene, ho ha titllat de "trampa mortal". Per això, ha apostat per elevar el pes militar i la producció armamentística del continent; un dels temes principals de debat en la trobada d'aquest dijous a la capital belga.
De fet, el secretari general de l'Aliança va insistir el dimecres al conjunt dels aliats que cal gastar "molt més en defensa" i que tots els estats membres de l'organització han d'arribar a invertir almenys un 2% del seu PIB en defensa "abans de l'estiu". Una xifra que Espanya incompleix i a la que la ministra de Defensa del govern espanyol, Margarita Robles, ha restat importància. La dirigent socialista ha insistit que el debat a l'OTAN no s'hauria de centrar en "gastar més", sinó en "gastar millor" i "coordinar tots els esforços" entre els socis de l'aliança transatlàntica.
"Espanya és un país que no necessita rebre lliçons de ningú perquè sabem què hem de fer", ha manifestat Robles, que ha reivindicat Espanya com un aliat "fiable i responsable" malgrat incomplir el compromís d'invertir un 2% del seu PIB en defensa.
Segons les últimes dades disponibles, l'Estat va destinar un 1,29% del seu PIB a la defensa l'any 2024, per sota la dada estipulada. A més, el president del govern, Pedro Sánchez, manté que Espanya arribarà al 2% l'any 2029, molt més tard del que els aliats de l'OTAN van pactar.