La victòria de Trump verifica i amplifica el corrent global i local d’un relat cultural que confronta amb el “wokisme”, ideari i moviments contra els prejudicis i a favor de la diversitat. La societat global de la informació i el pes extraordinari hegemònic de les xarxes socials arriben a grans majories amb titulars simples, sovint fake, falsos, però que connecten amb les incerteses de la gent. Ens obliga a guanyar el relat des del progressisme, però no des d’una posició simplement bonista ni fomentant la bipolarització i amb un diàleg constant amb tota la població, també amb la que els segueix.
Woke, és el significat literal de la paraula “woke”, passat del verb “wake”, despertar. El novel·lista William Melvin Kelley sembla l’autor de “woke” argumentat en un assaig l’any 1962 al The New York Times “If You’re Woke, You Dig It” (sí, estàs despert, ho entens). El moviment Black Lives Matter va recuperar el concepte davant de la brutalitat policial contra persones afroamericanes. Però progressivament va estendre a altres lluites socials. L’any 2017, el diccionari Òxford, va acceptar “woke” “Ser conscient de temes socials i polítics, en especial el racisme”.
Al costat del moviment, ideari wokisme es va construint una crítica a ell per diferents raons. Acusats de superioritat moral, de “policies de la paraula” contra les persones que són etiquetats de misògins, homofòbics o racistes. Woke s’ha assimilat a polítiques d’esquerres que proposen l’equitat racial, social, el feminisme, el moviment LGBT, l’ús del terme neutre, el multiculturalisme i sí, han anat afegint l’ecologisme, el dret a l’avortament o l’ús de vacunes. Defensa de les minories sense les majories és el missatge simplista però efectiu del trumpisme.
L'any 2020 Trump va centrar en un dels eixos de la seva campanya de reelecció fent un combat contra “woke lefties”, esquerranosos desperts, assimilat a feixisme d’esquerres. Durant els darrers quatre anys arreu del món la crítica a la diversitat per raó d’origen, cultura, orientació sexual… han penetrat en moltes comunitats. Aquesta nova hegemonia cultural a favor de l'homogeneïtzació s’associa a un conservadorisme de valors de gènere, de família, de negació del canvi climàtic i de reducció de les polítiques públiques. Cares visibles com Trump als EUA, Meloni a Itàlia, Orbán a Hongria, Abascal a Espanya, Wilders als Països Baixos, Bolsonaro al Brasil, Weidel a Alemanya enxarxen la nova era global. Les xarxes socials són l’instrument perfecte per la transmissió de les seves idees, el seu relat. Els grans empresaris tecnològics TIC han abraçat aquest moviment. Elon Musk al costat de Trump lideren el govern dels Estats Units, sense complexos, sense pudor a crear una bipolarització i hostilitat creixent, política i social.
I quina alternativa a aquest relat cultural des del progressisme? Cal revisar les causes de l’acceptació social del mateix i ser autocrítics. Cal conjugar binomis: Llibertat-justícia, esforç-suports, drets-deures, individu-comunitat, recursos-eficiència, equitat-qualitat, relat-gestió, política-resultats, inserció-integració, humanisme-efectivitat.
El conservadorisme ha segrestat el discurs de la defensa de la llibertat deixant el relat de la justícia “naïf” pel progressisme. La defensa retòrica de la llibertat individual obre la porta a creure que la diversitat és perjudicial. Aquesta setmana en una jornada de l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu per l’Agenda Social del 2035 compartíem la necessitat de guanyar el relat cultural a aquesta ofensiva mundial.
En un moment tan accelerat predir és difícil, però el present ens pot orientar, excepte de fenòmens extraordinaris sobrevinguts. Les migracions són part de la nostra època. L’envelliment progressiu de la població, l’increment de la necessitat de la cura, la solitud existencial, el canvi climàtic, les desigualtats socioeconòmiques, les transformacions del mercat del treball són factors claus en la societat d’aquesta propera dècada 2025-2035. I és ara on cal actuar.
La població de Catalunya supera els vuit milions de persones, amb un atur per sota del 8%, la xifra més baixa des del 2007 però la taxa de risc de pobresa/exclusió socials del 24%, uns dos milions de persones i el 37% de nens/adolescents i un 8% de privació moderada, greu, més de 700.000 persones. Treballadors pobres. L’encariment del preu de l’habitatge i dels productes bàsics manté en la precarietat i en la pobresa treballadors, aturats i pensionistes.
El preu de l’habitatge de lloguer o de compra és determinant per molta població a la Catalunya de les ciutats i en les zones turístiques. A Catalunya també hi ha una Catalunya buidada cada dia o entre setmana, rural, de muntanya. Hi ha habitatges assequibles en aquesta Catalunya interior, però falta activitat econòmica. Pensem en les antigues colònies industrials buidades del Ter i Llobregat.
Quan la desigualtat és el gran repte calen polítiques efectives d’acció social en totes les polítiques similars a la salut en totes les polítiques. Accions preventives, de promoció social i de protecció en l’economia, en el mercat del treball, en el sector immobiliari, en el sector bancari, de crèdit, des dels sistemes educatiu, de salut i de serveis socials.
La lluita contra la desigualtat és la millor garantia de societats cohesionades, prosperes, segures, habitables, saludables per a tothom. Cal que fem pedagogia de la fragilitat universal per múltiples raons i discriminacions (malaltia, edat, gènere, origen, cultura, llengua, salut mental…) i que tots serem receptors de la societat de la cura que cal construir entre tots.
L’humanisme efectiu és el fil invisible que pot tornar a guanyar el relat cultural i les accions de les comunitats que són part dels canvis. A Catalunya hi ha una societat civil organitzada extraordinària d’entitats que treballen amb i per les persones per minimitzar la vulnerabilitat social des de la proximitat local. La política, municipal i de la Generalitat amb els recursos estatals i europeus, han de liderar transformacions estructurals i crear sistema eficaç d’acció social però ha de fer-ho amb el teixit empresarial i la societat civil.
La veritat està en perill, la democràcia trontolla com a forma de governança. Hi ha molta inversió que porta a molta gent, a molts joves davant de tanta incertesa, a fiar el seu futur a grans xarlatans amb grans altaveus que els hi atorguen autoritat. De Trump a Putin.