La recerca multidisciplinar acumulada els darrers vint-i-cinc anys permetrà la "Nova Era de la Neurociència" aplicable a moltes malalties neurològiques, trastorns i malalties mentals i disfuncions del neurodesenvolupament i de l’aprenentatge. Els pròxims deu anys podem aspirar a canvis substantius en l’Alzheimer. La necessitat de formar, actualitzar a molts professionals en elements fonamentals del coneixement actual en neurobiologia és un repte.
Les malalties neurològiques i mentals són molt prevalents en la població catalana i mundial. Són la tercera i la quarta causa de mort i, molt freqüentment, generen pèrdua de qualitat de vida durant anys amb un alt impacte familiar, laboral, educatiu, social i econòmic. El 15% dels nens i joves tenen disfuncions del neurodesenvolupament que compromet el seu aprenentatge i socialització si no hi ha detecció i intervencions eficaces. El 25% de les persones patiran un trastorn mental al llarg de la vida. El 8% de les persones de 65 anys o més presenten deteriorament cognitiu lleu o demència. El 25% de les persones de 85 anys o més tenen demència. L’Alzheimer afecta a Catalunya unes 100.000, el 70% dones. Al món, segons l’OMS, hi ha 50 milions de persones diagnosticades i les previsions per al 2050 són de 152 milions. L’increment de l’esperança de vida comporta un increment de demències que fa fràgil el sistema sanitari i social per increments exponencials en la cura de les persones i el suport a les seves famílies. Altres malalties neurodegeneratives com el Parkinson, Esclerosi Múltiple, Esclerosi Lateral Amiotròfica, malaltia de Huntington són malalties neurològiques cròniques discapacitants. Les malalties neurològiques vasculars, especialment l’ictus, formen part del grup més prevalent de patologies, les circulatòries. Les lesions cerebrals i medul·lars posttraumàtiques són un altre subgrup discapacitant. Afectacions congènites, genètiques, embriopaties en nens tenen un fort impacte en el desenvolupament nerviós central amb alta discapacitat.
La neurociència o neurobiologia és la ciència del sistema nerviós. La progressiva multidisciplinarietat ha permès arribar a aquest futur immediat amb molta esperança per moltes patologies, disfuncions neurològiques. La civilització grega identifica per primera vegada el cervell com òrgan central responsable de les activitats superiors, Intel·lectuals, d’aprenentatge i de pensament.
La neurociència moderna neix a finals del segle XIX, principis del segle XX. Santiago Ramón i Cajal (1852-1934). Metge, històleg i anatomopatòleg va descobrir la morfologia i la connectivitat de les cèl·lules nervioses. Va demostrar la individualitat i funcionalitat de les mateixes. L’any 1906 va rebre el premi Nobel en Fisiologia/Medicina per la seva recerca de l’estructura i funcionalitat de les neurones i del sistema nerviós, que va compartir amb Golgi, que va crear el mètode histològic per visibilitzar-ho. El Dr Ramón i Cajal afirmava: “Tot ésser humà, si s’ho proposa, pot ser escultor del seu propi cervell”.
El Dr. Eric Richard Kandel (Viena 1929), metge neuròleg i psiquiatre, neurocientífic, professor universitari nord-americà de Colúmbia, d’origen austríac, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina/fisiologia l’any 2000. La seva investigació dels neurotransmissors va obrir la porta a saber com es genera la transmissió de senyals en el sistema nerviós i com descriure la memòria a nivell molecular. Molts fàrmacs per trastorns mentals o de conducte han avançat des dels seus coneixements.
La seqüenciació del genoma a principis del segle XX va permetre identificar diversitats genètiques en malalties neurològiques/psiquiàtriques amb alt impacte des de la infància o joventut.
La computació aplicada a la imatge mèdica ha propiciat un salt qualitatiu en el diagnòstic estructural i funcional de patologies neurològiques/psiquiàtriques. La Tomografia Computada (TAC), la Tomografia per Emissió de Positrons (PET), el PET-TAC que permet veure la morfologia i activitat del sistema nerviós, la Ressonància Magnètica són claus en el diagnòstic de les patologies neurològiques i posen llum a molts trastorns mentals greus.
La recerca poblacional-epidemiològica, la recerca bàsica i la clínica en neurociència estan identificant els factors causals i de risc de moltes malalties neurològiques/trastorns mentals orientals a la prevenció, detecció precoç i tractaments preventius, curatius, o pal·liatius d’aquestes. El treball multidisciplinari entre la medicina, la física, la computació, la psicologia, la sociologia, la filosofia, etc., el treball en xarxa internacional i el treball conjunt amb la recerca d’altres patologies (oncologia, malalties circulatòries, infeccioses, immunitat...) ha de permetre a curt-mitjà termini avenços en les patologies neurològiques.
Fa pocs dies el Dr. Lleó, director del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, en el curs del cicle de conferències organitzats per l’Institut de Recerca i Innovació en Salut i en Ciències de la Vida de la Catalunya Central (IRIS-CC) a la seu de l’Hospital Althaia a Manresa, explicava les novetats entorn l’Alzheimer. En aquest moment disposem d’evidència científica de l’alta precisió (més del 95%) del biomarcador en una anàlisi de sang de la proteïna TAU fosfolidada 217(p-tau2017) que conjuntament amb l’exploració clínica i la neuroimatge poden identificar els pacients en fases inicials d’Alzheimer que siguin susceptibles de tractament amb els fàrmacs que comencem a rebre les autoritzacions de les Agències Mundials i Europees.
Amb tota la prudència cal evolucionar el pla de demències de Catalunya del 2022 i decidir si cal fer cribratge poblacional per detectar precoçment l’Alzheimer i continuar participant en la recerca translacional per combatre l'epidèmia del segle XXI.
Recordo constantment el dia que el president Pasqual Maragall va dir-me que patia Alzheimer i que pensava lluitar per erradicar-lo fins al final. També per la meva mare, com tantes mares, que l’Alzheimer va robar-li la memòria durant gairebé deu anys.
En paral·lel a la recerca en neurociència hi ha una oferta creixent de formació de grau, màsters i formació permanent en neurociències. Les millors universitats del món: Harvard, Yale, Colúmbia, MIT, Òxford, Johns Hopkins, Karolinska estan invertint en la docència i recerca en neurociències dirigida a l’educació, a la salut, a la biologia, a la psicologia, a la sociologia, a la societat digital, a les empreses biotecnològiques, farmacèutiques més enllà dels usos quotidians del sector de la publicitat, del màrqueting o de les xarxes socials.
Catalunya compta amb referents científics i unitats clíniques de les diferents patologies neurològiques/trastorns mentals a nivell internacional i ha de seguir fent una inversió en elles, en recerca/innovació, assistència i formació. Pot liderar un model sistèmic de neurociències aplicades de país, sanitari i social, tant orientat a la prevenció, tractament i recuperació. Cal generalitzar el coneixement ètic i de valor de les neurociències en tots els sectors: educatiu, sanitari, social, econòmic, digital.